jueves, 22 de enero de 2009

Aquest lema "una imatge val més que mil paraules" sembla haver inspirat el fenomen social en què s'han convertit avui dia els "smileys" i els"emoticons".

Per què creus que són tant populars? Creus que és simplement una moda o que tenen realment una funció en la transmissió del missatge que l'autor intenta expressar?

crec que això dels emoticons no és una moda, sino que tenen una utilitat, ja que expresen sentiments o estats d'ànim que nosaltres no podem percebre a causa que quan escribim no podem veure la cara de l'altra persona, els emoticons serveixen per mostrar, en certa manera, l'estat d'ànim mitjançant aquest símbol que sembla una cara.

personalment crec que els emoticons aniran perdent importància a mesura que van florint les tecnologies, ja que si algú està al messenger o fa una videocomferència i té webcam, ja no fan falta els emoticons.

a mesura que passi el temps las webcams li treuran el lloc als emoticons, pero els amoticons encara es faran servir, però en menor mesura, ja que tenen la seva gràcia.

Tria i penja uns 10 "emoticons" que tinguis clar quina emoció o sentiment expressen.


Emoticonus


:-)
(-:
=)
content

:-D

:D

=D
riure


:-(

:(

Trist



:P

=P

:-P
=P
treient la llengua


:'(
='[
:_(
plorant





=O
:-O
espantat o asombrat


=8-O
molt espantat o asombrat


:-*)

:$
"sonrojado"



:-X
no diré res o s'ha quedat mut


;-)
;)
Guinya l'ull


8-)
portar ulleres, sabelotodo




q=D
portar una gorra


:-o

:O
Sorpresa


:-7
Relamiéndose



:-\
Disgustat


@:-b
dona amb monyu


0:-)
Sant , innocent


+-:-)
El Papa


~<:-)
Pallaso

=:-/
Punk


{:-)
amb boina

:[
".,."
*,..,*

Vampir


:-m
Pensatiu



T_T
TT
ToT
Y_Y
YY
YoY
Y_Y
YY
YoY
ulls plorosos

ò_ó
Y_Y
YY
YoY
O.o
o.O
Cara enfadada

:B
ensenyant les dents


^^
ulls feliços


^_^

Ü

^o^
^^
cara feliç


u.u
u_u
U_U
Apenat


Q:)
Osama


ñ_ñ
n_n
Alegre


>_<
>.<
><
No entenc


O.O
OwO
Molt sorprès


O.o
Sorprès

:S
Desconcertat


@_@
boig


d(-_-)b
escoltant música



¬
¬¬
¬'
sospitar

-_-
Cara normal


xD
XD
riure, ironia

:S
quin aborriment


-.-'-.-"
sense paraules o vergonya aliena



Cuñaaoooo!!


:3
:B
cara de xai degollat


:-x
x_x
X_X
Mort


*-*

*o*

*_*
Meravallos


<3
cor

*¬*
:Q_
:F
babejar


:*
=*
^*^
petons

o_~^_~
picant l'ullet



:$
;$
$*
*^_^*
vergonyós


XP
treure la llengua, apretant els ulls


$_$
ric


@-->--
Com una flor


<:-)
amb sombrero xinès

:')
plorar de felicitat


Coneixes algun "emoticon" ambigu? Penja'l i comenta-ho.

:-) (Forma occidental)

^^ (format japonesa)

domingo, 18 de enero de 2009

Els artistes surrealistes estaven fascinats amb les descobertes psicològiques de les primeres dècades del s.XX sobre la percepció visual, les seves lleis, les seves ambigüetats, les seves il·lusions... Per això molts d'ells experimentaven a crear móns artístics on eren ben pal·leses aquestes descobertes.


