Preguntes Obertes

Ara que has acabat la unitat, atreveix-te a contestar alguna de les preguntes següents:
* Estàs d'acord amb l'opinió "la nostra societat està allargant cada vegada més l'etapa de l'adolescència"? Explica't.


Si, la societat està allargant cada vegada més l'adolescència a causa dels estudis, com que els nous sectors de treball necessiten a gent més qualificada, els estudiants s'han de passar més anys estudiant per poder arribar a les exigències de coneixement de les feines actuals.

jo personalment crec que el tenir una feina i les responsabilitats que això comporta és quan s'acaba l'adolescència. Per això, com que els estudis s'allarguen tant, els estudiants també tarden més a anar a treballar, i això comporta que la seva adolescència duri tant.

també hi ha un altre factor en el cas d'aquí a Espanya, que és que els estudiants visquin a casa als seus pares fins passats els 20 anys, a causa de l'encariment dels pisos, com que viuen durant més anys a casa dels seus pares i tenen els seus pares darrera que els hi van fent el sopar, no han de pagar lloger, ni menjar ni llum, etc... doncs no adquireixen aquestes responsabilitats fins que poden adquirir la seva propia casa.

La importància de l'amor

El fet de tenir relacions creatives amb altres persones és un art que s'ha de cultivar i requereix distingir conceptes com "desig", "atracció", "enamorament". Si pensem bé veurem que de fet entre l'Amor i l'Odi existeixen molts graus d'estimació.


Molts teòrics han dit la seva. Busca informació sobre els diferents tipus d'amor que existeixen segons R.Stenberg i la seva concepció triangular de l'amor.

TIPUS D'AMOR:
-Carinyo= intimitat
-Amor romàntic=intimitat + passió
-Amor sociable=intimitat + compromís
-Encapritxament= passió
-Amor fatu=passió + compromis
-Amor buit=compromís

Erich Fromm també té un llibre molt famós L'Art d'estimar. Mira aquest vídeo i busca més informació sobre la seva concepció dels principals tipus d'amor.Pensen el mateix aquests dos teòrics o tenen diferències? Hi estàs d'acord? Amb tots dos? Un més que l'altre?

- L'AMOR, LA RESPOSTA AL PROBLEMA DE L'EXISTÈNCIA HUMANA. L'home té consciència de si mateix, dels seus semblants, del seu passat i de les possibilitats del seu futur. També és conscient de la brevetat i de la seva vida i que ha de morir contra la seva voluntat. Aquesta consciència de la seva solitud el faria tornar boig de no ser per la possibilitat d'unir-se en una forma o altra amb els altres homes, amb el món exterior. La vivència de la separació provoca angoixa, estar separat significa estar aïllat. La necessitat més profunda de l'home és, llavors, la necessitat de superar la seva separatidad i la seva solitud. El fracàs en l'assoliment de tal finalitat significaria

- L'AMOR ENTRE PARES I FILLS. Els nens, al néixer, no poden reconèixer objectes, no tenen consciència de sí mateixos ni del que els envolta. L'única cosa que són capaços de reconèixer és el calor, l'aliment i l'estat de seguretat que els proporciona la seva mare. Però aquest amor incondicional de les mares també té un aspecte negatiu. És impossible produir-lo o controlar-lo, ja que no cal fer gens per a aconseguir-lo ni merèixer-lo. A mesura que la persona es va desenvolupant arriba a una etapa en la qual es converteix en la seva pròpia mare i en el seu propi pare.

- ELS OBJECTES AMOROSOS. L'amor no es reduïx a una sola relació amb una persona determinada, amb un objecte amorós, sinó que cal estimar a totes les persones, al món, a la vida.

- AMOR FRATERNAL És la classe d'amor més bàsica. L'amor fraternal és l'amor a tots els éssers humans. Consisteix en el respecte, la solidaritat i la unió entre totes les persones. L'amor fraternal no fa distincions, és l'amor entre iguals. Però solament s'aconsegueix un amor veritablement fraternal estimant als que són pobres i desvalguts, als quals no necessitem per a les nostres fins personals.

