Preguntes obertes

Ara que has acabat la unitat atreveix-te a respondre alguna de les següents preguntes:

2. Creus que l'agressivitat és innata o apresa? Raono.

crec que l'agressivitat en el cas de les persones i de tots els animals és innata, a causa que ve donada per l'instint de supervivència, aquest instin està en tots els éssers i es basa en continuar viu sigui com sigui.

encara que en la societat actual l'agressivitat no té un factor important, "no s'aconsegueix res amb ella" en un passat, fa milers d'anys, era el mètode de poder, qui era més fort era el que manava fins que vingués un altre home més fort que el que hi hagués i el desterrés, actualment això ja no és així. L'agressivitat no només no serveix per res, sinó que a més es podria dir que està penada.

actualmet hi sol haver persones que "alliberen" la seva agressivitat en un moment donat de forma incontrolable, això és innat, ve dels nostres abantpassats i s'ha anat heredant de pares a fills.

per altra banda, es pot dir que l'agressivitat és innata, però també es podria dir que en part també és "apresa" però més que apresa jo diria que és "estimulada". Al llarg de la vida d'una persona, a mesura que va passant per mals moments o per injustícies, aquella persona va acumulant una certa agressivitat, poden passar dos coses:

-o que la vagi alliberant en petites fraccions però en múltiples vegades
-o que se la vagi guardant i un dia de sobte esclati

personalmet crec que és millor la primera opció. També el que va molt bé per a canalitzar l'agressivitat i "i no acabar fent una tonteria" és l'esport, amb l'esport es fa un exercici físic que és com si cremés l'agressivitat.

Casos extrems de relacions socials

Busca a diferents diaris o mitjans de comunicació on-line dos casos de relacions humanes marcades per l'agressivitat i dos casos de relacions socials altruistes.Un cop penjada la notícia comenta-la (objectiu, mètode, finalitat, causa...)Quins dels dos extrems de relacions socials t'ha costat més de trobar en les publicacions on-line? Com ho expliques?


http://noticias.ya.com/sociedad/05/02/2006/violencia-genero-mujeres.html
(Cas d’agressivitat)
Doce mujeres muertas en poco más de un mes a manos de parejas o ex parejas. En sólo unas horas la lista negra sumó ayer tres nuevos casos, en Sevilla, Barcelona -éste rodeado aún de confusión- y Lérida. El primero que se conoció tuvo lugar la pasada madrugada en la población sevillana de San José de la Rinconada. Allí, un funcionario de prisiones, de 38 años, acuchilló hasta la muerte a su esposa en el dormitorio de la casa que compartían. En la habitación de al lado dormían sus dos hijos, de siete y tres años. La hermana de la víctima asegura que ésta quería separarse, pero su marido no lo aceptaba.

Rafael S. N, alertó a la Policía Local de La Rinconada de que había matado a su mujer a las tres de la madrugada. Cuando los agentes llegaron a la casa, les abrió el autor del crimen, con las manos ensangrentadas, y les condujo al dormitorio donde yacía la víctima, Monserrat Andrade, de 34 años. Tenía varias puñaladas, una de ellas en el estómago. Parece que el individuo acuchilló a su esposa mientras ésta dormía y sin que mediara discusión alguna -los vecinos aseguraron que no habían oído nada y los pequeños sólo se despertaron por el revuelo de la Policía-. Rafael llamó a los agentes y a su hermana, que vive en la población de Dos Hermanas, para que se hiciera cargo de los niños.

Según la Policía Local el agresor, que no tiene antecedentes por maltrato, mostraba «calma y frialdad». La Guardia Civil recuperó en la casa un cuchillo jamonero y detuvo al autor del crimen. La frialdad y la tranquilidad demostrada hasta entonces por Rafael S. N. dio paso a una situación bien distinta cuando estaba en el cuartel. Allí, sufrió una taquicardia y fue trasladado al centro de salud desde donde lo condujeron al hospital Virgen Macarena de la capital. A las cinco de la madrugada fue, de nuevo, a parar a dependencias del Instituto Armado.

Rafael era funcionario de Prisiones en el centro Sevilla II y su mujer Monserrat Andrade auxiliar de geriatría en la residencia de Cantillana. Habían comprado recientemente la casa en la que vivían con sus dos hijos y para los vecinos eran una pareja modélica.
Pero eso era de puertas para afuera. La hermana de la víctima confirmó que Rafael nunca había pegado a su esposa, pero sí la maltrataba psicológicamente, por lo que ella había querido separarse hace dos años. Y había retomado su intención recientemente, como lo certifica el que hubiera pedido cita en un centro municipal de la mujer para la próxima semana. Su marido no lo aceptaba.

Aquesta notícia em sembla que va bé per fer referència a l'apartat de pregunta oberta sobre la violència. Es trist que en la societat actual es vegin casos com aquest, i és que és ridícul perquè aquesta persona ha matat la seva companya sentimantal i despres s'ha entregat. Si es penedeix del que ha fet, no s'ho podia haver pensat abans de matar-la? per què matar-la? no la podria haver deixat i anar-se'n de casa o deixar-la i marxar amb una altra?

crec que aquestes ocasions en què l'home mata a la dona per què creu que perilla la seva relació fa referència a la frase "si no és per a mi, no ho serà per a ningú". Aquets fets ocurreixen quan l'home veu a la dona com a un objecte de la seva propietat i dóna per fet que és seva i de ningú més, cosa que és realment trista.

http://www.hoy.com.ec/noticias-ecuador/violencia-racial-3671-3671.html
(Cas d’agressivitat)

Els Estats Units es varen veure afectats per un grup de manifestacions en relació a què un home de color va ser tractat de forma discriminada per pert de policies de Los Angeles. Les manifestacions van ser tan grans que es recordava els episodis de l'era de la lluita pels drets civils de Marthin Luther King.

La minoria negra i llatina de Los Angeles va sortir als carrers a protestar per la negligència d'un jurat format íntegrament per blancs, la policía impotent davant aquestes manifestacions.

L'onada de queixes per part de la minoria negra als Estats Units creix al veure que una societat de blancs imposa la seva voluntat a aquets homes de color.

http://www.lasextanoticias.com/noticia/heroe/argentino/barcelona/404333

(Cas altruista)

en part té molt valor per part de l'actuació de l'Argentí, ja que intentar agafar a un nen que cau des d'un pis i que deu psear uns 28gk es difícil i et pots fer molt mal, a més el fet de no dubtar-ho ni un moment i posar-se allí baix per agafar-lo també diu molt del seu caràcter.

l'objectiu d'aquest home per suposat que deuria ser el de salvar el nen que estava caient, suposo que aquest home no ho deuria dubtar 2 vegades abans de salvar el nen que queia, perquè ell també té un fill ("Arias apartó el cochecito de su hijo y se situó debajo del niño ")

també s'ha de destacar l'actuació de la mare, que... mira que deixar el seu fill petit sol en una habitació on hi ha una finestra sense terrassa....

http://www.elpunt.cat/lloretdemar/article/24-puntdivers/4-divers/18022-heroi-i-sospitos-per-accident.html

(Cas altruista)

Esta bé hi ha de ser molt gratificant que a una persona se li dongi bé fer algu i a mes li permeti ajudara l'altre gent com en el cas d'aquest noi, el fet de persegir a uns lladres que no li habien fet res i que adames podien anar armats, se la de considerar un mini-haroi

Trobar el nostre lloc

Sigui dins la nostra cultura o en una societat forana, tots intentem trobar el nostre lloc!

Com podem ajudar a l'Akori, un famós Sumo wrestler, a trobar el seu lloc dins la societat catalana?



si es vol adaptar haurà de lluitar força i fer alguns sacrificis, intentar-se adaptar a una nova cultura que no és la seva, això sol ser força complicat.

també, ja que és lluitador de sumo, podria intentar fer clases o ensenyar sumo a altra gent d'aquí encara que a Catalunya el sumo no estigui molt arrelat a la nostra cultura.

Amb quins estereotips, prejudicis i discriminacions s'hauria d'enfrontar? Com els podria superar?

segurament amb discriminacions racials, que la gent no entengui el perquè del seu comportament, que la gent no entengui la seva cultura, i es vegi desplaçat per això.

per altra banda, es pot veure que és una persona de gran estatura, que deu pesar uns 180kg i deu medir més de 2 metres, cosa que no és molt normal en la nostra societat, potser es podria veure una mica apartat per aquest motiu, però tampoc crec que sigui res important.


ho ha de superar primer, deixant que la gent el conegui, i vegi que tampoc és una persona tan rara, si deixa passar una mica de temps, pot ser que la gent s'acostumi a la seva forma de pensar i d'actuar.




Get a Voki now!

Les xacres socials

Actualment vivim una época de transformacions socials profundes: vivim a l'era cibernètica on les idees, imatges i informacions viatgen a un ritme vertiginós d'un lloc del món a l'altre, vivim en un món cada vegada més globalitzat, en societats cada vegada més multiracials i pluriculturals, en un món on el fonamentalisme i l'individualisme segueixen guanyant adeptes, etc.





