Fes un resum de les idees principals.
Tenint en compte que el meu nivell d'angles és molt baix, no se si estaré responent bé a la pregunta.
Personalment crec que les idees principals serien que: tant els animals com les persones ens movem bàsicament per estímuls i que si després d'un estímul hi ha un premi som capaços de relacionar-ho (en el cas del colom seria l'ho de la rodeta i el menjar, i en el cas de les persones i les escurabutxaques serien totes les llumetes que criden l'atencio i el possible premi que pots aconsegir)
En els dos casos també es mostra que quan un subjecte rep un estímul per tal d'aconsegir un premi, i aquest premi no arriva, el subjecte es mostra alterat i repetitiu en vers a l'estímul en l'espera del premi
Mira ara el següent video, presentat pel mateix Skinner, i comenta la relació que troba entre la conducta dels coloms engabiats i la dels jugadors de màquines escurabutxaques. Ho veus de la mateixa manera? si
En els dos casos els subjectes tenen un estímul (en el cas del colom es el puntet vermell i en el cas de les persones de l'escurabutxaques seria les llums i tot allò que incités a jugar) ells veuen que responent a l'estímul obtenen un premi, això Skinner ho veu com una forma d'aprenentatge (en el cas del colom relaciona el prémer el botó vermell sabent que si ho feia tindria la recompensa del menjar, cosa que ens indica que alguna cosa ha après).
Tambe hi ha un altre cas en què el colom té davant seu una paraula que posa "peck" a la qual el colom respon donant-li cops per obtenir el menjar i una altra que posa "turn" a la qual el colom no li fa cas, com si sabés que allà no hi ha menjar.
Aquest seria un altre indici que ens demostra que el colom ha après a relacionar conceptes, a base d'utilitzar la pràctica constant.
També hi ha un moment en què Skines li dóna l'estímul al colom sense donar-li la recompensa del menjar, el colom es comença a posar nerviós i a donar cada vegades més cops al punt vermell perquè li doni el menjar (això també es veu en una gràfica que surt al video), això seria comparable amb les escurabutxaques, ja que quan a un jugador la màquina no li dóna cap premi es posa nerviós i cada vegada hi va posant més monedes, així que acaba guanyant més diners.
domingo, 28 de diciembre de 2008
Condicionament clàssic
Explica, a la teva manera, en què consisteix el condicionament clàssic.
En psicologia el condicionament clàssic: és la forma més simple pel qual els éssers vius poden aprendre les relacions entre estímuls i canviar la seva conducta en relació amb això. És un tipus especial d'aprenentatge associatiu.
Des que, per casualitat, Ivan Petrovich Pavlov descobrí que els gossos eren capaços d'anticipar a l'hora de donar-los el menjar quan s'associava aquest amb un estímul suposadament neutre, el sorol d'una campana, va començar a estudiar i a dur a terme investigacions sobre el condicionament clàssic.
Pavlov, de fet, el que havia fet era ficar als seus gossos uns tubs acabats en ampolles per tal de controlar el seu nivell de salivació quan els portava el menjar. Al portar-los el menjar sempre a la mateixa hora i tocant una campana avans de donar-los-el, va descobrir que els gossos començaven a salivar quan aquesta hora estava propera i tocava la campana, encara que no els portés el menjar. Amb això, va demostrar que les conductes venien determinades per estímuls, i que la majoria d'aquests estímuls en el seu origen eren innats.
El què passava era que els éssers vius al llarg de la seva vida no tenien prou amb els seus estímuls innats ja que moltes vegades es veien en la necessitat d'adaptar-se a les circumstàncies, d'apendre extratègies noves per sobreviure i precissament el que va descobrir Pavlov fou això: la tècnica mitjançant la qual quasevol ésser viu aprèn noves conductes.
Aquesta tècnica bàsicament postula que un estímul provoca una resposta o conducta. Si tires un raig de llum als ulls d'algú, aquest tancarà els ulls. El tancar els ulls seria una resposta que considerem innata, i el raig de llum l'estímul innat . Ara bé, com aprén la persona? Com canvia això? Imaginem que al mateix temps que tirem el raig de llum, donem una palmellada (Estímul Neutre), doncs al repetir això diverses vegades, arribarà un moment que només de donar la palmellada la persona tancarà els ulls. Aleshores la palmellada passarà a ser l'estímul condicionat, perquè un estímul que en principi és neutre i no té perquè provocar el tancament dels ulls ho provoca, subtitueix o fa la mateixa funció que l'estímul innat.
Posa al menys tres exemples de la vida quotidiana d' aquest tipus d'aprenentatge.
- si poses la ma al foc i sents que se't crema treuràs la ma i apendràs que no pots posar la ma al foc perquè el foc crema.
-quan sona la sirena del col.le indicant que és hora de dinar, es relaciona el menjar amb la sirena com en el cas dels gossos
-com les maquines escurabutxaques, que fan tot de llums avans de donar-te un premi.
Tot seguit, mira si saps aplicar la teoria realitzant amb èxit aquest joc on-line sobre els experiments que realitzava Pavlov amb els gossos.
Li he anat donant el plàtan, però abans feia sonar la botzina i ha associoat la botzina amb alguna cosa dolenta
Després he fet el mateix amb el tambor, però donant-li salsitxes, i ho a axsociat amb una cosa bona, després he fet el mateix amb una campana i li he donat els entrecots o el que fos allò i ho ha associat amb una cosa bona.
Al final el gos m'ha donat un diploma.
En psicologia el condicionament clàssic: és la forma més simple pel qual els éssers vius poden aprendre les relacions entre estímuls i canviar la seva conducta en relació amb això. És un tipus especial d'aprenentatge associatiu.
Des que, per casualitat, Ivan Petrovich Pavlov descobrí que els gossos eren capaços d'anticipar a l'hora de donar-los el menjar quan s'associava aquest amb un estímul suposadament neutre, el sorol d'una campana, va començar a estudiar i a dur a terme investigacions sobre el condicionament clàssic.
Pavlov, de fet, el que havia fet era ficar als seus gossos uns tubs acabats en ampolles per tal de controlar el seu nivell de salivació quan els portava el menjar. Al portar-los el menjar sempre a la mateixa hora i tocant una campana avans de donar-los-el, va descobrir que els gossos començaven a salivar quan aquesta hora estava propera i tocava la campana, encara que no els portés el menjar. Amb això, va demostrar que les conductes venien determinades per estímuls, i que la majoria d'aquests estímuls en el seu origen eren innats.
El què passava era que els éssers vius al llarg de la seva vida no tenien prou amb els seus estímuls innats ja que moltes vegades es veien en la necessitat d'adaptar-se a les circumstàncies, d'apendre extratègies noves per sobreviure i precissament el que va descobrir Pavlov fou això: la tècnica mitjançant la qual quasevol ésser viu aprèn noves conductes.
Aquesta tècnica bàsicament postula que un estímul provoca una resposta o conducta. Si tires un raig de llum als ulls d'algú, aquest tancarà els ulls. El tancar els ulls seria una resposta que considerem innata, i el raig de llum l'estímul innat . Ara bé, com aprén la persona? Com canvia això? Imaginem que al mateix temps que tirem el raig de llum, donem una palmellada (Estímul Neutre), doncs al repetir això diverses vegades, arribarà un moment que només de donar la palmellada la persona tancarà els ulls. Aleshores la palmellada passarà a ser l'estímul condicionat, perquè un estímul que en principi és neutre i no té perquè provocar el tancament dels ulls ho provoca, subtitueix o fa la mateixa funció que l'estímul innat.
Posa al menys tres exemples de la vida quotidiana d' aquest tipus d'aprenentatge.
- si poses la ma al foc i sents que se't crema treuràs la ma i apendràs que no pots posar la ma al foc perquè el foc crema.
-quan sona la sirena del col.le indicant que és hora de dinar, es relaciona el menjar amb la sirena com en el cas dels gossos
-com les maquines escurabutxaques, que fan tot de llums avans de donar-te un premi.
Tot seguit, mira si saps aplicar la teoria realitzant amb èxit aquest joc on-line sobre els experiments que realitzava Pavlov amb els gossos.
Li he anat donant el plàtan, però abans feia sonar la botzina i ha associoat la botzina amb alguna cosa dolenta
Després he fet el mateix amb el tambor, però donant-li salsitxes, i ho a axsociat amb una cosa bona, després he fet el mateix amb una campana i li he donat els entrecots o el que fos allò i ho ha associat amb una cosa bona.
Al final el gos m'ha donat un diploma.
sábado, 27 de diciembre de 2008
Com enfoquem l'aprenentatge?
Llegeix els següents textos que parlen d'aquestes maneres diferents d'enfocar l'aprenentatge.
Comenta com l'entenen cadascun d'ells. Observes alguna crítica (diàleg / referència) als altres conceptes d'aprenentatge en algun/s text/os?
Pensa amb quin d'ell estàs més d'acord i per què.
