Fes un resum de les idees principals.
Tenint en compte que el meu nivell d'angles és molt baix, no se si estaré responent bé a la pregunta.
Personalment crec que les idees principals serien que: tant els animals com les persones ens movem bàsicament per estímuls i que si després d'un estímul hi ha un premi som capaços de relacionar-ho (en el cas del colom seria l'ho de la rodeta i el menjar, i en el cas de les persones i les escurabutxaques serien totes les llumetes que criden l'atencio i el possible premi que pots aconsegir)
En els dos casos també es mostra que quan un subjecte rep un estímul per tal d'aconsegir un premi, i aquest premi no arriva, el subjecte es mostra alterat i repetitiu en vers a l'estímul en l'espera del premi
Mira ara el següent video, presentat pel mateix Skinner, i comenta la relació que troba entre la conducta dels coloms engabiats i la dels jugadors de màquines escurabutxaques. Ho veus de la mateixa manera? si
En els dos casos els subjectes tenen un estímul (en el cas del colom es el puntet vermell i en el cas de les persones de l'escurabutxaques seria les llums i tot allò que incités a jugar) ells veuen que responent a l'estímul obtenen un premi, això Skinner ho veu com una forma d'aprenentatge (en el cas del colom relaciona el prémer el botó vermell sabent que si ho feia tindria la recompensa del menjar, cosa que ens indica que alguna cosa ha après).
Tambe hi ha un altre cas en què el colom té davant seu una paraula que posa "peck" a la qual el colom respon donant-li cops per obtenir el menjar i una altra que posa "turn" a la qual el colom no li fa cas, com si sabés que allà no hi ha menjar.
Aquest seria un altre indici que ens demostra que el colom ha après a relacionar conceptes, a base d'utilitzar la pràctica constant.
També hi ha un moment en què Skines li dóna l'estímul al colom sense donar-li la recompensa del menjar, el colom es comença a posar nerviós i a donar cada vegades més cops al punt vermell perquè li doni el menjar (això també es veu en una gràfica que surt al video), això seria comparable amb les escurabutxaques, ja que quan a un jugador la màquina no li dóna cap premi es posa nerviós i cada vegada hi va posant més monedes, així que acaba guanyant més diners.
domingo, 28 de diciembre de 2008
Condicionament clàssic
Explica, a la teva manera, en què consisteix el condicionament clàssic.
En psicologia el condicionament clàssic: és la forma més simple pel qual els éssers vius poden aprendre les relacions entre estímuls i canviar la seva conducta en relació amb això. És un tipus especial d'aprenentatge associatiu.
Des que, per casualitat, Ivan Petrovich Pavlov descobrí que els gossos eren capaços d'anticipar a l'hora de donar-los el menjar quan s'associava aquest amb un estímul suposadament neutre, el sorol d'una campana, va començar a estudiar i a dur a terme investigacions sobre el condicionament clàssic.
Pavlov, de fet, el que havia fet era ficar als seus gossos uns tubs acabats en ampolles per tal de controlar el seu nivell de salivació quan els portava el menjar. Al portar-los el menjar sempre a la mateixa hora i tocant una campana avans de donar-los-el, va descobrir que els gossos començaven a salivar quan aquesta hora estava propera i tocava la campana, encara que no els portés el menjar. Amb això, va demostrar que les conductes venien determinades per estímuls, i que la majoria d'aquests estímuls en el seu origen eren innats.
El què passava era que els éssers vius al llarg de la seva vida no tenien prou amb els seus estímuls innats ja que moltes vegades es veien en la necessitat d'adaptar-se a les circumstàncies, d'apendre extratègies noves per sobreviure i precissament el que va descobrir Pavlov fou això: la tècnica mitjançant la qual quasevol ésser viu aprèn noves conductes.
Aquesta tècnica bàsicament postula que un estímul provoca una resposta o conducta. Si tires un raig de llum als ulls d'algú, aquest tancarà els ulls. El tancar els ulls seria una resposta que considerem innata, i el raig de llum l'estímul innat . Ara bé, com aprén la persona? Com canvia això? Imaginem que al mateix temps que tirem el raig de llum, donem una palmellada (Estímul Neutre), doncs al repetir això diverses vegades, arribarà un moment que només de donar la palmellada la persona tancarà els ulls. Aleshores la palmellada passarà a ser l'estímul condicionat, perquè un estímul que en principi és neutre i no té perquè provocar el tancament dels ulls ho provoca, subtitueix o fa la mateixa funció que l'estímul innat.
Posa al menys tres exemples de la vida quotidiana d' aquest tipus d'aprenentatge.