- AMOR MATERN L'amor matern és incondicional. En contrast amb l'amor fraternal i l'eròtic, que es donen entre iguals, la relació entre mare i fill és de desigualtat. El nen necessita tot l'amor i l'ajuda que la mare li proporciona. La majoria de les dones desitgen tenir fills, a pesar que no rebran ress del nen a canvi. És per això mateix, pel que s'ha considerat l'amor maternal com la forma més elevada d'amor.

- AMOR ERÒTIC L'amor eròtic contrasta amb l'amor fraternal i l'amor matern. L'amor eròtic consisteix en la unió amb una sola persona, en canvi els altres dos no estan restringits a una única persona. No obstant això, l'amor eròtic és la forma d'amor més enganyosa que existeix. Molta gent ho reduïx a l'experiència d'enamorar-se i al desig sexual. Però no és així, en l'amor eròtic, si és realment amor, s'ha d'estimar des de l'essència de l'ésser. L'amor deu ser un acte de voluntat, de decisió de dedicar tota la nostra vida a la d'una altra persona.

- AMOR A SI MATEIX El concepte d'amor a sí mateix desperta una gran quantitat d'objeccions. Els que qualifiquen aquest tipus d'amor com narcisisme, si ens estimem a nosaltres mateixos som incapaços d'estimar als altres. Aquest amor és una espècie d'egoisme. No obstant això, això no és així. Si ens estimem a nosaltres mateixos estimarem als altres d'igual manera (ama al proïsme com a tu mateix). Una forma d'estimar no està renyida amb l'altra.

- AMOR A DÉU En totes les religions, ja siguin monoteístas o politeístas, Déu representa el bé més desitjable, el valor màxim d'una persona. Per tant, el concepte de Déu s'ha de començar a analitzar per la pròpia persona que adora a Déu. En cada religió existeix una forma diferent d'estimar a Déu i un concepte de Déu també molt distint. Les diferències més notables s'estableixen entre les religions orientals i occidentals. Totes aquestes formes de concebre a Déu estan històricament condicionades.

Ets assertiu?

Sabem que hem de millorar les nostres habilitats socials per tenir unes bones relacions interpersonals que ens ajudin a desenvolupar-nos i a realitzar-nos. I per millorar aquestes habilitats socials cal tenir conductes, pensaments i sentiments assertius.

Què opines, ets una personal força assertiva?
personalmet crec que si, però això s'hauria de preguntar a l'altre gent, si creu que sóc assertiu o no.

Fes el següent test i comenten els resultats.

Estimado Sr. CLAUDI, a continuación el resultado de su test de asertividad. Esto solo refleja su nivel de asertividad para aquellos factores que fueron tomados en consideración, y no pretende de ninguna manera ser determinante ni exhaustivo.
Su puntuación es un indicador de estas áreas. Esperamos que le sea de provecho.
Su puntuación es: 80% sobre un máximo de 100%

AIXO ÉS MOLT O POC?

Què me'n dius d'en MARVIN de Millor impossible és gaire assertiu?

Comenta que fa que ho sigui o que no ho sigui.

No, és un antisocial que rebutja les relacions amb les altres persones. A més el seu trastorn compulsiu fa que aquesta separació de l'altre gent es faci més gran.

A més és una persona que es passa la major part del dia a casa i sempre seguint una rutina que no pot cambiar.

però al final acaba cambiat una mica a millor, supera el seu trastorn i acaba sent una persona més assertiva

Com vius l'adolescència?

Encara que no siguem uns grans experts teòrics sobre l'adolescència hi podem dir la nostra: veus l'adolescència com un període de la vida estressant, de confusió, de crisi, de canvis, d'alegria, de disbauxa, de manca de responsabilitat...?

Personalment crec que el periode de l'adolescència és un periode comprès entre el ser nen i adult, es un periode en que se't forma el caracter, un periode on es comencen a tenir responsabilitats importants, pero de poca importància, també és un periode de confusió ja que no s'està en un periode concret, com en el cas d'un adult o d'un nen, sino que s'està a l'entremig, com si s'estés en el "limbo".