En un món com aquest com t'expliques que encara existeixi la discriminació sexual, racial, ideològica, religiosa, etc?


Doncs perquè l'home és així, és la seva naturalesa, a més aquests canvis s'han produit fa relativament poc, se li ha de donar temps a la societat perquè s'acostumi, a la societat li costa canviar.





les generacions més actuals són més tolerants que les generacions passades, personalment crec que si es deixa que vagi pasant el temps, arribarà un dia que aquestes discriminacions quasi desapareixeran.





L'humor és una manera de suportar i alhora denunciar aquestes xacres que la societat fa segles que arrossega.Mira els següents vídeos i comenta quin tipus de discriminacions intenten denunciar i quin mètodes utilitzen.


1video


TRACTA SOBRE EL RASISME:


fa un recopilatori de les experiències i opinions dels espanyols i immigrants (que en molts casos han sigut agredits) que estan aquí a Espanya, fa servir una mica la ironia per fer un reflex de la realitat que els immigrants estan passant i de com reaccionen els espanyols davant aquesta onada de "nouvinguts".





hi ha un fragment en el video que m'ha impactat molt quan un home li diu al repoter de CQC


"si un español agredeix a un immigrant no passa res, pero si un immigrant agredeix a un espanyol la cosa canvia"





crec que aquesta frase fa un petit resum de la crúa realitat.





2video


Aquest video fa referència a la discriminació que els policies exerceixen sobre el homes de color, i


Michael Moore té la idea de pintar objectes dels homes de color perque els policies no es pensin que son pistoles, això ho fa des d'un punt de vista irònic.











3video


TRACTA SOBRE LA IGUALTAT EN ELS TEMES DOMESTICS:


Aquest video, encara que una mica paranoicn fa referència a un realitat constant, fa referència a que les dones dediquen moltes més hores a les activitats domèstiques que els homes, en aquest video fan referència a que posar la rentadora no costa res i que estaria be que els homes ho féssin més sovint.














Quin d'aquests mètodes consideres més eficaç per denunciar i lluitar contra la discriminació? Quin és el que t'ha agradat més?


el segon video


Per què?


perquè fa una barreja entre la crúa realitat i l'humor, això causa una barreja que pot ser o molt bo per denunciar les discriminacions o molt dolent,





-pot ser molt bo ja que les persones que vegin el video es veuran atretes per tota aquesta comedia i s'adonaran del que està passant, i que aquest és un problema real.




-però aquestes classes de videos també poden afectar negativament ja que fan de la discriminació una "broma", cosa que pot causar que la gent no s'ho agafi seriosaemt, la discriminació és una cosa molt seriosa






personalment crec que si es fa bé, aquests tipus de videos poden ajudar a conèixer la realitat des d'una perspectiva diferent

Què esperem de les relacions socials?

La nostra relació amb els "altres" de vegades ens motiva, ens realitza i de vegades ens frustra o ens enfonsa. Però sempre ens afecta.El test d'escala d'actituds disfuncionals de Weisman (DAS) ens dóna informació sobre com valora i què espera una persona sobre la interacció social. Aquest test és especialment útil per diagnosticar i prevenir les actituds depressives davant la vida.Comenta els resultats del test i sigues sincer:


















AP: Aprobación
AM: Amor
E: Éxito
P: Perfeccionismo
D: Interacción social
AE: Autoexigencia
AU: Autonomía personal


Area de la aprobación Este apartado evalúa la necesidad de aprobación del individuo y su nivel de dependencia respecto a los demás.Puntuación: 5


· Posees un carácter fuerte y aunque te gusta sentirte aceptado por la gente que te rodea, esto no impide que tengas una personalidad totalmente autónoma e independiente. Eres como eres y no te escondes, sabes que a algunos les gustarás más y a otros menos, pero esto no te quita el sueño, pues eres capaz de defender tus creencias con firmeza. Ojo que esto no se vuelva contra ti y te tornes intolerante hacia los que no te aceptan, todos tenemos derecho a la libertad de pensamiento.
Area del amorEn este apartado se evalúa la percepción que tiene el individuo sobre el amor, su miedo a la soledad, al fracaso de pareja o al rechazo social.Puntuación: 3



· Te gusta vivir en compañía, como cualquier humano, eres un ser social por excelencia, por eso como estás más a gusto es conviviendo en pareja, en familia y estando con los amigos. De todas formas si tuvieras que afrontar la soledad por circunstancias de la vida, si te quedaras sin pareja de forma temporal o incluso indefinida, sabrías hacerlo sin que ello te afectara profundamente. Tienes suficiente seguridad en ti mismo y fortaleza de espíritu como para aceptarlo y adaptarte a las nuevas circunstancias de forma no traumática. Felicidades, no todos pueden decir lo mismo.
Area del éxitoSe evalúa cómo percibe el individuo el éxito.Puntuación: 9



· A todos nos agrada que los demás nos alaben y nos reconozcan nuestra forma de ser o de trabajar en un momento u otro, aunque sea de forma indirecta, pero tú en realidad no buscas activamente el éxito social ni laboral. Eres más bien humilde en este sentido, destacas por tu prudencia en tus acciones, en tu comportamiento y también en tu forma de vestir. Quizás no triunfas como otros, pero como tampoco lo buscas, pues no te importa demasiado. Esta en una actitud muy positiva, pues no te afecta tanto el hecho de tener menos que otros, y por eso asumes mejor las adversidades de la vida.
Area del perfeccionismoEste apartado evalúa el afán de perfeccionismo del individuo y si se rige por el pensamiento todo o nada.Puntuación: 5


· No eres una persona especialmente perfeccionista con las cosas. Aunque te gusta tener cierto orden a tu alrededor, no es para ti una obsesión, ya que si algo no puede estar como debiera en un momento dado, pues no pasa nada, hay cosas más importantes y prioritarias para ti. Además, tienes un sentido del orden relativo, aprecias tenerlo en determinadas cosas que para ti son importantes, pero en muchas otras facetas no te preocupa. Por este motivo tampoco te importa demasiado si los demás son o no perfeccionistas, lo que sí te molesta es que por serlo los demás te "mareen" con sus "manías" de hacer las cosas correctamente. Otra característica tuya es que no pretendes destacar en ninguna faceta de la vida en especial, no te importa pasar desapercibido pero disfrutar de las pequeñas cosas y del día a día.
Area de la interacción socialSe evalúa el concepto que tiene el individuo sobre la interacción social y las recompensas de la misma.Puntuación: -1


· No te importa hacer favores a la gente, pero crees que todo lo que das lo acabarás recibiendo por parte de los demás. Por desgracia esto no siempre es así. Muchas veces la balanza está desequilibrada, pues el concepto que cada persona tiene del amor o la amistad es distinto. Si das, que sea porque lo deseas de corazón, no pensando que así la otra persona te querrá más, te admirará o algún día te devolverá el favor, esta no es la verdadera generosidad.
Area de la autoexigenciaSe evalúa el nivel de autoexigencia que impone el individuo a sí mismo.Puntuación: 0



· Tu personalidad hace que sientas que todo debe ser controlado para que vaya bien, y esto te produce un nivel de autoexigencia muy alto, tanto hacia ti mismo como hacia los demás. Debes asumir que hay factores de nuestro entorno que se escapan a todo control, esto es una certeza que tienes que tener presente para no obsesionarte por la perfección, ya que ésta, por definición, no existe en la realidad. Sé un poco más flexible en tus creencias y tu forma de actuar, te sentirás aliviado.
Area de la autonomía personalSe evalúa el grado de autonomía personal del individuo y su capacidad para aceptar las circunstancias adversas.Puntuación: 2



· También tu grado de autonomía personal y tu capacidad para aceptar las circunstancias adversas es muy óptimo. Aunque reconoces que existen circunstancias que escapan a tu control, sabes que en cierta medida puedes fomentar tu bienestar tomando decisiones alternativas y actuando acorde con los acontecimientos que se te presentan. Eres optimista de base, y tienes los pies bien puestos en el suelo, por eso te riges por unas creencias realistas, fundamentadas en la objetividad y maduras para tu edad. Tanto tu nivel de pensamiento como actitudinal es completamente normal.


En general, tienes un nivel moderado de pensamientos distorsionados. Aunque no ocurre en todas las facetas de tu vida, sí se observa que a veces no piensas de forma realista, tiendes a ver el extremo de las cosas y a juzgar, tanto a los demás como a ti mismo, en exceso. Debes relajarte e intentar no autoexigirte tanto, pues en caso contrario tu sensación de baja autoestima no te dejará disfrutar de la vida y las personas que te rodean.



creus que donem massa importància, que esperem massa de les interaccions socials?

personalment crec que no, les interaccions socials no es poden controlar i total és una cosa que surt sola, perquè preocupar-se, tothom és diferent i no per això uns sóm millors que altres.

ser molt sociable té els seus avantatges i desventatges a l'igual que no ser-ho

A més mai els he donat importància a aquets tipus de test, doncs sempre els he trobat una mica xorres

Preguntes Obertes

Ara que has acabat la unitat, atreveix-te a contestar alguna de les preguntes següents:
* Estàs d'acord amb l'opinió "la nostra societat està allargant cada vegada més l'etapa de l'adolescència"? Explica't.