(Watson):
Ell creu que l'aprenentatge està en mans de qui ensenya i no en mans de qui aprèn, a més no té en compta les variables ni les preferències del que aprèn. (si per exemple una persona té facilitat per les mates, i dificultat per les llengues Watson no ho tenia en compta) tot està en mans del que ensenya i el que aprèn només ha d'obeïr
Aquesta forma de pensar em sembla una tontaria i dubto que es dugui a terme enlloc, doncs a part de ser una conducta egoïsta per part del que ensenya, que imposa les seves preferències i ideologies sobre "un aprenent", no té en compta les preferències de l'aprenent, cosa que crec que és el més important, ja que una persona estudiarà i farà allò que li agradi i no pas allò que li digin.
(Bandura):
La seva forma de pensar es basa en què l'aprenentatge recau en l'experiència, has d'anar probant i experimentant fins que et surti, s'ha de apendre del errors i dels èxits per tal de millorar.
Trobo que aquest mètode esta bé, pero massa accentuat en la pràctica. Només es basa en la pràctica i l'observació i deixa de banda l'aprenentatge, aspecte fonamental en l'educació i ensenyament en una persona.
A més, aquest mètode en part és molt perillós, perquè si per exemple un a persona vol apendre a ser metge, no es pot basar només en la pràctica ja que juga amb les vides de les persones, se li ha d'haver inculcat abans un mínim de coneixements.
Tambe existeix allò que es coneix com a memòria social, la qual ens ajuda a no haver de comenzar de zero i que evitem errors abans ja comesos.
(Papalia):
Veu l'aprenentatge com a un canvi o innovació dels nostres coneixements, ja que encara que no vulguem sempre estem aprenent, sigui d'una forma voluntària o involuntària, ja sigi mitjansant l'experiència o l'estudi, a més aquests canvis poden ser mesurats.
Aquest mètode és amb el que estic més d'acord i el que em sembla més eficaç, a causa del punt de vista que li dóna a l'aprenentatge.
És amb el que estic més d'acord, a excepció de la part final qua diu "per tant, poden ser mesurats". Jo crec que no es pot mesurar. Si a una persona li fas fer un examen o un test no sabràs amb exactitud els seus coneixemens, ja que hi ha factors que hi intervenen com per exemple el nerviosisme entre d'altres.
Comenta com l'entenen cadascun d'ells. Observes alguna crítica (diàleg / referència) als altres conceptes d'aprenentatge en algun/s text/os?
Pensa amb quin d'ell estàs més d'acord i per què.
(Watson):
Ell creu que l'aprenentatge està en mans de qui ensenya i no en mans de qui aprèn, a més no té en compta les variables ni les preferències del que aprèn. (si per exemple una persona té facilitat per les mates, i dificultat per les llengues Watson no ho tenia en compta) tot està en mans del que ensenya i el que aprèn només ha d'obeïr
Aquesta forma de pensar em sembla una tontaria i dubto que es dugui a terme enlloc, doncs a part de ser una conducta egoïsta per part del que ensenya, que imposa les seves preferències i ideologies sobre "un aprenent", no té en compta les preferències de l'aprenent, cosa que crec que és el més important, ja que una persona estudiarà i farà allò que li agradi i no pas allò que li digin.
(Bandura):
La seva forma de pensar es basa en què l'aprenentatge recau en l'experiència, has d'anar probant i experimentant fins que et surti, s'ha de apendre del errors i dels èxits per tal de millorar.
Trobo que aquest mètode esta bé, pero massa accentuat en la pràctica. Només es basa en la pràctica i l'observació i deixa de banda l'aprenentatge, aspecte fonamental en l'educació i ensenyament en una persona.
A més, aquest mètode en part és molt perillós, perquè si per exemple un a persona vol apendre a ser metge, no es pot basar només en la pràctica ja que juga amb les vides de les persones, se li ha d'haver inculcat abans un mínim de coneixements.
Tambe existeix allò que es coneix com a memòria social, la qual ens ajuda a no haver de comenzar de zero i que evitem errors abans ja comesos.
(Papalia):
Veu l'aprenentatge com a un canvi o innovació dels nostres coneixements, ja que encara que no vulguem sempre estem aprenent, sigui d'una forma voluntària o involuntària, ja sigi mitjansant l'experiència o l'estudi, a més aquests canvis poden ser mesurats.
Aquest mètode és amb el que estic més d'acord i el que em sembla més eficaç, a causa del punt de vista que li dóna a l'aprenentatge.
És amb el que estic més d'acord, a excepció de la part final qua diu "per tant, poden ser mesurats". Jo crec que no es pot mesurar. Si a una persona li fas fer un examen o un test no sabràs amb exactitud els seus coneixemens, ja que hi ha factors que hi intervenen com per exemple el nerviosisme entre d'altres.
martes, 25 de noviembre de 2008
HITÒRIA DEL CREVELL
Investiga la història del cervell i destaca tres informacions que t'hagin sorprès especialment.
Comenta-les.
Qui va ser aquest home?
Ramon i Cajal
Com van contribuir les seves investigacions a una millor coneixença del sistema nerviós?
En 1887 Ramón i Cajal va quedar fascinat per les tècniques de coloració histològicas posades a punt per Golgi i va emprendre una sèrie d'investigacions sobre el sistema nerviós que li van conduir a establir que les neurones són cèl·lules independents que es comuniquen entre si per contacte, en contra de la teoria establerta del reticularismo.
En 1891 va elaborar la teoria de la Polarització dinàmica de les neurones segons la qual l'estímul es propaga de les dendritas als cossos cel·lulars per contacte. Contrariamiente a l'opinió de Golgi, Ramón i Cajal va mantenir que les diferents parts del cervell tenien diverses funcions
I Roger Sperry que va obtenir el premi Nobel de Fisiologia i Medicina el 1981.
En què consistien les seves investigacions?
La seva recerca científica se centrà en el cervell on va descriure la funció de cada hemisferi cerebral en la percepció visual i espacial, en el reconeixement de les cares, els judicis de valors, el raonament o l'afectivitat. Va arribar a formular l'assumpció que cada hemisferi tindria funcions independents, fins i tot d'una consciència pròpia. Van ser molt importants les seves investigacions sobre el cos callós, desenvolupant una tècnica de separació quirúrgica dels dos hemisferis cerebrals.L'any 1981 fou guardonat amb la meitat del Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, pels seus treballs sobre les funcions dels hemisferis cerebrals. L'altre meitat del premi fou compartida per David Hunter Hubel i Torsten Wiesel per les seves aportacions en l'estudi de l'àrea visual del còrtex cerebral.
Comenta-les.
Qui va ser aquest home?
Ramon i Cajal
Com van contribuir les seves investigacions a una millor coneixença del sistema nerviós?
En 1887 Ramón i Cajal va quedar fascinat per les tècniques de coloració histològicas posades a punt per Golgi i va emprendre una sèrie d'investigacions sobre el sistema nerviós que li van conduir a establir que les neurones són cèl·lules independents que es comuniquen entre si per contacte, en contra de la teoria establerta del reticularismo.
En 1891 va elaborar la teoria de la Polarització dinàmica de les neurones segons la qual l'estímul es propaga de les dendritas als cossos cel·lulars per contacte. Contrariamiente a l'opinió de Golgi, Ramón i Cajal va mantenir que les diferents parts del cervell tenien diverses funcions
I Roger Sperry que va obtenir el premi Nobel de Fisiologia i Medicina el 1981.
En què consistien les seves investigacions?
La seva recerca científica se centrà en el cervell on va descriure la funció de cada hemisferi cerebral en la percepció visual i espacial, en el reconeixement de les cares, els judicis de valors, el raonament o l'afectivitat. Va arribar a formular l'assumpció que cada hemisferi tindria funcions independents, fins i tot d'una consciència pròpia. Van ser molt importants les seves investigacions sobre el cos callós, desenvolupant una tècnica de separació quirúrgica dels dos hemisferis cerebrals.L'any 1981 fou guardonat amb la meitat del Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, pels seus treballs sobre les funcions dels hemisferis cerebrals. L'altre meitat del premi fou compartida per David Hunter Hubel i Torsten Wiesel per les seves aportacions en l'estudi de l'àrea visual del còrtex cerebral.
domingo, 23 de noviembre de 2008
GENOMA HUMÀ
Consulta el web de la BBC i/o d'altres que trobis. Després, explica, amb les teves paraules, què és i què sabem sobre el genoma humà.
El Genoma Humà és el nombre total de cromosomes del cos. Els cromosomes contenen aproximadament 30.000 gens, els responsables de l'herència. La informació continguda en els gens ha estat decodificada i permet a la ciència conèixer mitjançant tests genètics, quines malalties podrà sofrir una persona en la seva vida. També amb aquest coneixement es podran tractar malalties fins a ara incurables. Però el coneixement del còdig d'un genoma obre les portes per a nous conflictes ètic-morals, per exemple, seleccionar quins nens van a néixer, o clonar éssers per la seva perfecció. Això atemptaria contra la diversitat biològica(diversitat de sers diferents) i reinstal·laria, entre altres, la cultura d'una raça superior, deixant marginats els altres.