Observa atentament els següents quadres de Salvador Dalí . Digues què hi veus i què creus que volia experimentar - transmetre el pintor.




en aquesta imatge te 2 interpretacions: una seria que si observes la imatge en general, es veu la cara d'una persona, però si només et fixes en una part, en el centre es veu a una dona núa d'esquenes, i si et fixes en cuadres d'aquets concrets es veu alguna cara.



el que volia trensmetre el pintor amb aquesta imatge és que aquest home que es veu està enamorat d'una dona i que sempre esta pensant en ella per això està fet d'aquasta manera.




es un bol, el qual també es pot interpretar com a una cara













en aquest no tinc ni idea de què vol expresar, em sembla que vol fer referencia a un guerra, és més humà que algunes personas, ja que hi ha persones que pels seus actes no es podrien conciderar persones (Hitler,etc...)











és un paisatge molt trist, en el qual hi han cignes i una dona que no té cames i que es mou com si fos un esperit

potser el pintor utilitza els cignes i l'aigua per tal que relacionis el quadre amb la puresa dels vignes i de l'aigua, amb la dona que sembla un esperit, amb un paisatge de l'altre mon.


a més és un paisatge sec i sense vegetació, cosa que se'ns fa estranya que hi hagi cignes, potser aquets cignes també es relacionen amb el mon espiritual.

Busca més exemples d'obres d'artistes que "jugen" amb el calidescopi de les percepcions humanes o que fins i tot s'inventen Móns Impossibles (Paradoxes perceptives)com Escher. Comenta què fa l'artista i com interpretes l'obra/es que pengis al bloc.



en aquesta imatge es veu com un ou del qual de dins en surt una persona. a aquest ou se li veuen els continents, com si vulgués comparar la fragilitat de la terra a la d'un ou, i la persona que en surt de dintre com si nosaltres en fossim la causa de la seva destrucció, mestre els altres miren impotens.





la sang que en surt de l'ou deu fer referència a que si ens carreguem el món també ens estem fent malt a nosaltres mateixos.
















PREGUNTES OBERTES

Coneixem el món (realitat) tal com és?

Jo crec que no, ja que nosaltres veien el món a la nostra manera, el món és d'una forma i nosaltres l'interpretem de la nostra manera, totes les espècies veuen el món de la seva manera incloint-hi els animals.

els gats i els gossos ho veuen tot en blanc i negre, les serps ho veuen tot mitjançant sensors tèrmics ,etc. tots ells tenen una prespectiva del món completament diferent a la nostra.

però no només amb l'oïda passa això, sinò que també passa amb l'olfacte i tots els altres sentits, ja que per exemple una aranya apenes té vista i es guia i veu el món a base de les vibracions que detecta amb uns sensors que té a les cames.

o també un ratpanat que mitjançant ultrasons detecta la seva presa i és la seva càmara cap a una visió del món.

crec que ningu, sigui de l'espècie que sigui, veu el món com realment és, com per exemple els colors, els colors són una invenció de la nostra ment, i n'hi ha molts que no els podem veure si no és amb certs aparells electrònics, com els rajos ultravioletes.

jo crec que ningú veu el món tal com és sinó que totes les espècies tenen la seva propia perspectiva de la realitat.

sábado, 10 de enero de 2009

Segur que és personal la percepció?

Degut a que la percepció és un procés constructiu, personal i selectiu no sempre arribem als mateixos resultats quan dos o més individus observem el mateix retall de realitat.Fes-ne la comprovació.Observa atentament un d'aquests dos quadres sorprenents de René Magritte (que ja són de fet una percepció ben personal de la realitat). Intenta ara anar a càmara lenta i resseguir el procès que segueixes per interpretar-lo. Quins filtres deuen ser els responsables de la pròpia interpretació?
1r filtre -concentració i atenció. en primer lloc el que fem és fixar-nos en el quadre i concentrar-nos en el que hi veien per interpertar-ho.

2n filtre - Òrgans sensorials (ja siguin interns o externs), capten la informació que transmet el quadre.

3r filtre -la informació recollida pels sentits es transforma en estímuls elèctrics que viatgen fins a arribar al cervell, que interpreta la informació.

4t filtre - a causa de tot allò que hem viscut, après, sabut de la memòria de les persones i de la memòria col.lectiva podem donar una conclusió al que veiem i percebem.