Si, la societat està allargant cada vegada més l'adolescència a causa dels estudis, com que els nous sectors de treball necessiten a gent més qualificada, els estudiants s'han de passar més anys estudiant per poder arribar a les exigències de coneixement de les feines actuals.

jo personalment crec que el tenir una feina i les responsabilitats que això comporta és quan s'acaba l'adolescència. Per això, com que els estudis s'allarguen tant, els estudiants també tarden més a anar a treballar, i això comporta que la seva adolescència duri tant.

també hi ha un altre factor en el cas d'aquí a Espanya, que és que els estudiants visquin a casa als seus pares fins passats els 20 anys, a causa de l'encariment dels pisos, com que viuen durant més anys a casa dels seus pares i tenen els seus pares darrera que els hi van fent el sopar, no han de pagar lloger, ni menjar ni llum, etc... doncs no adquireixen aquestes responsabilitats fins que poden adquirir la seva propia casa.

La importància de l'amor

El fet de tenir relacions creatives amb altres persones és un art que s'ha de cultivar i requereix distingir conceptes com "desig", "atracció", "enamorament". Si pensem bé veurem que de fet entre l'Amor i l'Odi existeixen molts graus d'estimació.


Molts teòrics han dit la seva. Busca informació sobre els diferents tipus d'amor que existeixen segons R.Stenberg i la seva concepció triangular de l'amor.

TIPUS D'AMOR:
-Carinyo= intimitat
-Amor romàntic=intimitat + passió
-Amor sociable=intimitat + compromís
-Encapritxament= passió
-Amor fatu=passió + compromis
-Amor buit=compromís

Erich Fromm també té un llibre molt famós L'Art d'estimar. Mira aquest vídeo i busca més informació sobre la seva concepció dels principals tipus d'amor.Pensen el mateix aquests dos teòrics o tenen diferències? Hi estàs d'acord? Amb tots dos? Un més que l'altre?

- L'AMOR, LA RESPOSTA AL PROBLEMA DE L'EXISTÈNCIA HUMANA. L'home té consciència de si mateix, dels seus semblants, del seu passat i de les possibilitats del seu futur. També és conscient de la brevetat i de la seva vida i que ha de morir contra la seva voluntat. Aquesta consciència de la seva solitud el faria tornar boig de no ser per la possibilitat d'unir-se en una forma o altra amb els altres homes, amb el món exterior. La vivència de la separació provoca angoixa, estar separat significa estar aïllat. La necessitat més profunda de l'home és, llavors, la necessitat de superar la seva separatidad i la seva solitud. El fracàs en l'assoliment de tal finalitat significaria

- L'AMOR ENTRE PARES I FILLS. Els nens, al néixer, no poden reconèixer objectes, no tenen consciència de sí mateixos ni del que els envolta. L'única cosa que són capaços de reconèixer és el calor, l'aliment i l'estat de seguretat que els proporciona la seva mare. Però aquest amor incondicional de les mares també té un aspecte negatiu. És impossible produir-lo o controlar-lo, ja que no cal fer gens per a aconseguir-lo ni merèixer-lo. A mesura que la persona es va desenvolupant arriba a una etapa en la qual es converteix en la seva pròpia mare i en el seu propi pare.

- ELS OBJECTES AMOROSOS. L'amor no es reduïx a una sola relació amb una persona determinada, amb un objecte amorós, sinó que cal estimar a totes les persones, al món, a la vida.

- AMOR FRATERNAL És la classe d'amor més bàsica. L'amor fraternal és l'amor a tots els éssers humans. Consisteix en el respecte, la solidaritat i la unió entre totes les persones. L'amor fraternal no fa distincions, és l'amor entre iguals. Però solament s'aconsegueix un amor veritablement fraternal estimant als que són pobres i desvalguts, als quals no necessitem per a les nostres fins personals.

- AMOR MATERN L'amor matern és incondicional. En contrast amb l'amor fraternal i l'eròtic, que es donen entre iguals, la relació entre mare i fill és de desigualtat. El nen necessita tot l'amor i l'ajuda que la mare li proporciona. La majoria de les dones desitgen tenir fills, a pesar que no rebran ress del nen a canvi. És per això mateix, pel que s'ha considerat l'amor maternal com la forma més elevada d'amor.

- AMOR ERÒTIC L'amor eròtic contrasta amb l'amor fraternal i l'amor matern. L'amor eròtic consisteix en la unió amb una sola persona, en canvi els altres dos no estan restringits a una única persona. No obstant això, l'amor eròtic és la forma d'amor més enganyosa que existeix. Molta gent ho reduïx a l'experiència d'enamorar-se i al desig sexual. Però no és així, en l'amor eròtic, si és realment amor, s'ha d'estimar des de l'essència de l'ésser. L'amor deu ser un acte de voluntat, de decisió de dedicar tota la nostra vida a la d'una altra persona.

- AMOR A SI MATEIX El concepte d'amor a sí mateix desperta una gran quantitat d'objeccions. Els que qualifiquen aquest tipus d'amor com narcisisme, si ens estimem a nosaltres mateixos som incapaços d'estimar als altres. Aquest amor és una espècie d'egoisme. No obstant això, això no és així. Si ens estimem a nosaltres mateixos estimarem als altres d'igual manera (ama al proïsme com a tu mateix). Una forma d'estimar no està renyida amb l'altra.

- AMOR A DÉU En totes les religions, ja siguin monoteístas o politeístas, Déu representa el bé més desitjable, el valor màxim d'una persona. Per tant, el concepte de Déu s'ha de començar a analitzar per la pròpia persona que adora a Déu. En cada religió existeix una forma diferent d'estimar a Déu i un concepte de Déu també molt distint. Les diferències més notables s'estableixen entre les religions orientals i occidentals. Totes aquestes formes de concebre a Déu estan històricament condicionades.

Ets assertiu?

Sabem que hem de millorar les nostres habilitats socials per tenir unes bones relacions interpersonals que ens ajudin a desenvolupar-nos i a realitzar-nos. I per millorar aquestes habilitats socials cal tenir conductes, pensaments i sentiments assertius.

Què opines, ets una personal força assertiva?
personalmet crec que si, però això s'hauria de preguntar a l'altre gent, si creu que sóc assertiu o no.

Fes el següent test i comenten els resultats.

Estimado Sr. CLAUDI, a continuación el resultado de su test de asertividad. Esto solo refleja su nivel de asertividad para aquellos factores que fueron tomados en consideración, y no pretende de ninguna manera ser determinante ni exhaustivo.
Su puntuación es un indicador de estas áreas. Esperamos que le sea de provecho.
Su puntuación es: 80% sobre un máximo de 100%

AIXO ÉS MOLT O POC?

Què me'n dius d'en MARVIN de Millor impossible és gaire assertiu?

Comenta que fa que ho sigui o que no ho sigui.

No, és un antisocial que rebutja les relacions amb les altres persones. A més el seu trastorn compulsiu fa que aquesta separació de l'altre gent es faci més gran.

A més és una persona que es passa la major part del dia a casa i sempre seguint una rutina que no pot cambiar.

però al final acaba cambiat una mica a millor, supera el seu trastorn i acaba sent una persona més assertiva

Com vius l'adolescència?

Encara que no siguem uns grans experts teòrics sobre l'adolescència hi podem dir la nostra: veus l'adolescència com un període de la vida estressant, de confusió, de crisi, de canvis, d'alegria, de disbauxa, de manca de responsabilitat...?

Personalment crec que el periode de l'adolescència és un periode comprès entre el ser nen i adult, es un periode en que se't forma el caracter, un periode on es comencen a tenir responsabilitats importants, pero de poca importància, també és un periode de confusió ja que no s'està en un periode concret, com en el cas d'un adult o d'un nen, sino que s'està a l'entremig, com si s'estés en el "limbo".

Però també és un periode d'alegries i tristeses, com en qualsevol periode de la vida, ja siguis adult o un nen, com que és un periode en què encara no s'és adult, es sol intentar disfrutar i intentar passar-ho bé, doncs és un periode curt i encara no se't considera un adult.

en alguns casos l'adolescència passa a ser una època de crisi, de tristesa i de no arribar a realitzar-se com a persona, com seria el cas dels "EMOS" o aquelles persones que tot i ser adults conserven una mentalitat de nen petit.


Mira què hi diuen La Tina i en Jorge o el següent còmic al videos 1 / 2.

Hi esteu d'acord?

si i no. crec que en part si que és el que explica, ja que això és més o menys el que passa, però crec que ho exageren una mica, i no tothom pateix l'adolescència de la mateixa manera.

Creus que es comporten d'aquestes maneres tan "estranyes"?
No, però en alguns casos si, ja que quan la gent és jove té tendència a fer coses rares i sense sentit, però no sempre tenen aquest comportament.



Per què els adults se'n riuen tant del comportament adolescent?