Els gens. Un genoma és el nombre total de cromosomes, o sigui tot l'A.D.N. (àcid desoxirribonucleico) d'un organisme, inclòs els seus gens, els quals duen la informació per a l'elaboració de totes les proteïnes requerides per l'organisme, i les quals determinen l'aspecte, el funcionament, el metabolisme, la resistència a infeccions i altres malalties, i també alguns de les seves conductes.
El Genoma Humà és el nombre total de cromosomes del cos. Els cromosomes contenen aproximadament 30.000 gens, els responsables de l'herència. La informació continguda en els gens ha estat decodificada i permet a la ciència conèixer mitjançant tests genètics, quines malalties podrà sofrir una persona en la seva vida. També amb aquest coneixement es podran tractar malalties fins a ara incurables. Però el coneixement del còdig d'un genoma obre les portes per a nous conflictes ètic-morals, per exemple, seleccionar quins nens van a néixer, o clonar éssers per la seva perfecció. Això atemptaria contra la diversitat biològica(diversitat de sers diferents) i reinstal·laria, entre altres, la cultura d'una raça superior, deixant marginats els altres.
Els gens. Un genoma és el nombre total de cromosomes, o sigui tot l'A.D.N. (àcid desoxirribonucleico) d'un organisme, inclòs els seus gens, els quals duen la informació per a l'elaboració de totes les proteïnes requerides per l'organisme, i les quals determinen l'aspecte, el funcionament, el metabolisme, la resistència a infeccions i altres malalties, i també alguns de les seves conductes.
Vídeo-El sistema nerviós
Després de veure i escoltar el vídeo, podries explicar amb les teves paraules:
Quins són els components principals del sistema nerviós? Com treballa o funciona?
CERVELL::
És el component principal del sistema nerviós, que està situat dins de la cavitat craneal. Pesa entre 1,5-2kg, és el 92% del sistema nerviós central.
S'encarrega d'emetre impolsos nerviosos que li arriben, i processar-los, també és l'encarregat del pensament.
MEDULA ESPINAL::
És com un cable telegràfic que envia les senyals des del cervell fins a la resta de l'estructura corporal, i rep informacié d'ella. Té un diàmetre d'uns 0,5cm i està lleugerament aplanada.
De la medula espinal en surten unes remificacions anomenades fibres nervioses, que són les encarregades d'arribar a tot el cos i transportar els impulsos nerviosos
FIBRES NERVIOSES
Són cadenes de naurines (cèl.lules bàsiques del sistema nerviós), s'encarregen de rebre i transmetre els impulsos nerviosos i de formar llargues fibres connectades entre si.
I quina importància té el coneixement d'aquest sistema per l'estudi de la conducta humana?
El sistema nerviós és important ja que afecta a la nostra conducta humana, a més en el sistema nerviós hi ha el cervell, que és el que ens fa humans, el cervell som nosaltres i és qui controla el nostre comportament.
Al sistema nerviós és on recau la conducta humana: si coneixem el sistema nervios, aleshores sabrem més coses sobre la conducta humana.
Quins són els components principals del sistema nerviós? Com treballa o funciona?
CERVELL::
És el component principal del sistema nerviós, que està situat dins de la cavitat craneal. Pesa entre 1,5-2kg, és el 92% del sistema nerviós central.
S'encarrega d'emetre impolsos nerviosos que li arriben, i processar-los, també és l'encarregat del pensament.
MEDULA ESPINAL::
És com un cable telegràfic que envia les senyals des del cervell fins a la resta de l'estructura corporal, i rep informacié d'ella. Té un diàmetre d'uns 0,5cm i està lleugerament aplanada.
De la medula espinal en surten unes remificacions anomenades fibres nervioses, que són les encarregades d'arribar a tot el cos i transportar els impulsos nerviosos
FIBRES NERVIOSES
Són cadenes de naurines (cèl.lules bàsiques del sistema nerviós), s'encarregen de rebre i transmetre els impulsos nerviosos i de formar llargues fibres connectades entre si.
I quina importància té el coneixement d'aquest sistema per l'estudi de la conducta humana?
El sistema nerviós és important ja que afecta a la nostra conducta humana, a més en el sistema nerviós hi ha el cervell, que és el que ens fa humans, el cervell som nosaltres i és qui controla el nostre comportament.
Al sistema nerviós és on recau la conducta humana: si coneixem el sistema nervios, aleshores sabrem més coses sobre la conducta humana.
sábado, 22 de noviembre de 2008
Vídeo-El cervell
Després de veure el vídeo i manipular el cervell en 3-D, destaca les diferents zones que es coneixen del cervell i en què s'especialitza cadascuna d'elles.
EL TRONC DE L'ENCEFAL:
EL TRONC DE L'ENCEFAL:
O tronc cerebral, és l'estructura nerviosa que es troba en la fossa cerebral posterior, situat cabal als hemisferis cerebrals, per davant del cerebel. Està compost pel bulb raquidi, la protuberància anular (o pont troncoencefàlic) i el mesoencèfal. És la major ruta de comunicació entre el cervell anterior, la medul·la espinal i els nervis perifèrics. També controla diverses funcions incloent la respiració, regulació del ritme cardíac i aspectes primaris de la localització del so.
BULB RAQUIDI:
Controla els procesos involuntaris com la temperatura corporal, el batec del cor, la respiració etc...,també té la funcio d'unir els hemisferis celebrals amb la mèdula espinal. El seu tamany no supera els 3 cm
PONT DE VAROLI:
És la porció del tronc de l'encéfal que se sitúa entre el bulb raquidi i el mesencèfal i té com funció connectar la medul·la espinal i el bulb raquidi amb estructures superiors com els hemisferis del cervell o el cerebel. És el segment més prominent del tronc de l'encèfal. S'encarrega de controlar els somnis i l'alertament.
CEREBEL:
És una regió del encèfal. La seva funció principal és la d'integrar les vies sensitives i les vies motores. Existeix una gran quantitat de terminacions nervioses que connecten el cerebel amb altres estructures encefàliques i amb la medul·la espinal. El cerebel integra tota la informació rebuda per a precisar i controlar les ordres que l'escorça cerebral mana a l'aparell locomotor a través de les vies motores.
El cerebel és l'encarregat de coordinar els moviments, controlar el to muscular i regular les senyals motores del cervell, rep els impulsos nerviosos de tot el cos.
HIPOTALEM:
És una glàndula que forma part del diencèfal, i se sitúa per sota del tàlem. Allibera almenys nou hormones que actuen com a inhibidores o estimulants en la secreció d'altres hormones en la hipófisis anterior, pel que es pot dir que treballa en conjunt amb aquest.
- Regulació de la temperatura: té lloc en l'Hipotàlem Anterior i ens defensa de la hipertermia mitjançant la vasodilatació, augment de la sudoración i disminució de l'activitat cardíaca.
- Regulació del metabolisme de l'aigua: el nucli Supraòptic segrega l'Hormona Antidiurètica que afavoreix la reabsorció d'aigua a nivell de les porcions distals dels túbuls renals.
- Regulació de l'apetit: corre a càrrec dels nuclis del Túber. Quan s'estimulen augmenta l'apetit.
BULB RAQUIDI:
Controla els procesos involuntaris com la temperatura corporal, el batec del cor, la respiració etc...,també té la funcio d'unir els hemisferis celebrals amb la mèdula espinal. El seu tamany no supera els 3 cm
PONT DE VAROLI:
És la porció del tronc de l'encéfal que se sitúa entre el bulb raquidi i el mesencèfal i té com funció connectar la medul·la espinal i el bulb raquidi amb estructures superiors com els hemisferis del cervell o el cerebel. És el segment més prominent del tronc de l'encèfal. S'encarrega de controlar els somnis i l'alertament.
CEREBEL:
És una regió del encèfal. La seva funció principal és la d'integrar les vies sensitives i les vies motores. Existeix una gran quantitat de terminacions nervioses que connecten el cerebel amb altres estructures encefàliques i amb la medul·la espinal. El cerebel integra tota la informació rebuda per a precisar i controlar les ordres que l'escorça cerebral mana a l'aparell locomotor a través de les vies motores.
El cerebel és l'encarregat de coordinar els moviments, controlar el to muscular i regular les senyals motores del cervell, rep els impulsos nerviosos de tot el cos.
HIPOTALEM:
És una glàndula que forma part del diencèfal, i se sitúa per sota del tàlem. Allibera almenys nou hormones que actuen com a inhibidores o estimulants en la secreció d'altres hormones en la hipófisis anterior, pel que es pot dir que treballa en conjunt amb aquest.
- Regulació de la temperatura: té lloc en l'Hipotàlem Anterior i ens defensa de la hipertermia mitjançant la vasodilatació, augment de la sudoración i disminució de l'activitat cardíaca.
- Regulació del metabolisme de l'aigua: el nucli Supraòptic segrega l'Hormona Antidiurètica que afavoreix la reabsorció d'aigua a nivell de les porcions distals dels túbuls renals.