Però també és un periode d'alegries i tristeses, com en qualsevol periode de la vida, ja siguis adult o un nen, com que és un periode en què encara no s'és adult, es sol intentar disfrutar i intentar passar-ho bé, doncs és un periode curt i encara no se't considera un adult.

en alguns casos l'adolescència passa a ser una època de crisi, de tristesa i de no arribar a realitzar-se com a persona, com seria el cas dels "EMOS" o aquelles persones que tot i ser adults conserven una mentalitat de nen petit.


Mira què hi diuen La Tina i en Jorge o el següent còmic al videos 1 / 2.

Hi esteu d'acord?

si i no. crec que en part si que és el que explica, ja que això és més o menys el que passa, però crec que ho exageren una mica, i no tothom pateix l'adolescència de la mateixa manera.

Creus que es comporten d'aquestes maneres tan "estranyes"?
No, però en alguns casos si, ja que quan la gent és jove té tendència a fer coses rares i sense sentit, però no sempre tenen aquest comportament.



Per què els adults se'n riuen tant del comportament adolescent?

Perquè és una època en que a les noies i els nois s'els envà una mica el cap i fan coses irracionals,

a més aquesta es una època per la qual hi hem passat tots i és fàcil de ridiculitzar

L'adolescència en el món

Alguns investigadors pensen que l'etapa de la vida anomenada "adolescència" és de fet un invent creat per les societats industrialitzades, que poden i exigeixen més aprenentatge abans de assumir els diferents papers d'adult.

Com devia ser la vida d'un jove a Girona abans del 1800?

un jove en aquella època no passava pas per l'edat de l'adolescència, sino que feia un salt de la infancia a adult, aquells nois en l'edat que tenim nosaltres ara no se'ls considerava adolescents, ja que abans això no existia, si no que ja se'ls considerava adults, i havien d'anar a treballar.

Busca informació. Consideres que duia una vida més pròpia d'un infant,un adolescent o un adult del segle XXI?

En aquella època, un nen passava de ser nen a adult d'un dia per l'altre, i a molt poca edat, els nens d'aquella epoca havien de treballar en lloc d'estudiar per tal de poder contribuir a portar diners a casa.

ERAN NENS AMB MENTALITAT D'ADULT




Busca altres maneres de concebre la juventut en societats allunyades de la nostra (no occidentals). Explica les semblances i/o diferències: A quines activitats es dediquen?
L'altre dia, mirant el Discobery Channel vaig veure una tribu Africana en la qual els sabis de les tribus es pasaben 1 any preparant a uns joves per la seva fase d'adult, els hi ensenyaven a caçar, a seguir els ideals de la tribu, etc...

la proba final per a passar a ser adult consistia en matar una vaca, clavant-li una llança a la iugular, això ho feien des d'un punt de vista simbòlic, ja que matar la vaca feia referència a que hauria de ser un bon caçador si en un futur vulgués tenir dona i fills, ja que hauria de caçar per alimentar-los

Tenen altres drets /deures que nosaltres no tenim?

Drets:
-aquest noi que deuria tenir uns 16anys tenia el dret de ser escoltat per la tribu. la seva opinió comptava, encara que només tingués 16 anys, a diferència del que passa aquí a occident
-tenia el dret (i quasi el deure) de casar-se i tenir fills tot i tenir només 16 anyS

Deures:

-Tenia el deure de anar quasi cada dia a caçar per tal de poder alimentar la seva família
-també es veia obligat a tenir fills, ja que si no ho fes estava malt vist per la seva tribu

-Tenia el deure d'aconseguir bestiar per poder alimentar la seva família
-deure de lluitar per la seva tribu contra altres tribus per defensar les seves terres, bestiar i família

Tenien més deures que drets

Quan es considera que entren en el món dels adults?
Un cop havien fet la cerimònia d'iniciació, que consistia en matar a una vaca clavant-li una llança a la iugular, es considerava un home adult, era com un ritual d'iniciació.

Tenen alguns problemes específics o propis?...
Si, que alguns d'aquets nens "disfressats de adults", es veien envolucrats en assumptes que no podien resoldre ja que apenes tenien poca experiència de la vida, tambe es veien envolucrats en guerres entre tribus.
s'els intentava enganyar per part de gent de la tribu per quedar-se amb les seves terres i bestiar.