Perquè és una època en que a les noies i els nois s'els envà una mica el cap i fan coses irracionals,

a més aquesta es una època per la qual hi hem passat tots i és fàcil de ridiculitzar

L'adolescència en el món

Alguns investigadors pensen que l'etapa de la vida anomenada "adolescència" és de fet un invent creat per les societats industrialitzades, que poden i exigeixen més aprenentatge abans de assumir els diferents papers d'adult.

Com devia ser la vida d'un jove a Girona abans del 1800?

un jove en aquella època no passava pas per l'edat de l'adolescència, sino que feia un salt de la infancia a adult, aquells nois en l'edat que tenim nosaltres ara no se'ls considerava adolescents, ja que abans això no existia, si no que ja se'ls considerava adults, i havien d'anar a treballar.

Busca informació. Consideres que duia una vida més pròpia d'un infant,un adolescent o un adult del segle XXI?

En aquella època, un nen passava de ser nen a adult d'un dia per l'altre, i a molt poca edat, els nens d'aquella epoca havien de treballar en lloc d'estudiar per tal de poder contribuir a portar diners a casa.

ERAN NENS AMB MENTALITAT D'ADULT




Busca altres maneres de concebre la juventut en societats allunyades de la nostra (no occidentals). Explica les semblances i/o diferències: A quines activitats es dediquen?
L'altre dia, mirant el Discobery Channel vaig veure una tribu Africana en la qual els sabis de les tribus es pasaben 1 any preparant a uns joves per la seva fase d'adult, els hi ensenyaven a caçar, a seguir els ideals de la tribu, etc...

la proba final per a passar a ser adult consistia en matar una vaca, clavant-li una llança a la iugular, això ho feien des d'un punt de vista simbòlic, ja que matar la vaca feia referència a que hauria de ser un bon caçador si en un futur vulgués tenir dona i fills, ja que hauria de caçar per alimentar-los

Tenen altres drets /deures que nosaltres no tenim?

Drets:
-aquest noi que deuria tenir uns 16anys tenia el dret de ser escoltat per la tribu. la seva opinió comptava, encara que només tingués 16 anys, a diferència del que passa aquí a occident
-tenia el dret (i quasi el deure) de casar-se i tenir fills tot i tenir només 16 anyS

Deures:

-Tenia el deure de anar quasi cada dia a caçar per tal de poder alimentar la seva família
-també es veia obligat a tenir fills, ja que si no ho fes estava malt vist per la seva tribu

-Tenia el deure d'aconseguir bestiar per poder alimentar la seva família
-deure de lluitar per la seva tribu contra altres tribus per defensar les seves terres, bestiar i família

Tenien més deures que drets

Quan es considera que entren en el món dels adults?
Un cop havien fet la cerimònia d'iniciació, que consistia en matar a una vaca clavant-li una llança a la iugular, es considerava un home adult, era com un ritual d'iniciació.

Tenen alguns problemes específics o propis?...
Si, que alguns d'aquets nens "disfressats de adults", es veien envolucrats en assumptes que no podien resoldre ja que apenes tenien poca experiència de la vida, tambe es veien envolucrats en guerres entre tribus.
s'els intentava enganyar per part de gent de la tribu per quedar-se amb les seves terres i bestiar.

L'art de les emocions

Des de sempre els artistes han intentat expressar el gran ventall d'emocions humanes en les seves obres. Però a principis de segle, a França, Alemanya i Noruega sorgeix l'Expressionisme, un moviment que, tant en pintura, com en literatura i música té una preocupació obsessiva pels estats emocionals extrems: la ansietat, l'amor, l'odi, la gelosia, la por, el sexe, la humiliació i la violència.


Descobreix de qui són els següents quadres.
Comenta què creus que vol expressar l'autor i si segons el teu parer ho aconsegueix.






















El crit, del norueg Skrik


Skrik ens parla dels seus sentiments quan va pintar aquesta obra: "Estava allí, tremolant de por. I vaig sentir un crit fort i infinit perforant la naturalesa". Aquestes frases tremendes ens parlen d'una gran sensibilitat per part de l'autor . La situació personal de Skrik està íntimament relacionada amb aquesta obra: de personalitat depressiva i traumatitzat per la seva relació amb les dones, a qui odia fervorosament i s'ocupa de retratar el més tètricamente possible, en el moment de pintar aquest quadre acabava de sofrir la defunció de la seva mare, cosa que queda plasmada en el cuadre.

Això li va marcar terriblement i és un dels condicionaments que li van impulsar a emetre aquest crit visceral. El que vol expressar aquest quadre queda pales en el rostre agitat del protagonista en primer pla, que és gairebé una calavera que s'estreny el crani amb les mans perquè no li esclati.

Ha triat colors càlids, agitats, com si vulgués expressar la seva engoixa en el quadre. També hi ha dos homes espectants, tots vestits de negre, els quals es queden mirant a l'home que pateix, sense fer rès, com si això refectís el que li va passar al pintor.






















La nit estrellada Van Gogh el 1889

La nit estavellada és una peça mestra del pintor postimpresionista Vincent van Gogh. El quadre mostra la vista exterior durant la nit des de la finestra del sanatori de Saint-Rémy-de-Provence, on es va recloure després d'un dels seus freqüents atacs, encara que va ser pintat de memòria durant el dia.

La part central del llenç mostra el poble de Saint-Rémy sota un cel arremolinat, una vista cap al nord des de la finestra de la seva habitació de l'asil. Els pujols d'Alpilles apareixen al lluny en el marge dret.

Així mateix, el xiprer que apareix a l'esquerre va ser també afegit a la composició.
En aquesta imatge sembla que l'autor vulgi expresar els seus sentimens de soledat, foscor i tristesa, ja que en el cuadre hi ha cases, però cap persona, i fa servir colors foscos

Tothom està dormint, ja que no hi ha cap llum obert.

Preguntes obertes

Ara que has acabat la unitat, atreveix-te a contestar alguna de les preguntes següents:

La felicitat és un desig possible o impossible de realitzar?

En l'ésser humà, la felicitat en periodes llargs és inabastable ja que l'home, apart de ser un animal racional, és un animal insaciable, sempre volem més, mai en tenim prou. Si per exemple em vull comprar un cotxe i arribo a tenir els diners per aconsegir-lo, després voldré una helicòpter.

Sempre volem arribar a més del que tenim. Encara que això sembli dolent, ja que mai s'arriva a la felicitat, personalment crec que també és bó, des d'un punt de vista social i global, ja que gràcies a aquest concepte d'arribar a més hem aconsegit arribar fins a on estem ara, com que sempre volem més, sempre anem evolucionant, com que sempre volem més, si fa moltísims anys teniem aigua freda per dutxarnos, no ens varem pas conformar amb això, sinò que ara gaudim d'aigua calenta.

Al que em refereixo és a que, gràcies a aquest concepte innat que tots portem dintre, peculiar només en l'especie humana, hem arribat a on estem ara, i segurament arribarem molt més lluny.

Per altra banda, abans he mencionat que l'home no és feliç a llarg termini, però si que ho és a curt termini. Posem l'exemple del coche, si jo aconsegueixo els diners per comprar-me un cotxe en el moment en què em donen el cotxe i el provi si que seré feliç, però al cap d'uns dies me'n cansaré i em voldré comprar l'helicòpter, però si que hi ha hagut un moment en què jo era feliç.

Si tenim en compte aquesta pregunta en l'àmbit familiar o social, passa el mateix, sóm feliços en momens concrets, però mai a llarg termini, ja que sempre aspirem a més.

En les altres especies això no passa, per exemple el meu gat es feliç només amb una llauna de menja per gats i un lloc per dormir, i no aspira a res més, no busca el poder tenir més menjar o un lloc més comfortable per poder dormir, sino que amb el que té ja en té prou, ell amb això ja és feliç. En el nostre cas, sempre volem tenir un lloc més comfortable on dormir o un menjar més bo que el que ara tenim, entre moltes altres coses.

El(s) motor(s) de la nostra existència

Cadascun de nosaltres té prous desitjos, il·lusions o motius per animar i orientar la pròpia existència.
Pensa un xic i digues quins creus que són, ara per ara, el desitjos o motius més forts, més importants de la teva vida. Són motius a llarg termini o a curt termini? Per què?