Com el "veus"?

crec que aquesta persona t´r ansies de llibertat, ja que les parets estan pintades amb núvols dibuixats, com si estigués dins d'una gàbia i vulgué sortir. també em sobta molt que alguns objectes tinguin una mida desproporcionada com si volgués dir que amb molta freqüència els utilitza o que hi té una relació molt pronunciada.


potser el fet que hi hagi una copa tan gran vol dir que és un home molt donat a la beguda

que hi hagi una pastilla de sabó tan gran, que és molt cuidadós amb la higiene

que tingui un respall i un pincell de maquillatge tan gran és que li dóna molta importància a la imatge propia, pero en canvi més en les altres persones que en la seva mateixa.

també la cerilla té unes grans proporcions, que suposo que vol dir que fuma molt o que és un piròman
és com si vulgués fugir de tot això i no pugués.


aquest quadre és com si reflectís l'interior de la societat, on tots sóm iguals, tots en deixem emportar per la riuada incesant de les empreses, el que elles ens diuen ho fem, elles marquen les modes i els ideals a seguir, i tots o quasi tots nosaltres els seguim com tontos.

sense tenir uns propis ideals, sinò que seguim els ideals que ens diuen a la foto, n'hi ha un que és una mica mes clar, crec que aquest representa la poca gent que s'allunya una mica d'aquests ideals.
tots van de negre cosa que sembla que la gent vagi sense motivació, sense iniciativa pròpia, tots aquest homes són iguals, no hi ha varietat, tots ells van seguint el rumb que els marquen.
a més d'això, passa a la ciutat, pel que ens indica que passa en la societat.

a més tots són adult i homes, no hi ha ni gent jove ni dones, per això crec que tot això que he dit el pintor del quadre ho emfocava només cap a un grup social restringit

Primeres passes del coneixement: Sensacions i Percepcions

(LA PELICULA ESTA AMB ANGLES I QUASI NO PILLO RES)

Mira els primers 15 minuts de la pel·lícula The Gods Must Be Crazy i comenta a fons:Quins passos segueixen els membres d'aquesta família de Boiximans per tal de conèixer l'objecte estrany que els prové del món exterior (enviat pels Déus)?


agafen l'ampolla i com que no saben per què serveix comencen a experimentar: primer l'observen per tal de descobrir per què serveix, i després treuen unes hipòtesis i es posen a probar les conclusions tretes per veure quina té més eficàcia, es barallen uns amb els altres per determinar qui té raó, uns diuen que serveix per moldre blat, altres per donar el vot de la paraula, els nens la utilitzen com a "arma", etc...
però com que veuen que aquell nou objecte no ha portat més que problemes i conflictes arriben a la conclusió que és millor amagar-ho perquè no torni a causar problemes.




Segueixen el mateix procès que faríem nosaltres individualment per tal de conèixer un objecte desconegut?

personalment crec que sí i que no. sí perque nosaltres seguiriem unes passes similars a les que han seguit ells, i no perquè ho fariem de formes diferents, amb laboratoris etc...

a més las nostres memòries socials són completament diferents, cosa que ens faria actuar d'una forma diferent.


Arriben a tenir una percepció unitària (col·lectiva) de l'objecte?

no. tots en treuen la seva conclusió. uns creuen que serveix per picar i moldre blat. altres el fan servir d'instrument, l' altre el fa servir per pintar rodones, n'hi a una que el fa servir per obrir fruita, tots acaben treient les seves pròpies conclusions, individualment
tots acaben barallats perquè volen aquell nou objecte per ells sols


Per què nosaltres (societat occidental) interpretem el mateix objecte d'una manera tan diferent?

perquè la nostra memòria social és diferent a la seva, nosaltres tenim uns altres principis e ideals diferents als seus i una forma de pensar molt contrària.

Què és la percepció i com funciona?


A diferència dels Associacionistes (Wundt) pels qui la percepció era "una simple suma de sensacions", l'escola de la Gestalt defensa "El tot és més que la suma de les parts".