- Regulació de l'apetit: corre a càrrec dels nuclis del Túber. Quan s'estimulen augmenta l'apetit.
- Regulació de les funcions vegetatives o idiotropas: regula les funcions respiratòries, vascular (vasodilatación o vasoconstricción, cardíaca, digestiva, etc.)
- Regulació del mecanisme Somio-Vigilància
- Regulació dels mecanismes de l'emoció: L'hipotàlem és el centre on es somatizan les manifestacions emocionals, traduint-se en canvis de les funcions psicològiques i orgàniques de tipus vegetatiu.
LA PITUITARIA:
La glàndula pituitaria, és una glàndula complexa que s'allotja en un espai ossi anomenat cadira turca de l'os esfenoides, situada en la base del crani, en la fossa cerebral mitjana, que connecta amb l'hipotàlem a través de la tija pituitaria o tija hipofisaria. Té un pes aproximat de 0,5 g. La hipófisis és la glàndula que controla la resta, entre elles el tiroides.
CERVELL:
es divideix en 4 lòbuls:
Lòbul parietal:
- Regulació del mecanisme Somio-Vigilància
- Regulació dels mecanismes de l'emoció: L'hipotàlem és el centre on es somatizan les manifestacions emocionals, traduint-se en canvis de les funcions psicològiques i orgàniques de tipus vegetatiu.
LA PITUITARIA:
La glàndula pituitaria, és una glàndula complexa que s'allotja en un espai ossi anomenat cadira turca de l'os esfenoides, situada en la base del crani, en la fossa cerebral mitjana, que connecta amb l'hipotàlem a través de la tija pituitaria o tija hipofisaria. Té un pes aproximat de 0,5 g. La hipófisis és la glàndula que controla la resta, entre elles el tiroides.
CERVELL:
es divideix en 4 lòbuls:
Lòbul parietal:
Encarregat especialment de rebre les sensacions de tacte, calor, fred, pressió, etc. i coordinar el balanç.
S'encarrega de distingir les estimulacions realitzades pel tacte, percep la calor, etc. A més es troba en la part posterosuperior del cervell. També s'encarrega de la comprensió i la formulació de la parla.
Lòbul temporal:
El lòbul temporal és una part del cervell, localitzada enfront del lòbul occipital, aproximadament darrere de cada templa, que ocupa un paper important en tasques visuals complexes, com el reconeixement de cares. És el "centre primari de l'olfacte" del cervell. També rep i processa informació de les oïdes, contribuïx al balanç i l'equilibri, i regula emocions i motivacions com l'ansietat, el plaer i la ira.
Lòbul frontal:
El lòbul frontal és un àrea de l'escorça cerebral dels vertebrats. Localitzat en el front de cada hemisferi cerebral, el lòbul frontal està posicionat davant els lòbuls parietales. Els lòbuls temporals estan localitzats sota i darrere dels lòbuls frontals. Els lòbuls frontals són els més "moderns" . Això vol dir que solament els posseïxen de forma desenvolupada els animals més complexos, com els vertebrats i especialment els homínidos.
Lòbul occipital:
El lòbul occipital és un lòbul situat en la zona posterior del cervell dels mamífers, encarregat de processar les imatges. En els lòbuls es troben les àrees o centres nerviosos que regulen importants funcions tals com:
-L'elaboració del pensament i l'emoció
-La interpretació d' imatges
-El reconeixement de sorolls
-Visió, reconeixement espacial
-Discriminació del moviment i dels colors
S'encarrega de distingir les estimulacions realitzades pel tacte, percep la calor, etc. A més es troba en la part posterosuperior del cervell. També s'encarrega de la comprensió i la formulació de la parla.
Lòbul temporal:
El lòbul temporal és una part del cervell, localitzada enfront del lòbul occipital, aproximadament darrere de cada templa, que ocupa un paper important en tasques visuals complexes, com el reconeixement de cares. És el "centre primari de l'olfacte" del cervell. També rep i processa informació de les oïdes, contribuïx al balanç i l'equilibri, i regula emocions i motivacions com l'ansietat, el plaer i la ira.
Lòbul frontal:
El lòbul frontal és un àrea de l'escorça cerebral dels vertebrats. Localitzat en el front de cada hemisferi cerebral, el lòbul frontal està posicionat davant els lòbuls parietales. Els lòbuls temporals estan localitzats sota i darrere dels lòbuls frontals. Els lòbuls frontals són els més "moderns" . Això vol dir que solament els posseïxen de forma desenvolupada els animals més complexos, com els vertebrats i especialment els homínidos.
Lòbul occipital:
El lòbul occipital és un lòbul situat en la zona posterior del cervell dels mamífers, encarregat de processar les imatges. En els lòbuls es troben les àrees o centres nerviosos que regulen importants funcions tals com:
-L'elaboració del pensament i l'emoció
-La interpretació d' imatges
-El reconeixement de sorolls
-Visió, reconeixement espacial
-Discriminació del moviment i dels colors
Vídeo- Sistema endocrí
Quines semblances i diferències hi ha entre el sistema nerviós central i el sistema endocrí?
El sistema endocrí o hormonal: és un conjunt d'òrgans i teixits de l'organisme que alliberen un tipus de substàncies que es diuen hormones i està constituït a més d'aquestes, per cèl·lules especialitzades i glàndules endocrines.
Actúa com una xarxa de comunicació cel·lular que respon als estímuls alliberant hormones i és de diverses funcions metabólicas de l'organisme; entre elles trobem:
1- Controlar la intensitat de funcions químiques en les cèl·lules.
2- Regir el transport de substàncies a través de les membranes de les cèl·lules.
3- Regular l'equilibri (homeòstasi) de l'organisme.
4- Fer aparèixer les característiques sexuals secundàries.
5- Altres aspectes del metabolisme de les cèl·lules, com creixement i secreció.
Les hormones són segregades per certes cèl·lules especialitzades localitzades en glàndules de secreció interna. Són transportades per via sanguínia, soles o associades a certes proteïnes ( i fan el seu efecte en determinats òrgans o teixits a mitjana distància d'on es van sintetitzar, sobre la mateixa cèl·lula que la sintetitza o sobre cèl·lules contigües intervenint en la comunicació cel·lular.
Existeixen hormones naturals i hormones sintètiques. Les unes i les altres s'empren com medicaments en certs trastorns, en general, encara que no únicament, quan és necessari compensar la seva falta o augmentar els seus nivells si són menors del normal
1. Actuen sobre el metabolisme.
2. S'alliberen a l'espai extra cel·lular.
3. Viatgen a través de la sang.
4. Afecten teixits que poden trobar-se lluny del punt d'origen de l'hormona.
5. El seu efecte és directament proporcional a la seva concentració.
6. Independentment de la seva concentració, requereixen d'adequada funcionalitat del receptor, per a exercir el seu efecte.
7. Regulen el funcionament del cos.
El sistema endocrí o hormonal: és un conjunt d'òrgans i teixits de l'organisme que alliberen un tipus de substàncies que es diuen hormones i està constituït a més d'aquestes, per cèl·lules especialitzades i glàndules endocrines.
Actúa com una xarxa de comunicació cel·lular que respon als estímuls alliberant hormones i és de diverses funcions metabólicas de l'organisme; entre elles trobem:
1- Controlar la intensitat de funcions químiques en les cèl·lules.
2- Regir el transport de substàncies a través de les membranes de les cèl·lules.
3- Regular l'equilibri (homeòstasi) de l'organisme.
4- Fer aparèixer les característiques sexuals secundàries.
5- Altres aspectes del metabolisme de les cèl·lules, com creixement i secreció.
Les hormones són segregades per certes cèl·lules especialitzades localitzades en glàndules de secreció interna. Són transportades per via sanguínia, soles o associades a certes proteïnes ( i fan el seu efecte en determinats òrgans o teixits a mitjana distància d'on es van sintetitzar, sobre la mateixa cèl·lula que la sintetitza o sobre cèl·lules contigües intervenint en la comunicació cel·lular.
Existeixen hormones naturals i hormones sintètiques. Les unes i les altres s'empren com medicaments en certs trastorns, en general, encara que no únicament, quan és necessari compensar la seva falta o augmentar els seus nivells si són menors del normal
1. Actuen sobre el metabolisme.
2. S'alliberen a l'espai extra cel·lular.
3. Viatgen a través de la sang.
4. Afecten teixits que poden trobar-se lluny del punt d'origen de l'hormona.
5. El seu efecte és directament proporcional a la seva concentració.
6. Independentment de la seva concentració, requereixen d'adequada funcionalitat del receptor, per a exercir el seu efecte.
7. Regulen el funcionament del cos.
El Sistema Nerviós, sumat al Sistema Endocrí conformen el cos humà, assegura les funcions de control de l'organisme. Capaç de rebre i integrar innombrables dades procedents dels diferents òrgans sensorials per a assolir una resposta del cos, el Sistema Nerviós s'encarrega en general de controlar les activitats ràpides.