Ara per ara, els meus objectius són, aprobar el batxillerat, intentar millorar com a tennista i millorar com a guitarrista, crec que aquets objectius són objectius de llarg termini ja que no es fan d'un dia per l'altre sino que es necessita molt de temps, dedicació i esforç per tal que es compleixin

Segons Maslow, els individus en anem desenvolupant a mesura que anem cobrint les nostres necessitats.Pensa quina de les necessitats de Maslow podrien cobrir les següents conductes i ordena-les segons la piràmide:

necesitats fisiologiques

menjar tres àpats al dia
dormir 8 o 9 hores diàries
tenir una casa còmode per viure
necesitats de seguretat
estudiar i treballar per aconseguir ser un bon estudiant (per tal de tenir una bona feina el dia de demà)

necesitats d'aceptació social
sentir-se protegit i estimat pel pares
tenir un bon grapat d'amics
necesitats de valoració
ser premiat per una tasca que hem realitzat
necesitats de autorealització
sentir-se satisfet i feliç amb la vida

Desgraciadament "la vida no és un camí de roses" i anem trobant obstacles, desenganys que cal afrontar per millorar i seguir perseguint la felicitat. Però a vegades, utilitzem estratègies inconscients, mecanismes de defensa per tal de no enfrontar-nos directament amb els problemes que ens van sorgint.Sabries distingir quin mecanisme de defensa s'utilitza en aquests casos:


1.Al meu poble hi ha un home que es creu Jesucrist.
identificatiu
2.En Joan està tan dolgut pel seu desengany amorós que diu "no vull tenir mai més cap parella".
repressiu
3.La meva germana li agrada imaginar-se que li passa el mateix que la protagonista de la sèrie.
identificatiu
4.En David és realment molt tímid, però es mostra molt llançat davant la Paula.
represió
5.Un nen de tres anys que acaba de tenir un germà petit no vol menjar més sòlids, nomès beure llet.
regressiu
6.Ens hem discutit amb el meu pare i en el meu somni l'he acabat ferint.
Fantasia
7.Una persona es sent sola però s'aboca amb cos i ànima a ser voluntari de la Creu Roja.
compensació
8.El meu veí tracta de "mentider" a tot quisqui.
repressiu
9.En Cyrano de Bergerac tenia el nas gros, però era una poeta molt romàntic.

Estem estressats?

La nostra societat ens posa sovint a prova i la sensació d'estrès augmenta a mesura que som més protagonistes de les nostres vides i el nostre camp d'acció augmenta.

Realitza algun test d'estrès on-line 1 2 i valora (enumera dins l'escala de 10) el teu nivell mig d'estrès diari.Consideres que és un estrès normal o més alt o més baix que el de la gent que t'envolta?

1r test::: Su nivel de estres es: MEDIO

2n test::: em surt que estic al nivell baix, al nivell 3

personalment crec que és més fiable el segon test, ja que hi ha més preguntes i que jo em considero un noi tranquil i que no pateix gaire estrés, amb excepcions en moments concrets, examens finals, treballs,...

Explica quines creus que són les causes principals del teu estrès.Com podríem rebaixar la quota d'estrès sense canviar massa la nostra manera de viure?

jo, no considero que tingui estrés, però si l'hagués de baixar més suposo que el que hauria de fer seria fer més exercici físic, ja que fer exercici fisic relaxa, i treure'm feina de sobre, reduir hores d'estudis, o si més no, fer una millor repartició en tota la setmana, fer els deures i tot això amb entelacio.

Aquest lema "una imatge val més que mil paraules" sembla haver inspirat el fenomen social en què s'han convertit avui dia els "smileys" i els"emoticons".

Per què creus que són tant populars? Creus que és simplement una moda o que tenen realment una funció en la transmissió del missatge que l'autor intenta expressar?

crec que això dels emoticons no és una moda, sino que tenen una utilitat, ja que expresen sentiments o estats d'ànim que nosaltres no podem percebre a causa que quan escribim no podem veure la cara de l'altra persona, els emoticons serveixen per mostrar, en certa manera, l'estat d'ànim mitjançant aquest símbol que sembla una cara.

personalment crec que els emoticons aniran perdent importància a mesura que van florint les tecnologies, ja que si algú està al messenger o fa una videocomferència i té webcam, ja no fan falta els emoticons.

a mesura que passi el temps las webcams li treuran el lloc als emoticons, pero els amoticons encara es faran servir, però en menor mesura, ja que tenen la seva gràcia.

Tria i penja uns 10 "emoticons" que tinguis clar quina emoció o sentiment expressen.


Emoticonus


:-)
(-:
=)
content

:-D

:D

=D
riure


:-(

:(

Trist



:P

=P

:-P
=P
treient la llengua


:'(
='[
:_(
plorant





=O
:-O
espantat o asombrat


=8-O
molt espantat o asombrat


:-*)

:$
"sonrojado"



:-X
no diré res o s'ha quedat mut


;-)
;)
Guinya l'ull


8-)
portar ulleres, sabelotodo




q=D
portar una gorra


:-o

:O
Sorpresa


:-7
Relamiéndose



:-\
Disgustat


@:-b
dona amb monyu


0:-)
Sant , innocent


+-:-)
El Papa


~<:-)
Pallaso

=:-/
Punk


{:-)
amb boina

:[
".,."
*,..,*
Vampir


:-m
Pensatiu



T_T
TT
ToT
Y_Y
YY
YoY
Y_Y
YY
YoY
ulls plorosos

ò_ó
Y_Y
YY
YoY
O.o
o.O
Cara enfadada

:B
ensenyant les dents


^^
ulls feliços


^_^

Ü

^o^
^^
cara feliç


u.u
u_u
U_U
Apenat


Q:)
Osama


ñ_ñ
n_n
Alegre


>_<
>.<
><
No entenc


O.O
OwO
Molt sorprès


O.o
Sorprès

:S
Desconcertat


@_@
boig


d(-_-)b
escoltant música



¬
¬¬
¬'
sospitar

-_-
Cara normal


xD
XD
riure, ironia

:S
quin aborriment


-.-'-.-"
sense paraules o vergonya aliena


:Đ
Cuñaaoooo!!


:3
:B
cara de xai degollat


:-x
x_x
X_X
Mort


*-*

*o*

*_*
Meravallos


<3
cor

*¬*
:Q_
:F
babejar

:*

=*

^*^
petons

o_~^_~
picant l'ullet



:$
;$
$*
*^_^*
vergonyós


XP
treure la llengua, apretant els ulls


$_$
ric


@-->--
Com una flor


<:-)
amb sombrero xinès

:')
plorar de felicitat


Coneixes algun "emoticon" ambigu? Penja'l i comenta-ho.

:-) (Forma occidental)

^^ (format japonesa)

Els artistes surrealistes estaven fascinats amb les descobertes psicològiques de les primeres dècades del s.XX sobre la percepció visual, les seves lleis, les seves ambigüetats, les seves il·lusions... Per això molts d'ells experimentaven a crear móns artístics on eren ben pal·leses aquestes descobertes.


Observa atentament els següents quadres de Salvador Dalí . Digues què hi veus i què creus que volia experimentar - transmetre el pintor.




en aquesta imatge te 2 interpretacions: una seria que si observes la imatge en general, es veu la cara d'una persona, però si només et fixes en una part, en el centre es veu a una dona núa d'esquenes, i si et fixes en cuadres d'aquets concrets es veu alguna cara.



el que volia trensmetre el pintor amb aquesta imatge és que aquest home que es veu està enamorat d'una dona i que sempre esta pensant en ella per això està fet d'aquasta manera.




es un bol, el qual també es pot interpretar com a una cara













en aquest no tinc ni idea de què vol expresar, em sembla que vol fer referencia a un guerra, és més humà que algunes personas, ja que hi ha persones que pels seus actes no es podrien conciderar persones (Hitler,etc...)











és un paisatge molt trist, en el qual hi han cignes i una dona que no té cames i que es mou com si fos un esperit

potser el pintor utilitza els cignes i l'aigua per tal que relacionis el quadre amb la puresa dels vignes i de l'aigua, amb la dona que sembla un esperit, amb un paisatge de l'altre mon.


a més és un paisatge sec i sense vegetació, cosa que se'ns fa estranya que hi hagi cignes, potser aquets cignes també es relacionen amb el mon espiritual.

Busca més exemples d'obres d'artistes que "jugen" amb el calidescopi de les percepcions humanes o que fins i tot s'inventen Móns Impossibles (Paradoxes perceptives)com Escher. Comenta què fa l'artista i com interpretes l'obra/es que pengis al bloc.



en aquesta imatge es veu com un ou del qual de dins en surt una persona. a aquest ou se li veuen els continents, com si vulgués comparar la fragilitat de la terra a la d'un ou, i la persona que en surt de dintre com si nosaltres en fossim la causa de la seva destrucció, mestre els altres miren impotens.





la sang que en surt de l'ou deu fer referència a que si ens carreguem el món també ens estem fent malt a nosaltres mateixos.

PREGUNTES OBERTES

Coneixem el món (realitat) tal com és?

Jo crec que no, ja que nosaltres veien el món a la nostra manera, el món és d'una forma i nosaltres l'interpretem de la nostra manera, totes les espècies veuen el món de la seva manera incloint-hi els animals.

els gats i els gossos ho veuen tot en blanc i negre, les serps ho veuen tot mitjançant sensors tèrmics ,etc. tots ells tenen una prespectiva del món completament diferent a la nostra.

però no només amb l'oïda passa això, sinò que també passa amb l'olfacte i tots els altres sentits, ja que per exemple una aranya apenes té vista i es guia i veu el món a base de les vibracions que detecta amb uns sensors que té a les cames.

o també un ratpanat que mitjançant ultrasons detecta la seva presa i és la seva càmara cap a una visió del món.

crec que ningu, sigui de l'espècie que sigui, veu el món com realment és, com per exemple els colors, els colors són una invenció de la nostra ment, i n'hi ha molts que no els podem veure si no és amb certs aparells electrònics, com els rajos ultravioletes.

jo crec que ningú veu el món tal com és sinó que totes les espècies tenen la seva propia perspectiva de la realitat.