- si poses la ma al foc i sents que se't crema treuràs la ma i apendràs que no pots posar la ma al foc perquè el foc crema.
-quan sona la sirena del col.le indicant que és hora de dinar, es relaciona el menjar amb la sirena com en el cas dels gossos
-com les maquines escurabutxaques, que fan tot de llums avans de donar-te un premi.
Tot seguit, mira si saps aplicar la teoria realitzant amb èxit aquest joc on-line sobre els experiments que realitzava Pavlov amb els gossos.
Li he anat donant el plàtan, però abans feia sonar la botzina i ha associoat la botzina amb alguna cosa dolenta
Després he fet el mateix amb el tambor, però donant-li salsitxes, i ho a axsociat amb una cosa bona, després he fet el mateix amb una campana i li he donat els entrecots o el que fos allò i ho ha associat amb una cosa bona.
Al final el gos m'ha donat un diploma.
En psicologia el condicionament clàssic: és la forma més simple pel qual els éssers vius poden aprendre les relacions entre estímuls i canviar la seva conducta en relació amb això. És un tipus especial d'aprenentatge associatiu.
Des que, per casualitat, Ivan Petrovich Pavlov descobrí que els gossos eren capaços d'anticipar a l'hora de donar-los el menjar quan s'associava aquest amb un estímul suposadament neutre, el sorol d'una campana, va començar a estudiar i a dur a terme investigacions sobre el condicionament clàssic.
Pavlov, de fet, el que havia fet era ficar als seus gossos uns tubs acabats en ampolles per tal de controlar el seu nivell de salivació quan els portava el menjar. Al portar-los el menjar sempre a la mateixa hora i tocant una campana avans de donar-los-el, va descobrir que els gossos començaven a salivar quan aquesta hora estava propera i tocava la campana, encara que no els portés el menjar. Amb això, va demostrar que les conductes venien determinades per estímuls, i que la majoria d'aquests estímuls en el seu origen eren innats.
El què passava era que els éssers vius al llarg de la seva vida no tenien prou amb els seus estímuls innats ja que moltes vegades es veien en la necessitat d'adaptar-se a les circumstàncies, d'apendre extratègies noves per sobreviure i precissament el que va descobrir Pavlov fou això: la tècnica mitjançant la qual quasevol ésser viu aprèn noves conductes.
Aquesta tècnica bàsicament postula que un estímul provoca una resposta o conducta. Si tires un raig de llum als ulls d'algú, aquest tancarà els ulls. El tancar els ulls seria una resposta que considerem innata, i el raig de llum l'estímul innat . Ara bé, com aprén la persona? Com canvia això? Imaginem que al mateix temps que tirem el raig de llum, donem una palmellada (Estímul Neutre), doncs al repetir això diverses vegades, arribarà un moment que només de donar la palmellada la persona tancarà els ulls. Aleshores la palmellada passarà a ser l'estímul condicionat, perquè un estímul que en principi és neutre i no té perquè provocar el tancament dels ulls ho provoca, subtitueix o fa la mateixa funció que l'estímul innat.
Posa al menys tres exemples de la vida quotidiana d' aquest tipus d'aprenentatge.
- si poses la ma al foc i sents que se't crema treuràs la ma i apendràs que no pots posar la ma al foc perquè el foc crema.
-quan sona la sirena del col.le indicant que és hora de dinar, es relaciona el menjar amb la sirena com en el cas dels gossos
-com les maquines escurabutxaques, que fan tot de llums avans de donar-te un premi.
Tot seguit, mira si saps aplicar la teoria realitzant amb èxit aquest joc on-line sobre els experiments que realitzava Pavlov amb els gossos.
Li he anat donant el plàtan, però abans feia sonar la botzina i ha associoat la botzina amb alguna cosa dolenta
Després he fet el mateix amb el tambor, però donant-li salsitxes, i ho a axsociat amb una cosa bona, després he fet el mateix amb una campana i li he donat els entrecots o el que fos allò i ho ha associat amb una cosa bona.
Al final el gos m'ha donat un diploma.
sábado, 27 de diciembre de 2008
Com enfoquem l'aprenentatge?
Llegeix els següents textos que parlen d'aquestes maneres diferents d'enfocar l'aprenentatge.
Comenta com l'entenen cadascun d'ells. Observes alguna crítica (diàleg / referència) als altres conceptes d'aprenentatge en algun/s text/os?
Pensa amb quin d'ell estàs més d'acord i per què.