I estaries d'acord?
no, ja que jo estic mes d'acord amb Gestalt "El tot és més que la suma de les parts"

Segons diversos estudis dels psicòlegs de la Forma, els éssers humans seguim certs mecanismes o lleis, unes més generals i d'altres més particulars, per tal de processar la informació rebuda pels sentits i donar-li una significació.Observa els següents esquemes-dibuixos i pensa de quina/es llei/s en serien una bona il·lustració i per què. Aquests tres exemples expressen alhora alguna il·lusió òptica? si








Llei de la semblança:

dóna la sensació que hi hagi una piràmide feta amb quadrats, encara que això només és fruit de la nostra imaginació



Llei del contrast:
dóna la sensació que les dos rodonetes del mig son de tamanys diferens, una més gran que l'altra, encara que són iguals.






Llei de la pregnància o de bona figura:

sembla que hi hagi un cuadrat de color blanc just al mig de les 4 rodones, això es deu a que no són rodones, sinó que són com comecocos.







Busca d'altres exemples diferents, fins tenir il·lustracions de totes les lleis







llei generals : fons i figura (copa de rubin)





llei de pregnancia








llei de la proximitat














llei de tancament













llei de la semblança












llei de la continuitat






llei del contrast





A més d'aquestes lleis perceptives, una altra teoria psicològica més actual, la teoria cognitiva , també considera que els individus fem servir esquemes cognitius (conjunts organitzats de coneixements emmagetzemats en la nostra memòria) per tal d'interpretar la realitat. Per tant per dotar de significat les nostres sensacions, recorrem també a la nostra experiència, a la nostra memòria (individual, apresa, col·lectiva).

martes, 6 de enero de 2009

Preguntes obertes

Ara que has acabat la unitat, atreveix-te a contestar:
Tenir la capacitat de recordar absolutament totes les coses, seria genial o funest per l’ésser humà?


Recordar absolutament totes les coses té els seus avantatges i desavantatges, encara que personalment crec que seria funest per a l'espècie humana, ja que s'estancaria, no avançaria.

Si una persona esta recordan-t'ho tot continuament, no pot innovar ni inventar, sinò que només pot recordar, no pot avançar ni progressar.

A més recordar-ho tot seria un gran pes de conciència, recordar-te de tot el que has fet seria perjudicial pel benestar d'aquella persona, ja que tots hem fet coses que ens agradaria canviar però tenim la sort que les oblidem, doncs una persona que ho recorda tot tindria un gran pes dins seu. Si per exemple una persona et deu diners o t'ha fet alguna cosa que t'ha disgustat molt, doncs te'n recordaras sempre i no el podras perdonar, ja que el perdó va associat amb l'oblit.
les persones deixarien de ser éssers socials a causa de no poder oblidar les males èpoques i decepcions amb relació a l'altra gent, no podriem viure amb harmonia.

Si això ho enfoquem en l'àmbit global de tota l'especie humana, crec que recordar-ho tot seria dolent per l'especie, ja que si per exemple 2 paisos entressin en guerra dubto que mai féssin les paus.

A més, si ho recordessim tot seria un gran estancament per a l'especie humana ja que sempre estariem recordant i no podriem innovar.

Reflexionem-hi ! (falta coregir)

EN LLOC DE REFLEXIONAR SOBRE DOS FRASES DEL BLOG, HE REFLEXIONAT SOBRE UNA SOLA I HE REFLEXIONAT SOBRE D'ALTRES TROBADES A INTERNET.

Llegeix atentament aquests cites i comente'n un parell.

“La memoria es una forma de ficció” “La memoria es crea i es transforma constantement, com la imaginació.”

Quan una persona intenta recordar o memoritzar alguna cosa, és imposible de recordar el 100% dels detalls que surtien en aquella imatge, llista etc.

A mesura que el temps passa de forma implacable deixa certs forats en la nostra memòria, els quals el cervell s'encarrega d'omplir amb imaginació, és a dir, com que amb el temps anem perdent records, el cervell substitueix els espais amb blanc per "imaginació".

D'aquesta manera tenim la sensació de totalitat en la memòria.