Segur que és personal la percepció?

Degut a que la percepció és un procés constructiu, personal i selectiu no sempre arribem als mateixos resultats quan dos o més individus observem el mateix retall de realitat.Fes-ne la comprovació.Observa atentament un d'aquests dos quadres sorprenents de René Magritte (que ja són de fet una percepció ben personal de la realitat). Intenta ara anar a càmara lenta i resseguir el procès que segueixes per interpretar-lo. Quins filtres deuen ser els responsables de la pròpia interpretació?

1r filtre -concentració i atenció. en primer lloc el que fem és fixar-nos en el quadre i concentrar-nos en el que hi veien per interpertar-ho.

2n filtre - Òrgans sensorials (ja siguin interns o externs), capten la informació que transmet el quadre.

3r filtre -la informació recollida pels sentits es transforma en estímuls elèctrics que viatgen fins a arribar al cervell, que interpreta la informació.

4t filtre - a causa de tot allò que hem viscut, après, sabut de la memòria de les persones i de la memòria col.lectiva podem donar una conclusió al que veiem i percebem.

Com el "veus"?

crec que aquesta persona t´r ansies de llibertat, ja que les parets estan pintades amb núvols dibuixats, com si estigués dins d'una gàbia i vulgué sortir. també em sobta molt que alguns objectes tinguin una mida desproporcionada com si volgués dir que amb molta freqüència els utilitza o que hi té una relació molt pronunciada.

potser el fet que hi hagi una copa tan gran vol dir que és un home molt donat a la beguda

que hi hagi una pastilla de sabó tan gran, que és molt cuidadós amb la higiene

que tingui un respall i un pincell de maquillatge tan gran és que li dóna molta importància a la imatge propia, pero en canvi més en les altres persones que en la seva mateixa.

també la cerilla té unes grans proporcions, que suposo que vol dir que fuma molt o que és un piròman
és com si vulgués fugir de tot això i no pugués.

aquest quadre és com si reflectís l'interior de la societat, on tots sóm iguals, tots en deixem emportar per la riuada incesant de les empreses, el que elles ens diuen ho fem, elles marquen les modes i els ideals a seguir, i tots o quasi tots nosaltres els seguim com tontos.

sense tenir uns propis ideals, sinò que seguim els ideals que ens diuen a la foto, n'hi ha un que és una mica mes clar, crec que aquest representa la poca gent que s'allunya una mica d'aquests ideals.

tots van de negre cosa que sembla que la gent vagi sense motivació, sense iniciativa pròpia, tots aquest homes són iguals, no hi ha varietat, tots ells van seguint el rumb que els marquen.

a més d'això, passa a la ciutat, pel que ens indica que passa en la societat.

a més tots són adult i homes, no hi ha ni gent jove ni dones, per això crec que tot això que he dit el pintor del quadre ho emfocava només cap a un grup social restringit

Primeres passes del coneixement: Sensacions i Percepcions

(LA PELICULA ESTA AMB ANGLES I QUASI NO PILLO RES)

Mira els primers 15 minuts de la pel·lícula The Gods Must Be Crazy i comenta a fons:Quins passos segueixen els membres d'aquesta família de Boiximans per tal de conèixer l'objecte estrany que els prové del món exterior (enviat pels Déus)?

agafen l'ampolla i com que no saben per què serveix comencen a experimentar: primer l'observen per tal de descobrir per què serveix, i després treuen unes hipòtesis i es posen a probar les conclusions tretes per veure quina té més eficàcia, es barallen uns amb els altres per determinar qui té raó, uns diuen que serveix per moldre blat, altres per donar el vot de la paraula, els nens la utilitzen com a "arma", etc...
però com que veuen que aquell nou objecte no ha portat més que problemes i conflictes arriben a la conclusió que és millor amagar-ho perquè no torni a causar problemes.

Segueixen el mateix procès que faríem nosaltres individualment per tal de conèixer un objecte desconegut?

personalment crec que sí i que no. sí perque nosaltres seguiriem unes passes similars a les que han seguit ells, i no perquè ho fariem de formes diferents, amb laboratoris etc...

a més las nostres memòries socials són completament diferents, cosa que ens faria actuar d'una forma diferent.

Arriben a tenir una percepció unitària (col·lectiva) de l'objecte?

no. tots en treuen la seva conclusió. uns creuen que serveix per picar i moldre blat. altres el fan servir d'instrument, l' altre el fa servir per pintar rodones, n'hi a una que el fa servir per obrir fruita, tots acaben treient les seves pròpies conclusions, individualment
tots acaben barallats perquè volen aquell nou objecte per ells sols

Per què nosaltres (societat occidental) interpretem el mateix objecte d'una manera tan diferent?

perquè la nostra memòria social és diferent a la seva, nosaltres tenim uns altres principis e ideals diferents als seus i una forma de pensar molt contrària.

Què és la percepció i com funciona?

A diferència dels Associacionistes (Wundt) pels qui la percepció era "una simple suma de sensacions", l'escola de la Gestalt defensa "El tot és més que la suma de les parts".

I estaries d'acord?

no, ja que jo estic mes d'acord amb Gestalt "El tot és més que la suma de les parts"

Segons diversos estudis dels psicòlegs de la Forma, els éssers humans seguim certs mecanismes o lleis, unes més generals i d'altres més particulars, per tal de processar la informació rebuda pels sentits i donar-li una significació.Observa els següents esquemes-dibuixos i pensa de quina/es llei/s en serien una bona il·lustració i per què. Aquests tres exemples expressen alhora alguna il·lusió òptica? si

Llei de la semblança:

dóna la sensació que hi hagi una piràmide feta amb quadrats, encara que això només és fruit de la nostra imaginació

Llei del contrast:
dóna la sensació que les dos rodonetes del mig son de tamanys diferens, una més gran que l'altra, encara que són iguals.

Llei de la pregnància o de bona figura:

sembla que hi hagi un cuadrat de color blanc just al mig de les 4 rodones, això es deu a que no són rodones, sinó que són com comecocos.

Busca d'altres exemples diferents, fins tenir il·lustracions de totes les lleis

llei generals : fons i figura (copa de rubin)

llei de pregnancia

llei de la proximitat

llei de tancament

llei de la semblança

llei de la continuitat

llei del contrast

A més d'aquestes lleis perceptives, una altra teoria psicològica més actual, la teoria cognitiva , també considera que els individus fem servir esquemes cognitius (conjunts organitzats de coneixements emmagetzemats en la nostra memòria) per tal d'interpretar la realitat. Per tant per dotar de significat les nostres sensacions, recorrem també a la nostra experiència, a la nostra memòria (individual, apresa, col·lectiva).

Preguntes obertes

Ara que has acabat la unitat, atreveix-te a contestar:
Tenir la capacitat de recordar absolutament totes les coses, seria genial o funest per l’ésser humà?

Recordar absolutament totes les coses té els seus avantatges i desavantatges, encara que personalment crec que seria funest per a l'espècie humana, ja que s'estancaria, no avançaria.

Si una persona esta recordan-t'ho tot continuament, no pot innovar ni inventar, sinò que només pot recordar, no pot avançar ni progressar.

A més recordar-ho tot seria un gran pes de conciència, recordar-te de tot el que has fet seria perjudicial pel benestar d'aquella persona, ja que tots hem fet coses que ens agradaria canviar però tenim la sort que les oblidem, doncs una persona que ho recorda tot tindria un gran pes dins seu. Si per exemple una persona et deu diners o t'ha fet alguna cosa que t'ha disgustat molt, doncs te'n recordaras sempre i no el podras perdonar, ja que el perdó va associat amb l'oblit.
les persones deixarien de ser éssers socials a causa de no poder oblidar les males èpoques i decepcions amb relació a l'altra gent, no podriem viure amb harmonia.

Si això ho enfoquem en l'àmbit global de tota l'especie humana, crec que recordar-ho tot seria dolent per l'especie, ja que si per exemple 2 paisos entressin en guerra dubto que mai féssin les paus.

A més, si ho recordessim tot seria un gran estancament per a l'especie humana ja que sempre estariem recordant i no podriem innovar.

Reflexionem-hi ! (falta coregir)

EN LLOC DE REFLEXIONAR SOBRE DOS FRASES DEL BLOG, HE REFLEXIONAT SOBRE UNA SOLA I HE REFLEXIONAT SOBRE D'ALTRES TROBADES A INTERNET.

Llegeix atentament aquests cites i comente'n un parell.

“La memoria es una forma de ficció” “La memoria es crea i es transforma constantement, com la imaginació.”

Quan una persona intenta recordar o memoritzar alguna cosa, és imposible de recordar el 100% dels detalls que surtien en aquella imatge, llista etc.

A mesura que el temps passa de forma implacable deixa certs forats en la nostra memòria, els quals el cervell s'encarrega d'omplir amb imaginació, és a dir, com que amb el temps anem perdent records, el cervell substitueix els espais amb blanc per "imaginació".