A més, el Sistema Nerviós és el responsable de les funcions intelectivas, com la memòria, les emocions etc... La seva constitució anatòmica és molt complexa, i les cèl·lules que ho componen, a diferència de les de la resta de l'organisme, manquen de capacitat regenerativa. L'ésser humà està dotat de mecanismes nerviosos, a través dels quals rep informació de les alteracions que ocorren en el seu ambient extern i intern i d'uns altres, que li permeten reaccionar a la informació de forma adequada.
Per mitjà d'aquests mecanismes veu i escolta, actúa, analitza, organitza i guarda en el seu encèfal registres de les seves experiències. Aquests mecanismes nerviosos estan configurats en línies de comunicació anomenades en el seu conjunt sistema nerviós. El sistema nerviós es divideix en:
1- Sistema nerviós central: Compren: Encèfal. Medul·la Espinal.
A més, el Sistema Nerviós és el responsable de les funcions intelectivas, com la memòria, les emocions etc... La seva constitució anatòmica és molt complexa, i les cèl·lules que ho componen, a diferència de les de la resta de l'organisme, manquen de capacitat regenerativa. L'ésser humà està dotat de mecanismes nerviosos, a través dels quals rep informació de les alteracions que ocorren en el seu ambient extern i intern i d'uns altres, que li permeten reaccionar a la informació de forma adequada.
Per mitjà d'aquests mecanismes veu i escolta, actúa, analitza, organitza i guarda en el seu encèfal registres de les seves experiències. Aquests mecanismes nerviosos estan configurats en línies de comunicació anomenades en el seu conjunt sistema nerviós. El sistema nerviós es divideix en:
1- Sistema nerviós central: Compren: Encèfal. Medul·la Espinal.
Les seves funcions són: Percebre els estímuls procedents del món exterior. Transmetre els impulsos nerviosos sensitius als centres d'elaboració. Producció dels impulsos efectores o de govern. Transmissió d'aquests impulsos als músculs esquelètics.
2- Sistema nerviós perifèric: Comprèn: Nervis cranials. Nervis raquídis. Té com funció rebre i transmetre, cap al sistema nerviós central els impulsos sensitius, i cap als òrgans efectors els impulsos motors.
2- Sistema nerviós perifèric: Comprèn: Nervis cranials. Nervis raquídis. Té com funció rebre i transmetre, cap al sistema nerviós central els impulsos sensitius, i cap als òrgans efectors els impulsos motors.
3- Sistema nerviós vegetatiu: Comprèn: Tronc simpàtic. Format per cordons nerviosos que s'estenen longitudinalment al llarg del coll, tórax i abdomen a cada costat de la columna vertebral.
4- Ganglis perifèrics. Estan relacionats amb les vísceres, les glàndules, el cor, els vasos sanguinis i els músculs llisos. La seva funció és transmetre els impulsos que regulen les funcions de les vísceres d'acord amb les exigències vitals de cada moment.
4- Ganglis perifèrics. Estan relacionats amb les vísceres, les glàndules, el cor, els vasos sanguinis i els músculs llisos. La seva funció és transmetre els impulsos que regulen les funcions de les vísceres d'acord amb les exigències vitals de cada moment.
viernes, 7 de noviembre de 2008
PATOLOGIES CELEBRALS
AUTISME:
L'autisme és un desordre del desenvolupament del cervell que comença en els nens abans dels tres anys d'edat i que deteriora la seva comunicació i interacció social causant un comportament restringit i repetitiu .
Pot classificar-se de diverses formes, com un desordre en el desenvolupament neurològic o un desordre en l'aparell psíquic. El nen autista és com si visqués en el seu propi món aillat dels demés. Les persones amb autisme clàssic mostren diferents tipus de símptomes: interacció social limitada, problemes amb la comunicació verbal i no verbal i una immensa imaginació. Amb freqüència, aquests símptomes s'acompanyen de comportaments anormals, tals com activitats i interessos de caràcter repetitiu i estereotipat, de moviments de balanceig, i d'obsessions insòlites cap a certs objectes o esdeveniments que perduren al llarg de tota la vida.
El nivell d'intel·ligència i les capacitats de les persones amb autisme són molt variables i presenten una deficiència mental de diversos graus. En alguns casos, no obstant això, poden ser normals en certs aspectes o fins i tot estar per sobre de la mitjana. D'altra banda, algunes persones poden ser agressives cap a sí mateixes o cap els altres.
Encara que no existeix una "cura", la solució mes apropiada seria promoure un desenvolupament relativament normal i reduir els comportaments inadequats.
Les persones amb autisme tenen una esperança de vida normal. Hi ha molt poques persones amb autisme que tinguin capacitats suficients per a viure amb un grau important d'autonomia, i la majoria requereixen una gran ajuda durant tota la vida. El trastorn d'autisme afecta, aproximadament, a 1 de cada 1000 naixements i és molt més freqüent en el sexe masculí que en el femení, en una proporció de 4 a 1.
Epilèpsia:
La epilepsia està provocada per anormalitats en l'activitat elèctrica del cervell. Aquest òrgan és incapaç de frenar o inhibir els impulsos elèctrics entre neurones. Quan té lloc una descàrrega excessiva es produïx una crisi o atac epilèptic.
CAUSES: La localització del trastorn varia segons el tipus de epilèpsia, que pot ser focal o generalitzada. Les causes d'aquesta dolència són molt variades: pot ser el resultat d'anomalies congènites, malalties vasculares com l'infart cerebral, infeccions, tumors, malalties degeneratives o lesions. En moltes ocasions no es descobreix una causa concreta i es denominen epilepsies idiopàticas i altres vegades són només el fruit d'una incorrecta maduració cerebral i desapareixen al concloure el desenvolupament del cervell (en l'edat adulta)
LES CRISIS: En la major part de les ocasions, les crisis apareixen de forma sobtada i inesperada. Són breus, duren uns segons o com a molt uns minuts. Les més cridaneres inclouen convulsions i pèrdua de coneixement, però hi ha moltes crisis que es reduïxen a una desconnexió momentània amb l'entorn (les denominades absències) o a lleus moviments rítmics sense perduda de la consciència. Els atacs són conseqüència d'una disfunció de l'activitat elèctrica cerebral. Comencen quan un grup de neurones produïx impulsos elèctrics (descàrregues) de manera anormal, que es propaguen per la resta del cervell arribant a les neurones que mobilitzen els músculs. Aquestes comencen a descarregar també de manera anormal i és llavors quan es produïxen els moviments incontrolats tan típics dels atacs epilèptics.
TRACTAMENT: El fonamental és assegurar-se que el pacient té epilepsia abans de començar qualsevol tractament antiepilèptic. Una vegada fet el diagnòstic el millor és començar el tractament com més aviat millor. Els atacs es poden controlar amb medicació en un 70% dels casos. Entre un 20-30% no responen al tractament farmacològic simple (amb un sol medicament) i cal aplicar diversos fàrmacs. Tot i així algunes epilèpsies són incontrolables amb la medicació i pot ser necessari recórrer a la cirurgia, encara que aquesta no està recomanada en tots els casos.
Alzheimer:
La malaltia de Alzheimer (EA) és una malaltia neurodegenerativa, que es manifesta com deteriorament cognitiu (de les neurones). Es caracteritza en la seva forma típica per una pèrdua progressiva de la memòria i d'altres capacitats mentals, a mesura que les cèl·lules nervioses (neurones) moren i diferents zones del cervell s'atrofien. La malaltia sol tenir una durada mitjana aproximada de 10-12 anys, encara que això pot variar. La malaltia d' Alzheimer interromp cadascun dels tres processos que mantenen les neurones saludables: la comunicació, el metabolisme i la reparació. Les causes que provoquen l'alzheimer no es coneixen.
Els símptomes de la malaltia com una entitat nosològica definida van ser identificats per Emil Kraepelin, mentre que la neuropatología característica va ser observada per primera vegada per Alois Alzheimer en 1906. Així doncs, el descobriment de la malaltia va ser obra d'ambdós psiquiatres, que treballaven en el mateix laboratori. No obstant això, donada la gran importància que Kraepelin donava a trobar la base neuropatológica dels desordres psiquiàtrics, va decidir nomenar la malaltia alzheimer en honor al seu company. El dia internacional del Alzheimer se celebra el 21 de setembre, data triada per la OMS i la Federació internacional de Alzheimer.
Parkinson
És una malaltia neurològica degenerativa que evoluciona al llarg dels anys i que sol aparèixer en persones d'edat avançada.
En el cervell existeix un grup de cèl·lules nervioses encarregades de produir dopamina, un neurotransmisor essencial per al control dels moviments i la transmissió de l'impuls nerviós. Aquestes neurones s'agrupen en una estructura denominada substància negra -per tenir un color fosc en els cadàvers-, que se sitúa en els ganglis basals.