Aquest procés abans esmentat només passa en la memòria de llarg termini i en menys mesura a la de curt termini. Quan La Rochefoucauld, Màximes diu “La memoria es una forma de ficció”“La memòria es crea i es transforma constantment, com la imaginació.” es refereix a això abans esmentat, la memòria és una forma de ficció, ja que el cervell s'inventa "coses" que ja no recorda i en certa manera és com si s'ho estigués inventant i imaginant per poder omplir els buits, i és ficció perque mai és real al 100%, sinó que en molts casos és invenció nostra.



El hombre, en su orgullo, creó a Dios a su imagen y semejanza.

Friedrich Nietzsche (1844-1900) Filosofo alemán.

Aquesta frase l'he trobat molt bona ja que jo crec que és realment així com va la cosa: Déu no va crear l'homa al setè dia, a la seva imatge i semblança sinò al revés, l'home va crear a Déu a la seva imatge i semblança, a causa de la necessitat de creure en alguna cosa sobrenatural al no tenir prou informació per poder explicar tot allò que passava al seu voltant.



Lo mejor que podemos hacer por otro no es sólo compartir con él nuestras riquezas, sino mostrarle las suyas.

Benjamin Disraeli (1766-1848) Estadista ingles.

Aquesta frase el que vol resaltar és que no els que tenen més diners son mes felissos, en molts casos associem tan els diners amb felicitat i aceptació social que ens oblidem que els amics i la família tenen una importància més gran.

Personalment crec que és més rica una persona feliç amb amics i família que no pas l'home més adinerat del mon.

Els diners el que aconsegueixen és donar-te una imatge distorsionada de com una persona és en realitat, en molts casos aquesta distorsió es tranforma en una màscara per ocultar la seva tristesa utilitzant objectes de gran valor.

El que no saben és la poca durada de la felicitat que otorguen aquets objectes.



Por muy larga que sea la tormenta, el sol siempre vuelve a brillar entre las nubes.

Khalil Gibran (1883-1931) Ensayista, novelista y poeta libanés.

Aquesta dita fa referència a l'esperança, quan parla de la tormenta fa referència als mals moments de la vida pels quals tota persona passa, i quan diu "el sol siempre vuelve a brillar entre las nubes" Aquesta dita el que vol és donar ànims a aquells que ho estan passant malament, ja que el més segur és que tot això passi i després vindran coses bones.

"La memoria es como el mal amigo; cuando más falta te hace, te falla".
es refereix a que la memòria es com un mal amic, ja que un mal amic mai hi és quan més el necessites com la memòria , quan estas parlant amb algú o quan estàs fent un examen la memòria en molts casos és com si t'abandonés, i et quedes dient "ho tinc a la punta de la llengua", cosa que fot molt.

"Cada uno tiene el máximo de memoria para lo que le interesa y el mínimo para lo que no le interesa."
fa referencia a que totes les persones posen més interés per allò que els hi interessa i menys per allò que no els hi interessa, cosa que fa que recordem més coses que ens interessen que no pas les que no ens interessen.



PAGINA ON HE TROBAT LES FRASES I CITES::::: http://www.proverbia.net/

lunes, 5 de enero de 2009

Patologies de la memòria

Hi ha persones que pateixen alteracions i malalties relacionades amb la memòria: amnèsia retrògrada, anterògrada, funcional, síndrome de Korsakoff, demència senil, Alzheimer...



Busca més informació sobre les característiques d'alguna d'aquestes patologies.


-amnèsia
és una malaltia neurodegenerativa, que es manifesta com una deterioració cognitiva i trastorns de la conducta. Es caracteritza en la seva forma típica per una pèrdua progressiva de la memòria i d'altres capacitats mentals, a mesura que les cèl·lules nervioses (neurones) moren i diferents zones del cervell s'atrofien. La malaltia sol tenir una durada mitja aproximada de 10-12 anys, encara que això pot variar, aquesta malaltia deixa discapacitada a la persona que la pateix
aquesta malaltia no té una cura 100% aficaç.