D'aquesta manera tenim la sensació de totalitat en la memòria.

Aquest procés abans esmentat només passa en la memòria de llarg termini i en menys mesura a la de curt termini. Quan La Rochefoucauld, Màximes diu “La memoria es una forma de ficció”“La memòria es crea i es transforma constantment, com la imaginació.” es refereix a això abans esmentat, la memòria és una forma de ficció, ja que el cervell s'inventa "coses" que ja no recorda i en certa manera és com si s'ho estigués inventant i imaginant per poder omplir els buits, i és ficció perque mai és real al 100%, sinó que en molts casos és invenció nostra.



El hombre, en su orgullo, creó a Dios a su imagen y semejanza.

Friedrich Nietzsche (1844-1900) Filosofo alemán.

Aquesta frase l'he trobat molt bona ja que jo crec que és realment així com va la cosa: Déu no va crear l'homa al setè dia, a la seva imatge i semblança sinò al revés, l'home va crear a Déu a la seva imatge i semblança, a causa de la necessitat de creure en alguna cosa sobrenatural al no tenir prou informació per poder explicar tot allò que passava al seu voltant.



Lo mejor que podemos hacer por otro no es sólo compartir con él nuestras riquezas, sino mostrarle las suyas.

Benjamin Disraeli (1766-1848) Estadista ingles.

Aquesta frase el que vol resaltar és que no els que tenen més diners son mes felissos, en molts casos associem tan els diners amb felicitat i aceptació social que ens oblidem que els amics i la família tenen una importància més gran.

Personalment crec que és més rica una persona feliç amb amics i família que no pas l'home més adinerat del mon.

Els diners el que aconsegueixen és donar-te una imatge distorsionada de com una persona és en realitat, en molts casos aquesta distorsió es tranforma en una màscara per ocultar la seva tristesa utilitzant objectes de gran valor.

El que no saben és la poca durada de la felicitat que otorguen aquets objectes.



Por muy larga que sea la tormenta, el sol siempre vuelve a brillar entre las nubes.

Khalil Gibran (1883-1931) Ensayista, novelista y poeta libanés.

Aquesta dita fa referència a l'esperança, quan parla de la tormenta fa referència als mals moments de la vida pels quals tota persona passa, i quan diu "el sol siempre vuelve a brillar entre las nubes" Aquesta dita el que vol és donar ànims a aquells que ho estan passant malament, ja que el més segur és que tot això passi i després vindran coses bones.

"La memoria es como el mal amigo; cuando más falta te hace, te falla".
es refereix a que la memòria es com un mal amic, ja que un mal amic mai hi és quan més el necessites com la memòria , quan estas parlant amb algú o quan estàs fent un examen la memòria en molts casos és com si t'abandonés, i et quedes dient "ho tinc a la punta de la llengua", cosa que fot molt.

"Cada uno tiene el máximo de memoria para lo que le interesa y el mínimo para lo que no le interesa."
fa referencia a que totes les persones posen més interés per allò que els hi interessa i menys per allò que no els hi interessa, cosa que fa que recordem més coses que ens interessen que no pas les que no ens interessen.



PAGINA ON HE TROBAT LES FRASES I CITES::::: http://www.proverbia.net/

Patologies de la memòria

Hi ha persones que pateixen alteracions i malalties relacionades amb la memòria: amnèsia retrògrada, anterògrada, funcional, síndrome de Korsakoff, demència senil, Alzheimer...



Busca més informació sobre les característiques d'alguna d'aquestes patologies.

-amnèsia
és una malaltia neurodegenerativa, que es manifesta com una deterioració cognitiva i trastorns de la conducta. Es caracteritza en la seva forma típica per una pèrdua progressiva de la memòria i d'altres capacitats mentals, a mesura que les cèl·lules nervioses (neurones) moren i diferents zones del cervell s'atrofien. La malaltia sol tenir una durada mitja aproximada de 10-12 anys, encara que això pot variar, aquesta malaltia deixa discapacitada a la persona que la pateix
aquesta malaltia no té una cura 100% aficaç.

-amnèsia anterògrada
és un tipus d'amnèsia, o pèrdua de memòria, on els nous esdeveniments no es guarden en la memòria a llarg termini, és a dir, la persona afectada no és capaç de recordar si deixa de parar-li esment uns segons. Aquest tipus d'amnèsia sovint s'anomena «pèrdua de memòria a curt termini». No obstant això, tècnicament s'usa el terme amnèsia anterógrada ja que el problema no està en la memòria immediata sinó en els records a llarg termini.

Les persones que pateixen aquesta malaltia teòricament poden recordar episodis viscuts abans del començament del trastorn, encara que gairebé tots els casos a llarg termini d'amnèsia anterógrada estan relacionats amb l'amnèsia retrògrada. L'amnèsia anterógrada pot afectar de manera diferent els diferents tipus de memòria (nous moviments, paraules, successos del dia, fets històrics, etc). Alguns pacients poden aprendre i recordar algun moviment (menjar, tocar una nova cançó) i després no recordar quan ho han après. Hi ha alguns casos de pacients que aprenien i recordaven noves paraules o fets històrics (memòria semàntica) però no eren capaces de recordar algun succés del dia anterior (memòria episódica).

Aquest trastorn neurològic es produïx per lesions en determinades parts del cervell dedicades a la memòria (com el hipocamp).

Alguns medicaments (com les benzodiacepinas) poden provocar símptomes temporals d'aquest tipus d'amnèsia. També consumir grans quantitats d'alcohol en un curt període de temps poden produir una amnèsia temporal


-amnèsia retrògrada
Es una afectació de la capacitat d'evocar informació i successos que han pasat abans de l'inici de la malaltia. L'amnèsia retrògrada afecta fets i episodis, particularment aquells que estan prop del moment en el qual es va produir l'amnèsia. Segons la llei de Ribot, aquests records es perdrien en ordre invers al moment de patir la malaltia. És a dir, primer desapareixerien els records més pròxims en el temps, i en últim lloc els més remots (records de la infància, etc..).

Pot abastar fins i tot períodes de quinze anys abans de l'episodi. La síndrome amnèsica pot acompanyar-se d'apatia, falta d'iniciativa i espontaneïtat. Els trastorns de memòria tenen una gran importància clínica, ja que sovint és un signe clínic que pot indicar l'existència d'un trastorn cerebral amagat. De fet poden ser un dels indicadors més sensibles de disfunció i dany cerebral. L'amnèsia pot aparèixer per una lesió puntual en un lloc específic del cervell, com el tumor localitzat en alguns dels lòbuls del cervell o pot causar-la la lesió que ocorre en un dels lòbuls cerebrals a conseqüència d'un traumatisme en el crani.


-funcional
Amnèsia funcional, generalment parcial i selectiva, que es caracteritza per la incapacitat per a recordar informació relacionada amb esdeveniments traumàtics o estressantes: accidents, dols inesperats, problemes insuportables, relacions interpersonales alterades, etc.


-síndrome de Korsakoff,
Es refereix a un trastorn de la memòria retentiva, d'efecte desproporcionat en relació a altres funcions cognitives. Aquesta malaltia igual que la de Wernicke s'associa usualment amb alcoholisme i malnutrició, però pot ser deguda a altres trastorns que afecten al diencèfal o lòbul temporal. Així casos clàssics de síndrome de Korsakoff poden observar-se en pacients amb lesions del tercer ventricle, infarts de les porcions inferomediales del lòbul temporal o com una seqüela d'una encefalitis per herpes simplex. Una afectació transitòria de la memòria retentiva de tipus Korsakoff es podria manifestar en sortir de l'epilèpsia del lòbul temporal, TCE i en la anomenada amnèsia global transitòria, una anormalitat important d'aquest tipus pot ser un tret típic de l'encefalopatia anóxica o de la malaltia de Alzheimer.

De forma invariable hi ha una bretxa en la memòria del pacient durant la fase aguda de la malaltia, atribuïble sens dubte a l'alteració del registre i a la confusió general que són tan prominents durantes aquest període. La memòria immediata està intacta com ho indica la capacitat del pacient per a repetir sèries de nombres. La memòria a curt termini, per contra, està severament afectada.

-demència senil
és la pèrdua progressiva de les funcions cognitives, a causa de danys o desordres cerebrals més enllà dels atribuïbles a l'envelliment normal. Característicament, aquesta alteració cognitiva provoca incapacitat per a la realització de les activitats de la vida diària.

Els dèficits cognitius poden afectar a qualsevol de les funcions cerebrals particularment les àrees de la memòria, el llenguatge (afàsia), l'atenció, les habilitats visuoconstructives, les praxis i les funcions executives com la resolució de problemes o la inhibició de respostes


- Alzheimer
La malaltia de Alzheimer (EA) és una malaltia neurodegenerativa, que es manifesta com deteriorament cognitiu (de les neurones). Es caracteritza en la seva forma típica per una pèrdua progressiva de la memòria i d'altres capacitats mentals, a mesura que les cèl·lules nervioses (neurones) moren i diferents zones del cervell s'atrofien. La malaltia sol tenir una durada mitjana aproximada de 10-12 anys, encara que això pot variar. La malaltia d' Alzheimer interromp cadascun dels tres processos que mantenen les neurones saludables: la comunicació, el metabolisme i la reparació. Les causes que provoquen l'alzheimer no es coneixen.