Les neurones de la substància negra dels subjectes amb malaltia de Parkinson moren abans d'hora sense ser substituïdes per altres noves. Quan desapareix el 50 o 60% d'aquestes cèl·lules d'aquesta zona comencen a fer-se evidents els primers símptomes: tremolors, rigidesa o dificultat per a la marxa o el manteniment de la postura.
CAUSES
En els últims anys s'ha avançat molt en el coneixement de l'origen de la malaltia de Parkinson, però encara no es coneix amb exactitud. Per descomptat influïxen factors genètics ja que fins al 5% dels parents dels malalts de Parkinson presenta alguna forma familiar del trastorn. També estan descrits alguns tòxics ambientals que podrien influir en subjectes predisposats.
SÍMPTOMES
SÍMPTOMES MOTORS: Tremolor. Sacsejades involuntàries o disquinesies. Rigidesa i hipertonía muscular. Postura i marxa. Bradicinesia, Hipocinesia, Alteració de la marxa i inestabilitat postural, Trastorns de la parla. Problemes del sistema nerviós autònom
SÍMPTOMES NO MOTORS: Depressió. Demència (dels cossos de Lewy). Trastorns del somni.
Pelicula relacionada amb malalties:
Sueño de una noche de invierno
És una pelicula sobre una nena de 13 anys autista. Està basada en fets reals, i el director va decidir que el paper protagonista l'havia de fer una nena autista així seria més real, encara que era molt arriscat.
La pel·lícula explica la història de Lazar, un home que acaba de passar deu anys a la presó acusat d'assassinat i que ha decidit desfer-se del seu passat i començar una nova vida en un país que també sembla voler avançar cap a un futur millor. Lazar es creuarà en el seu camí amb Jasna i la seva filla Jovana, una nena autista, ambdúes refugiades de Bòsnia i que, com ell, volen oblidar un passat difícil. Aquestes tres persones, a les quals la vida ha tractat tan malament, començaran a conèixer-se a sí mateixes. A poc a poc construiran una vida junts, per a formar una família. Però el vernís del canvi començarà a trencar-se i la realitat d'una societat que, malgrat les aparences no ha superat el seu difícil passat, els destrossarà de nou.
Transcorre a Sèrbia, a l'hivern de 2004, i retrata un país enfonsat després de la guerra. El pitjor de la pel·lícula és el final. És metafòric i poètic però artificial. Entre el millor està la reacció de moltes famílies. Hi ha milers de pares de nens autistes que li agraïxen a Goran Paskaljevic que hagi contat amb una nena autista per a la seva història. El mateix Paskaljevic ha repetit en alguna entrevista aquesta frase del Professor Tomkiewicz: «La major violència que un pot exercir sobre un nen autista és deixar-lo estancar-se en el seu autisme».
L'autisme és un desordre del desenvolupament del cervell que comença en els nens abans dels tres anys d'edat i que deteriora la seva comunicació i interacció social causant un comportament restringit i repetitiu .
Pot classificar-se de diverses formes, com un desordre en el desenvolupament neurològic o un desordre en l'aparell psíquic. El nen autista és com si visqués en el seu propi món aillat dels demés. Les persones amb autisme clàssic mostren diferents tipus de símptomes: interacció social limitada, problemes amb la comunicació verbal i no verbal i una immensa imaginació. Amb freqüència, aquests símptomes s'acompanyen de comportaments anormals, tals com activitats i interessos de caràcter repetitiu i estereotipat, de moviments de balanceig, i d'obsessions insòlites cap a certs objectes o esdeveniments que perduren al llarg de tota la vida.
El nivell d'intel·ligència i les capacitats de les persones amb autisme són molt variables i presenten una deficiència mental de diversos graus. En alguns casos, no obstant això, poden ser normals en certs aspectes o fins i tot estar per sobre de la mitjana. D'altra banda, algunes persones poden ser agressives cap a sí mateixes o cap els altres.
Encara que no existeix una "cura", la solució mes apropiada seria promoure un desenvolupament relativament normal i reduir els comportaments inadequats.
Les persones amb autisme tenen una esperança de vida normal. Hi ha molt poques persones amb autisme que tinguin capacitats suficients per a viure amb un grau important d'autonomia, i la majoria requereixen una gran ajuda durant tota la vida. El trastorn d'autisme afecta, aproximadament, a 1 de cada 1000 naixements i és molt més freqüent en el sexe masculí que en el femení, en una proporció de 4 a 1.
Epilèpsia:
La epilepsia està provocada per anormalitats en l'activitat elèctrica del cervell. Aquest òrgan és incapaç de frenar o inhibir els impulsos elèctrics entre neurones. Quan té lloc una descàrrega excessiva es produïx una crisi o atac epilèptic.
CAUSES: La localització del trastorn varia segons el tipus de epilèpsia, que pot ser focal o generalitzada. Les causes d'aquesta dolència són molt variades: pot ser el resultat d'anomalies congènites, malalties vasculares com l'infart cerebral, infeccions, tumors, malalties degeneratives o lesions. En moltes ocasions no es descobreix una causa concreta i es denominen epilepsies idiopàticas i altres vegades són només el fruit d'una incorrecta maduració cerebral i desapareixen al concloure el desenvolupament del cervell (en l'edat adulta)
LES CRISIS: En la major part de les ocasions, les crisis apareixen de forma sobtada i inesperada. Són breus, duren uns segons o com a molt uns minuts. Les més cridaneres inclouen convulsions i pèrdua de coneixement, però hi ha moltes crisis que es reduïxen a una desconnexió momentània amb l'entorn (les denominades absències) o a lleus moviments rítmics sense perduda de la consciència. Els atacs són conseqüència d'una disfunció de l'activitat elèctrica cerebral. Comencen quan un grup de neurones produïx impulsos elèctrics (descàrregues) de manera anormal, que es propaguen per la resta del cervell arribant a les neurones que mobilitzen els músculs. Aquestes comencen a descarregar també de manera anormal i és llavors quan es produïxen els moviments incontrolats tan típics dels atacs epilèptics.
TRACTAMENT: El fonamental és assegurar-se que el pacient té epilepsia abans de començar qualsevol tractament antiepilèptic. Una vegada fet el diagnòstic el millor és començar el tractament com més aviat millor. Els atacs es poden controlar amb medicació en un 70% dels casos. Entre un 20-30% no responen al tractament farmacològic simple (amb un sol medicament) i cal aplicar diversos fàrmacs. Tot i així algunes epilèpsies són incontrolables amb la medicació i pot ser necessari recórrer a la cirurgia, encara que aquesta no està recomanada en tots els casos.
Alzheimer:
La malaltia de Alzheimer (EA) és una malaltia neurodegenerativa, que es manifesta com deteriorament cognitiu (de les neurones). Es caracteritza en la seva forma típica per una pèrdua progressiva de la memòria i d'altres capacitats mentals, a mesura que les cèl·lules nervioses (neurones) moren i diferents zones del cervell s'atrofien. La malaltia sol tenir una durada mitjana aproximada de 10-12 anys, encara que això pot variar. La malaltia d' Alzheimer interromp cadascun dels tres processos que mantenen les neurones saludables: la comunicació, el metabolisme i la reparació. Les causes que provoquen l'alzheimer no es coneixen.
Els símptomes de la malaltia com una entitat nosològica definida van ser identificats per Emil Kraepelin, mentre que la neuropatología característica va ser observada per primera vegada per Alois Alzheimer en 1906. Així doncs, el descobriment de la malaltia va ser obra d'ambdós psiquiatres, que treballaven en el mateix laboratori. No obstant això, donada la gran importància que Kraepelin donava a trobar la base neuropatológica dels desordres psiquiàtrics, va decidir nomenar la malaltia alzheimer en honor al seu company. El dia internacional del Alzheimer se celebra el 21 de setembre, data triada per la OMS i la Federació internacional de Alzheimer.
Parkinson
És una malaltia neurològica degenerativa que evoluciona al llarg dels anys i que sol aparèixer en persones d'edat avançada.
En el cervell existeix un grup de cèl·lules nervioses encarregades de produir dopamina, un neurotransmisor essencial per al control dels moviments i la transmissió de l'impuls nerviós. Aquestes neurones s'agrupen en una estructura denominada substància negra -per tenir un color fosc en els cadàvers-, que se sitúa en els ganglis basals.
Les neurones de la substància negra dels subjectes amb malaltia de Parkinson moren abans d'hora sense ser substituïdes per altres noves. Quan desapareix el 50 o 60% d'aquestes cèl·lules d'aquesta zona comencen a fer-se evidents els primers símptomes: tremolors, rigidesa o dificultat per a la marxa o el manteniment de la postura.
CAUSES
En els últims anys s'ha avançat molt en el coneixement de l'origen de la malaltia de Parkinson, però encara no es coneix amb exactitud. Per descomptat influïxen factors genètics ja que fins al 5% dels parents dels malalts de Parkinson presenta alguna forma familiar del trastorn. També estan descrits alguns tòxics ambientals que podrien influir en subjectes predisposats.