-amnèsia anterògrada
és un tipus d'amnèsia, o pèrdua de memòria, on els nous esdeveniments no es guarden en la memòria a llarg termini, és a dir, la persona afectada no és capaç de recordar si deixa de parar-li esment uns segons. Aquest tipus d'amnèsia sovint s'anomena «pèrdua de memòria a curt termini». No obstant això, tècnicament s'usa el terme amnèsia anterógrada ja que el problema no està en la memòria immediata sinó en els records a llarg termini.



Les persones que pateixen aquesta malaltia teòricament poden recordar episodis viscuts abans del començament del trastorn, encara que gairebé tots els casos a llarg termini d'amnèsia anterógrada estan relacionats amb l'amnèsia retrògrada. L'amnèsia anterógrada pot afectar de manera diferent els diferents tipus de memòria (nous moviments, paraules, successos del dia, fets històrics, etc). Alguns pacients poden aprendre i recordar algun moviment (menjar, tocar una nova cançó) i després no recordar quan ho han après. Hi ha alguns casos de pacients que aprenien i recordaven noves paraules o fets històrics (memòria semàntica) però no eren capaces de recordar algun succés del dia anterior (memòria episódica).


Aquest trastorn neurològic es produïx per lesions en determinades parts del cervell dedicades a la memòria (com el hipocamp).




Alguns medicaments (com les benzodiacepinas) poden provocar símptomes temporals d'aquest tipus d'amnèsia. També consumir grans quantitats d'alcohol en un curt període de temps poden produir una amnèsia temporal


-amnèsia retrògrada
Es una afectació de la capacitat d'evocar informació i successos que han pasat abans de l'inici de la malaltia. L'amnèsia retrògrada afecta fets i episodis, particularment aquells que estan prop del moment en el qual es va produir l'amnèsia. Segons la llei de Ribot, aquests records es perdrien en ordre invers al moment de patir la malaltia. És a dir, primer desapareixerien els records més pròxims en el temps, i en últim lloc els més remots (records de la infància, etc..).


Pot abastar fins i tot períodes de quinze anys abans de l'episodi. La síndrome amnèsica pot acompanyar-se d'apatia, falta d'iniciativa i espontaneïtat. Els trastorns de memòria tenen una gran importància clínica, ja que sovint és un signe clínic que pot indicar l'existència d'un trastorn cerebral amagat. De fet poden ser un dels indicadors més sensibles de disfunció i dany cerebral. L'amnèsia pot aparèixer per una lesió puntual en un lloc específic del cervell, com el tumor localitzat en alguns dels lòbuls del cervell o pot causar-la la lesió que ocorre en un dels lòbuls cerebrals a conseqüència d'un traumatisme en el crani.


-funcional
Amnèsia funcional, generalment parcial i selectiva, que es caracteritza per la incapacitat per a recordar informació relacionada amb esdeveniments traumàtics o estressantes: accidents, dols inesperats, problemes insuportables, relacions interpersonales alterades, etc.


-síndrome de Korsakoff,
Es refereix a un trastorn de la memòria retentiva, d'efecte desproporcionat en relació a altres funcions cognitives. Aquesta malaltia igual que la de Wernicke s'associa usualment amb alcoholisme i malnutrició, però pot ser deguda a altres trastorns que afecten al diencèfal o lòbul temporal. Així casos clàssics de síndrome de Korsakoff poden observar-se en pacients amb lesions del tercer ventricle, infarts de les porcions inferomediales del lòbul temporal o com una seqüela d'una encefalitis per herpes simplex. Una afectació transitòria de la memòria retentiva de tipus Korsakoff es podria manifestar en sortir de l'epilèpsia del lòbul temporal, TCE i en la anomenada amnèsia global transitòria, una anormalitat important d'aquest tipus pot ser un tret típic de l'encefalopatia anóxica o de la malaltia de Alzheimer.