(Watson):
Ell creu que l'aprenentatge està en mans de qui ensenya i no en mans de qui aprèn, a més no té en compta les variables ni les preferències del que aprèn. (si per exemple una persona té facilitat per les mates, i dificultat per les llengues Watson no ho tenia en compta) tot està en mans del que ensenya i el que aprèn només ha d'obeïr
Aquesta forma de pensar em sembla una tontaria i dubto que es dugui a terme enlloc, doncs a part de ser una conducta egoïsta per part del que ensenya, que imposa les seves preferències i ideologies sobre "un aprenent", no té en compta les preferències de l'aprenent, cosa que crec que és el més important, ja que una persona estudiarà i farà allò que li agradi i no pas allò que li digin.
(Bandura):
La seva forma de pensar es basa en què l'aprenentatge recau en l'experiència, has d'anar probant i experimentant fins que et surti, s'ha de apendre del errors i dels èxits per tal de millorar.
Trobo que aquest mètode esta bé, pero massa accentuat en la pràctica. Només es basa en la pràctica i l'observació i deixa de banda l'aprenentatge, aspecte fonamental en l'educació i ensenyament en una persona.
A més, aquest mètode en part és molt perillós, perquè si per exemple un a persona vol apendre a ser metge, no es pot basar només en la pràctica ja que juga amb les vides de les persones, se li ha d'haver inculcat abans un mínim de coneixements.
Tambe existeix allò que es coneix com a memòria social, la qual ens ajuda a no haver de comenzar de zero i que evitem errors abans ja comesos.
(Papalia):
Veu l'aprenentatge com a un canvi o innovació dels nostres coneixements, ja que encara que no vulguem sempre estem aprenent, sigui d'una forma voluntària o involuntària, ja sigi mitjansant l'experiència o l'estudi, a més aquests canvis poden ser mesurats.
Aquest mètode és amb el que estic més d'acord i el que em sembla més eficaç, a causa del punt de vista que li dóna a l'aprenentatge.
És amb el que estic més d'acord, a excepció de la part final qua diu "per tant, poden ser mesurats". Jo crec que no es pot mesurar. Si a una persona li fas fer un examen o un test no sabràs amb exactitud els seus coneixemens, ja que hi ha factors que hi intervenen com per exemple el nerviosisme entre d'altres.
Comenta com l'entenen cadascun d'ells. Observes alguna crítica (diàleg / referència) als altres conceptes d'aprenentatge en algun/s text/os?
Pensa amb quin d'ell estàs més d'acord i per què.
(Watson):
Ell creu que l'aprenentatge està en mans de qui ensenya i no en mans de qui aprèn, a més no té en compta les variables ni les preferències del que aprèn. (si per exemple una persona té facilitat per les mates, i dificultat per les llengues Watson no ho tenia en compta) tot està en mans del que ensenya i el que aprèn només ha d'obeïr
Aquesta forma de pensar em sembla una tontaria i dubto que es dugui a terme enlloc, doncs a part de ser una conducta egoïsta per part del que ensenya, que imposa les seves preferències i ideologies sobre "un aprenent", no té en compta les preferències de l'aprenent, cosa que crec que és el més important, ja que una persona estudiarà i farà allò que li agradi i no pas allò que li digin.
(Bandura):
La seva forma de pensar es basa en què l'aprenentatge recau en l'experiència, has d'anar probant i experimentant fins que et surti, s'ha de apendre del errors i dels èxits per tal de millorar.
Trobo que aquest mètode esta bé, pero massa accentuat en la pràctica. Només es basa en la pràctica i l'observació i deixa de banda l'aprenentatge, aspecte fonamental en l'educació i ensenyament en una persona.
A més, aquest mètode en part és molt perillós, perquè si per exemple un a persona vol apendre a ser metge, no es pot basar només en la pràctica ja que juga amb les vides de les persones, se li ha d'haver inculcat abans un mínim de coneixements.
Tambe existeix allò que es coneix com a memòria social, la qual ens ajuda a no haver de comenzar de zero i que evitem errors abans ja comesos.
(Papalia):
Veu l'aprenentatge com a un canvi o innovació dels nostres coneixements, ja que encara que no vulguem sempre estem aprenent, sigui d'una forma voluntària o involuntària, ja sigi mitjansant l'experiència o l'estudi, a més aquests canvis poden ser mesurats.
Aquest mètode és amb el que estic més d'acord i el que em sembla més eficaç, a causa del punt de vista que li dóna a l'aprenentatge.
És amb el que estic més d'acord, a excepció de la part final qua diu "per tant, poden ser mesurats". Jo crec que no es pot mesurar. Si a una persona li fas fer un examen o un test no sabràs amb exactitud els seus coneixemens, ja que hi ha factors que hi intervenen com per exemple el nerviosisme entre d'altres.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