Els símptomes de la malaltia com una entitat nosològica definida van ser identificats per Emil Kraepelin, mentre que la neuropatología característica va ser observada per primera vegada per Alois Alzheimer en 1906. Així doncs, el descobriment de la malaltia va ser obra d'ambdós psiquiatres, que treballaven en el mateix laboratori. No obstant això, donada la gran importància que Kraepelin donava a trobar la base neuropatológica dels desordres psiquiàtrics, va decidir nomenar la malaltia alzheimer en honor al seu company.

El dia internacional del Alzheimer se celebra el 21 de setembre, data triada per la OMS i la Federació internacional de Alzheimer


Coneixes alguna pel·lícula que tracta aquest problema?



Alguns fets no es poden esborrar. Steven es desperta ensangonat a la meitat del bosc, no recorda res, no sap qui és, què ha passat, ni perquè està aquí. Només sap que ha estat acusat d'assassinat. Poc a poc va recuperant la memòria, i com si d'un puzle es tractés anirà recomponent les peces de la seva vida i el que realment va ocórrer en una vella casa de camp, on van ser assassinades brutalment quatre persones.

Llegeix aquesta notícia. Què et sembla? Com pot ser possible?

em sembla algo molt estrany i molt sorprenent, tot i tenir el seu problema ha aconsegit el que es proposava.

deu tenir afectada la meoria de curt termini perque deia que fa 2 anys que té afectada la memòria. Si la de llarg termini la té bé, es deu recordar de tot el que ha estudiat anteriorment, i per això és capaç de respondre a les preguntes.

Record i Oblit

No només les figures ambigües o els jocs de percepció van atreure la atenció de Salvador Dalí. De fet, moltes de les seves obres busquen inspiració o experimenten amb diferents temàtiques psicològiques. Els quadres que veureu tot seguit en són un exemple. Fixeu-vos en els títols i observeu-los atentament.

La Persistència de la memòria (1931)
La desintegració de la persistència de la memòria (1952/4)

Què passa quan retenim la informació rebuda pels sentits? (Poseu exemples del que observeu al primer quadre)
Que la memoria no pot recordar tots els detalls i en molts casos la realitat es veu distorsionada i buida de detalls, com en el cas del primer quadre que els rellotges estan desfets, com si la memoria els hagués distorsionat per falta d'informacio i anessin perdent la seva forma original, o com en el cas d'aquella forma (en el centra de l'imatge) tan estranya que no se sap què és, a causa que la memòria no pot enmagatzemar molts detalls i ja no se sap ni què es.





A més, aquest quadre està molt buit, apenes hi ha objectes. Crec que això potser vol reflectir que la memòria no pot guardar gaires objectes.
Ames a l'hora de pintar el cuadre ha utilitzat colors tristos, que donen sensació que està tot mort i que no hi ha moviment, ja que la memòria no és res més que una foto d'un moment donat



Què passa quan poc a poc els records retinguts s'esborren? (Poseu exemples del que observeu al segon quadre)
Compareu ara ambdós quadres. Quines diferències hi podem trobar?

La memòria tendeix a anar perdent els detalls de les coses recordades, en el cas del 2n quadre
tot es veu distorsionat i canviat, el terra de la imatge es veu desfragmentat i el rellotge de butxaca que hi havia a baix a la esquerra ja no hi es, doncs aquest detall s'ha borrat i hi ha objectes que no estan on haurien d'estar. La ment, a falta de informació ho ha desordenat. A més hi ha coses que abans no hi eren (a dalt a la dreta hi a un tronc que abans no hi era) ja que la ment humana quan li falta informacio tendeix a substituir els espais blancs per imatges inventades. També hi ha més aigua que en la 1r imatge, i la tonalitat dels colors també ha canviat.

Hi ha molts objectes que abans no hi eren i molts que ara hi son estan canviats de lloc.

Sigueu agosserats: Per què apareixen objectes nous al segon quadre?.

perquè la ment, a falta d'informacio, omplena els espais en blanc amb imaginació, coses que no han pasat però que la ment posa allà per cubrir els espais en blanc.

Facultats cognitives: memòria (falta acavar un troset)

Comenta la teva opinió respecte els tests.


Com han anat els resultats?
Bé pel que esperava, pero m'ha anat millor el 2n test. En els testos podies copiar si miraves a dalt (cosa que no he fet).
Era un test una mica difícil a causa que hi havia molts noms.



Has après alguna cosa?
que la meva memoria no està gaire bé i l'hauria de millorar, m'aniria bé a l'hora de fer examens.


Què mesuren, la MCT, la MLT o ambdues?
Mesura la memoria de curt termini, ja que això ho mires en un periode de temps curt i un cop fet el test ja no et recordes de res, i si er recordes d'alguna cosa dubto que tornis a fer el test. Per això només mesura la memòria de curt termini


Quin tipus de memòria treballen: episòdica, semàntica, procedimental o declarativa?
episòdica


Busca informació sobre recursos nemotècnics. Comenta quins són els principals, perquè serveixen i, també, quins utilitzes tu més habitualment.

Preguntes obertes

Ara que has acabat la unitat, atreveix-te a contestar:

Penses que el càstig és necessari?

SI I NO, amb això em refereixo a que un càstig raonat i en una certa mesura pot ser útil i favorable per la persona que l'està patint, com a forma de limitació d'accions que no hauria de dur a terme o com una forma d'ensenyament.

El més important a l'hora d'imposar un càstig és conèixer com respondrà el subjecte envers a aquesta imposició, ja que algunes persones responen d'una forma positiva al càstig, els ajuda a millorar i a entendre les limitacions i conseqüències dels seus actes, en canvi hi ha altres persones que responen malament als càstigs i que en alguns casos ho veuen com un fracas, encara que algunes altres persones es revelen en vers al càstig i mostren una conducta evasiva.

Jo crec que el càstic és bo per a la persona en certa mesura: un càstig excessiu pot causar una desmotivació per part del subjecte que el pateix i si el càstig no és prou constant pot provocar que no li faci cap efecte a la persona.

Hi ha persones a qui els afecta molt que els castiguin i n'hi ha d'altres que no tant.

Per altra banda crec que a mesura que es castiga a una persona aquella persona es va "inmunitzant" envers els càstigs, si a algú l'estàs renyant contínuament, arriva un moment que aquella persona ja ho trova normal que s'el renyi i per això al final el càstig ja no serveix per res, els càstigs s'han de fer de forma moderada.

Personalment crec que els càstigs són bons però en una certa mesura i sempre tenint en compte el caràcter del subjecte castigat, doncs a cada persona li afectarà un mateix càstigc de formes diferents.

Com podem millorar el nostre aprenentatge?

Tot sovint ens passa el mateix que el personatge Manolito al còmic de Mafalda.


Com ho podríem evitar?

Doncs aquest nen pot ser que tingui algun problema d'atenció, o simplement que la professora no sàpiga explicar bé, però si fos aixi, més nens haurien aixecat la ma.


crec que això es podria evitar si la professora intentés ajudar els nens que els hi costa més, repetint la lliçó, etc.





Mira les següents suggerències: i .
Sabries explicar en què consisteix cadascuna de les experiències següents per millorar l'aprenentatge? Com entenen l'aprenentatge els protagonistes d'aquestes experiències?


1. tira còmica,
la tira còmica mostra un tipus d'ensenyamen basat en el càstig i en les represàlies, ja que si no estudia tem que li pasi el mateix que a la mosca. No crec que sigui el millor mètode d'ensenyament




2. video de Skinner:la màquina per ensenyar


es Basa en fer l'aprenentatge divertit, ell creu que si la forma d'ensenyar és divertida i entretinguda és més fàcil que un nen aprengui. Aquesta màquina té grans avantatges ja que no s'ha d'esperar a que el profe corregeixi les preguntes, etc.. crec que és un mètode molt interessant per apendre

3. L'entrevista i web sobre aprenentatge visual (mapes conceptuals).

es basa en esquematitzar la informació de manera que sigui més clara i entenedora, i a l'alumne li sigui més fàcil de recordar.




Als estudians els és més fàcil i clar de veure la forma en què es relacionen els fets o aconteixements, també reforça la comprensió ja que els estudiants passen la informacio que els han donat les seves paraules, els estudiants tenen tendència a completar el diagrama i a ampliar-lo, és més fàcil de detectar els errors que hi pugui haver.







Des del teu punt de vista, quins mètodes són millors per aprendre d'una manera més ràpida i eficaç el que ens cal per desenvolupar-nos en la nostra societat ?



personalment crec que el millor mètode és el del mapa conceptual ja que agrupa tota la informació i la relaciona, cosa que fa més fàcil l'estudi, és el que jo faig servir i va força bé.

AQUEST VIDEO NO S'ENTEN GAIRE