SÍMPTOMES
SÍMPTOMES MOTORS: Tremolor. Sacsejades involuntàries o disquinesies. Rigidesa i hipertonía muscular. Postura i marxa. Bradicinesia, Hipocinesia, Alteració de la marxa i inestabilitat postural, Trastorns de la parla. Problemes del sistema nerviós autònom
SÍMPTOMES NO MOTORS: Depressió. Demència (dels cossos de Lewy). Trastorns del somni.
Pelicula relacionada amb malalties:
Sueño de una noche de invierno
És una pelicula sobre una nena de 13 anys autista. Està basada en fets reals, i el director va decidir que el paper protagonista l'havia de fer una nena autista així seria més real, encara que era molt arriscat.
La pel·lícula explica la història de Lazar, un home que acaba de passar deu anys a la presó acusat d'assassinat i que ha decidit desfer-se del seu passat i començar una nova vida en un país que també sembla voler avançar cap a un futur millor. Lazar es creuarà en el seu camí amb Jasna i la seva filla Jovana, una nena autista, ambdúes refugiades de Bòsnia i que, com ell, volen oblidar un passat difícil. Aquestes tres persones, a les quals la vida ha tractat tan malament, començaran a conèixer-se a sí mateixes. A poc a poc construiran una vida junts, per a formar una família. Però el vernís del canvi començarà a trencar-se i la realitat d'una societat que, malgrat les aparences no ha superat el seu difícil passat, els destrossarà de nou.
Transcorre a Sèrbia, a l'hivern de 2004, i retrata un país enfonsat després de la guerra. El pitjor de la pel·lícula és el final. És metafòric i poètic però artificial. Entre el millor està la reacció de moltes famílies. Hi ha milers de pares de nens autistes que li agraïxen a Goran Paskaljevic que hagi contat amb una nena autista per a la seva història. El mateix Paskaljevic ha repetit en alguna entrevista aquesta frase del Professor Tomkiewicz: «La major violència que un pot exercir sobre un nen autista és deixar-lo estancar-se en el seu autisme».
jueves, 6 de noviembre de 2008
PREGUNTA OBERTA
Estem determinats o condicionats genèticament?
En part si ja que la genètica diu com som nosaltres i cada persona en concret, però no estem nomes condicionats per la genètica sino que també estem condicionats per factors externs, que condicionen el nostre caracter i la nostra forma de respondre en certes circunstàncies.
La genètica determina molt el físic d'una persona: el color dels seus ulls, cabells etc. ve determinat pels teus progenitors, però no només per part de pare i mare, sino d'altres avantpassats (per exemple si els teus 2 pares són blancs, és impossible que tu neixis negra, a no ser que tinguis un avantpassat negre i hagis heretat part dels seus gens "que dormien en la genètica del teu pare o mare" )
Per altra banda crec que en el terme psicològic, referint-me al caràcter d'una persona, la genètica no hi intervé gaire, doncs el caràcter ve donat majoritàriament a causa de les experiències viscudes.
En part si ja que la genètica diu com som nosaltres i cada persona en concret, però no estem nomes condicionats per la genètica sino que també estem condicionats per factors externs, que condicionen el nostre caracter i la nostra forma de respondre en certes circunstàncies.
La genètica determina molt el físic d'una persona: el color dels seus ulls, cabells etc. ve determinat pels teus progenitors, però no només per part de pare i mare, sino d'altres avantpassats (per exemple si els teus 2 pares són blancs, és impossible que tu neixis negra, a no ser que tinguis un avantpassat negre i hagis heretat part dels seus gens "que dormien en la genètica del teu pare o mare" )
Per altra banda crec que en el terme psicològic, referint-me al caràcter d'una persona, la genètica no hi intervé gaire, doncs el caràcter ve donat majoritàriament a causa de les experiències viscudes.
domingo, 19 de octubre de 2008
PREGUNTA OBERTA
Com deia Bochenski "l'home és un animal estrany". En quin sentit? Per què?
L'home es un animal estrany ja que és l'únic animal al mon que pensa d'una forma racional i que no es basa en els seus instints. L'home és un animal que ha evolucionat més que la resta dels animals a nivell intelectual. A més, és l'únic amb un llenguatge complex que el permet relacionar-se.
L'home és un animal de característiques físiques que es queda molt enrera en vers als altres animals: físicament l'home té un nivell molt baix, i per aix èn lloc d'evolucionar cap el físic per poder-se adaptar al medi, com han fet els altres animals, l'home ha decidit evolucionar a un nivell intelectual i això li ha permès modificar el medi segons els seus capricis.
MÈTODE HIPOTETICODEDUCTIU
Resumeix com s'il·lustren els diferents passos del mètode:
Observació:
Un cientific recull dades de forma sistemàtica a partir de l'observació de fets traumàtics.
se'n distingeixen 2 parts:
1- l'observació de laboratori: és la que duen a terme els biòlegs
2- l'observació natural: com la realitzada pels antropòlegs
Els psicòlegs utilitzen les dúes: poden estudiar en un laboratori i observar el comportament de les persones.
L'observació pot ser: directa o indirecta
Segons la fixa trevallada a clase:: el doctor Ignaz Semmelweiss observar que hi havien moltes morts (febre puerperal) per part de dones que donaven a llum a la "seccio A"
Formulaciò d' hipòtesis:
Un cop hem acabat l'observació, comencem a formular una hipòtesi explicant els fets o uns fenòmens
Perquè una hipòtesi sigui considerada científica s'ha d'establir una relació entre les variables empíriques i cal que sigui verificada o falsejada per l'experiència
Segons la fixa trevallada a clase:: el doctor va formolar moltes hipotesis de les cuals moltes eren erronies i ni havien moltes que eren irracionals
Deducció de conseqüències:
De l'explicació proposada per l'hipòtesi, s'han de veure les conseqüències contrastables per mitja de l'experimentació.
Segons la fixa trevallada a clase:: moltes de les hipotesis no van tenir consequencies fins que en el final s'henadonar que la maleltia venia donada per que els doctors feien servir el meterial que havien fet servir per fer autopsies i per aixo les avien contegiat
Contrastació d'hipotesi:
Els 2 mètodes més importants per contrastar les hipòtesis són la verificació (confirmació de l'hipòtesi) o la falsedat (no verificacio de l'hipòtesi)
Segons la fixa trevallada a clase:: l'ultima hipotesi fou la correcta, deixaren de fer servir el mateix material quirurgic per fer autopsies i per els pars i la mortalitat disminuir
Pots entendre què són les variables independents (VI) i les variables dependents (VD) en qualsevol mètode experimental?
Consisteix en crear una situació, generalment en un laboratori, que permeti observar quins efectes té una variable independent (VI) sobre una variable dependent (VD).
Es tracta de comprovar si, cambiant alguna condició de la (VI) es produeix cap canvi en la (VD). D'aquesta manera podem afirmar si la hipòtesi relaciona una variable amb l'altra.
Explica-ho. Sabries distingir les variables independents (VI) de les variables dependents (VD) dels següents possibles estudis?
1. edat-tolerància
Una persona adulta és menys tolerant que una persona jove
3. depressió-autoestima
La poca autoestima fa que aparegui depressió en una persona
Observació:
Un cientific recull dades de forma sistemàtica a partir de l'observació de fets traumàtics.
se'n distingeixen 2 parts:
1- l'observació de laboratori: és la que duen a terme els biòlegs
2- l'observació natural: com la realitzada pels antropòlegs
Els psicòlegs utilitzen les dúes: poden estudiar en un laboratori i observar el comportament de les persones.
L'observació pot ser: directa o indirecta
Segons la fixa trevallada a clase:: el doctor Ignaz Semmelweiss observar que hi havien moltes morts (febre puerperal) per part de dones que donaven a llum a la "seccio A"
Formulaciò d' hipòtesis:
Un cop hem acabat l'observació, comencem a formular una hipòtesi explicant els fets o uns fenòmens
Perquè una hipòtesi sigui considerada científica s'ha d'establir una relació entre les variables empíriques i cal que sigui verificada o falsejada per l'experiència
Segons la fixa trevallada a clase:: el doctor va formolar moltes hipotesis de les cuals moltes eren erronies i ni havien moltes que eren irracionals
Deducció de conseqüències:
De l'explicació proposada per l'hipòtesi, s'han de veure les conseqüències contrastables per mitja de l'experimentació.
Segons la fixa trevallada a clase:: moltes de les hipotesis no van tenir consequencies fins que en el final s'henadonar que la maleltia venia donada per que els doctors feien servir el meterial que havien fet servir per fer autopsies i per aixo les avien contegiat
Contrastació d'hipotesi:
Els 2 mètodes més importants per contrastar les hipòtesis són la verificació (confirmació de l'hipòtesi) o la falsedat (no verificacio de l'hipòtesi)
Segons la fixa trevallada a clase:: l'ultima hipotesi fou la correcta, deixaren de fer servir el mateix material quirurgic per fer autopsies i per els pars i la mortalitat disminuir
Pots entendre què són les variables independents (VI) i les variables dependents (VD) en qualsevol mètode experimental?
Consisteix en crear una situació, generalment en un laboratori, que permeti observar quins efectes té una variable independent (VI) sobre una variable dependent (VD).
Es tracta de comprovar si, cambiant alguna condició de la (VI) es produeix cap canvi en la (VD). D'aquesta manera podem afirmar si la hipòtesi relaciona una variable amb l'altra.
Explica-ho. Sabries distingir les variables independents (VI) de les variables dependents (VD) dels següents possibles estudis?
1. edat-tolerància
Una persona adulta és menys tolerant que una persona jove
2. nivell econòmic-intel·ligència
No hi ha cap relació
3. depressió-autoestima
La poca autoestima fa que aparegui depressió en una persona
BRANQUES DE LA PSICOLOGIA
Sabries distingir a quina branca de la psicologia s'haurien d'estudiar els següents temes?
1. què pot fer o no fer un infant als 15 mesos.
psicologia Evolutiva (Bàsica)
2. saber escollir la millor persona per ocupar una feina de gran responsabilitat.
psicologia industrial (Aplicada)
3. entendre i tractar les persones amb tendències suïcides.
psicologia clínica (Aplicada)
4. quines són les característiques principals d'un líder juvenil.
psicologia social (Bàsica)
5. què funcionen més bé els càstigs o les recompenses per canviar una conducta.
psicologia educativa (Aplicada)
1. què pot fer o no fer un infant als 15 mesos.
psicologia Evolutiva (Bàsica)
2. saber escollir la millor persona per ocupar una feina de gran responsabilitat.
psicologia industrial (Aplicada)
3. entendre i tractar les persones amb tendències suïcides.
psicologia clínica (Aplicada)
4. quines són les característiques principals d'un líder juvenil.
psicologia social (Bàsica)
5. què funcionen més bé els càstigs o les recompenses per canviar una conducta.
psicologia educativa (Aplicada)
sábado, 18 de octubre de 2008
corrents actuals
PERSONATGES:
PSICOANALISI:::::::::::
FREUD
JUNG 
ADLER
CONDUCTISME:::::::::::
WATSON
PAVLOV
SKINNER
PSICOLOGIA HUMANISTA::::::::::
MASLOW
ROGERS
CONDUCTIVISME:::::::::
KELLY
PIAGET 
PSICOLOGIA COGNITIVA::Miller, Gallanter, Pribram, Fodor
MILLER
Sigmund Freud, el psicoanàlisi de Freud:
Freud va néixer el 1856 i va morir el 1939.
Va ser un metge originari de Viena, és el creador de la psicoanàlisi, el seu interes per la neuropatologia el porta a estudiar la "histèria i la neurosi" i buscar-ne els origens psicològics. Freud es va oposar a creure que la ment humana era racional (filòsofs grecs) pel fet d'admetre la realitat de l'inconscient i de considerar que la personalitat estava determinada pels instints psicologics.
Considerava que les dades concients són insuficients per explicar el comportament humà. A més pensava que la realitat fonamental es allò inconscient que pot ser conegut a través de les seves manifestacions.
La psicoanàlisi freudiana pot enquadrar-se en la perspectiva mentalista, ja que pretén explicar la personalitat, la motivació i la psicoterapia considerant la historia de la ment.
Fa servir per a les seves anàlisis la introspecció, l'associació lliure d'idees i la interpretació de somnis com a mètode terapèutic.
A quina escola psicològica creus que pertanyen els enunciats següents?
1-La tasca de l'ésser humà en aquesta vida és assolir l'autorealització.
Psicologia humanista
2-La nostra conducta està molt condicionada pels instints.
psicoanalisis
3-El control i la predicció de la conducta humana s'han d'estudiar mitjançant l'experimentació.
Psicologia conductivista
4-Els éssers humans no som totalment racionals.
Psicoanàlisi
5-La psicoteràpia permet a les persones que pateixen d'afrontar la vida de manera més productiva i satisfactòria.
Psicologia humanista
6-L'aprenentatge per observació és útil per reduir temors i pors.
Psicologia cognitiva
7-Els psicòlegs han de tenir una visió holística de l'ésser humà, l'han de considerar globalment.
Psicologia humanista
jueves, 16 de octubre de 2008
Una història curta
Wilhelm Wundt
Va néixer el 1832 i va morir el 1920.
Els historiadors el consideren com el fundador de la psicologia científica. El 1879 va crear el seu primer laboratori de psicologia, i en l'obra Elements de psicologia fisiòlogica va defensar la independència de la nova ciencia
L'estructuralisme: segons Wundlt, la feina de la psicologia era estudiar el contingut mental de sensacions, sentiments i imatges, per mitjà de la instrospecció i l'experimentació.
Se'l considera estructuralista ja que defensava que l'estructura de la ment o els continguts mentals podien estudiar-se en els seus diversos components.
William James
Va néixer el 1842 i va morir el 1910.
Era un fisiòleg nord-americà. També es va dedicar a l'estudi de la ment , pero criticava a Wundt pel fet d'estudiar l'estructura de la ment (elements de la consciència), en lloc d'analitzar-ne les funcions.
El funcionalisme: W.James va estudiar la utilitat i funcionament dels prossessos mentals, la forma en què els organismes lluiten per adaptar-se a un entorn canviant i complex. Donava molta importància a l'anàlisi de les emocions.
James i els funcionalistes van mostrar un gran interès per les obsesions objectives i la seva utilitat per a la psicologia (persones de diferents edats, malalts mentals, etc..) d'aquesta manera va establir un camí obert cap el desenvolupament de la psicologia aplicada.
Max Wertheimer 
Max Wertheimer va néixer el 1880 i va morir el 1943.
Max Wertheimer va néixer el 1880 i va morir el 1943.
Fou un psicòleg elemany d'origen Xec. Va ser un dels fundadors de la psicologia gestal juntament amb Wolfgang Kohler y Kurt Koffka
El 1900 inicia la carrera de llei a la Universitat de Praga, que abandonaria poc després per traslladar-se a la Universitat de Berlín per iniciar els estudis de psicologia.
El 1904 va obtenir el títol de doctor per la Universitat de Würzburg.
El 1912, va publica el seu treball "Estudis Experimentals de la Percepció del Moviment"
Des de 1916 a 1925, va dur a cap investigacions en varis laboratoris de Praga, Berlín i Viena, centrant-se en l'estudi de la percepció d' estructures ambigues y complexes. Elabora i desenvolupa un conjunt d'idees que conformaríen la base de la Psicología de la Gestalt.
la psicologia de la Gestalt: els psicòlegs alemanys de la Gestal van criticar l'enfocament analitic i associacionista de Wundt. No acceptaven que la percepcio fos una unió de sensacions, si no que pensaven que el tot és més que la suma de les parts.
jueves, 9 de octubre de 2008
UN PASSAT EXTENS
ARISTOTIL: època clàssica
(Estagira, Macedonia 384 a. C. – Calcis Eubea, Grecia 322 a. C.),
És un dels més grans filòsofos de l'antiguitat. Va ser creador de la lògica i la taxonomía, precursor de l'anatomia i de la biologia . Està considerat (juntament amb Platón) como el determinant de gran part del corpum de creencias centrals del Pensamiento Occidental , probas d'aixo n'es la Lógica y el principi de "No Contradicció".
En vers a la psyché humana, Aristòtil creia en la teoria hilemòrfica: ell cria que tots el esers vius estaven formats per dos "parts" una era el cos la part material i l'altre l'ànima ara la espiritual, la forma.
Plató: l'època clàssica
Platón (427 a. C./428 a. C. – 347 a. C.) va ser un filòsof grec molt important en la seva epoca, alumne de Socrates y mestre de Aristòtil, de família noble i de la més alta aristocracia.
Va ser un gran pensador i estudiós de moltes matèries i en moltes àrees.
Ell creia que la psique és el que li dóna vida al cos i el component mes important, i estava composta en 3 parts:
- la part racional: cervell (immortal)
- la part irascible: torax, font de passions nobles (mortal)
- concupisable: abdomen font de pasions innobles(mortal)
Descartes: a l'edat moderna
René Descartes (1596-1650), filòsof, científic y matemàtic francés, considerat com el fundador de la filosofia moderna.
En vers a la psyché , Descartes era dels que creien que l'home estava format per 2 parts: cos (extensió) i ànima (pensament). L'extensió no pensa, el pensament no té extensió. Descartes va intentar resoldre el problema recorrent a l'acció de la "glàndula pineal" (Hipòfisi), zona del cervell on, segons ell, es produeix la interacció entre les dues parts. No obstant això el problema va quedar sense solució, al no poder-ho explicar.
domingo, 5 de octubre de 2008
Coneix-te a tu mateix
Personalment crec que conèixer-se a sí mateix és molt important, ja que així pots tenir en compte les teves limitacions i saber allò que se't dóna bé. A més, abans de conèixer altra gent, és més important conèixer-se a un mateix. La psicologia té relació amb aquesta expressio perquè la psicologia s'encarrega del coneixement de les persones i del seu coneixement intern.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