De forma invariable hi ha una bretxa en la memòria del pacient durant la fase aguda de la malaltia, atribuïble sens dubte a l'alteració del registre i a la confusió general que són tan prominents durantes aquest període. La memòria immediata està intacta com ho indica la capacitat del pacient per a repetir sèries de nombres. La memòria a curt termini, per contra, està severament afectada.



-demència senil
és la pèrdua progressiva de les funcions cognitives, a causa de danys o desordres cerebrals més enllà dels atribuïbles a l'envelliment normal. Característicament, aquesta alteració cognitiva provoca incapacitat per a la realització de les activitats de la vida diària.


Els dèficits cognitius poden afectar a qualsevol de les funcions cerebrals particularment les àrees de la memòria, el llenguatge (afàsia), l'atenció, les habilitats visuoconstructives, les praxis i les funcions executives com la resolució de problemes o la inhibició de respostes


- Alzheimer
La malaltia de Alzheimer (EA) és una malaltia neurodegenerativa, que es manifesta com deteriorament cognitiu (de les neurones). Es caracteritza en la seva forma típica per una pèrdua progressiva de la memòria i d'altres capacitats mentals, a mesura que les cèl·lules nervioses (neurones) moren i diferents zones del cervell s'atrofien. La malaltia sol tenir una durada mitjana aproximada de 10-12 anys, encara que això pot variar. La malaltia d' Alzheimer interromp cadascun dels tres processos que mantenen les neurones saludables: la comunicació, el metabolisme i la reparació. Les causes que provoquen l'alzheimer no es coneixen.


Els símptomes de la malaltia com una entitat nosològica definida van ser identificats per Emil Kraepelin, mentre que la neuropatología característica va ser observada per primera vegada per Alois Alzheimer en 1906. Així doncs, el descobriment de la malaltia va ser obra d'ambdós psiquiatres, que treballaven en el mateix laboratori. No obstant això, donada la gran importància que Kraepelin donava a trobar la base neuropatológica dels desordres psiquiàtrics, va decidir nomenar la malaltia alzheimer en honor al seu company.


El dia internacional del Alzheimer se celebra el 21 de setembre, data triada per la OMS i la Federació internacional de Alzheimer


Coneixes alguna pel·lícula que tracta aquest problema?



Alguns fets no es poden esborrar. Steven es desperta ensangonat a la meitat del bosc, no recorda res, no sap qui és, què ha passat, ni perquè està aquí. Només sap que ha estat acusat d'assassinat. Poc a poc va recuperant la memòria, i com si d'un puzle es tractés anirà recomponent les peces de la seva vida i el que realment va ocórrer en una vella casa de camp, on van ser assassinades brutalment quatre persones.




Llegeix aquesta notícia. Què et sembla? Com pot ser possible?


em sembla algo molt estrany i molt sorprenent, tot i tenir el seu problema ha aconsegit el que es proposava.


deu tenir afectada la meoria de curt termini perque deia que fa 2 anys que té afectada la memòria. Si la de llarg termini la té bé, es deu recordar de tot el que ha estudiat anteriorment, i per això és capaç de respondre a les preguntes.

Record i Oblit

No només les figures ambigües o els jocs de percepció van atreure la atenció de Salvador Dalí. De fet, moltes de les seves obres busquen inspiració o experimenten amb diferents temàtiques psicològiques. Els quadres que veureu tot seguit en són un exemple. Fixeu-vos en els títols i observeu-los atentament.

La Persistència de la memòria (1931)
La desintegració de la persistència de la memòria (1952/4)

Què passa quan retenim la informació rebuda pels sentits? (Poseu exemples del que observeu al primer quadre)
Que la memoria no pot recordar tots els detalls i en molts casos la realitat es veu distorsionada i buida de detalls, com en el cas del primer quadre que els rellotges estan desfets, com si la memoria els hagués distorsionat per falta d'informacio i anessin perdent la seva forma original, o com en el cas d'aquella forma (en el centra de l'imatge) tan estranya que no se sap què és, a causa que la memòria no pot enmagatzemar molts detalls i ja no se sap ni què es.





A més, aquest quadre està molt buit, apenes hi ha objectes. Crec que això potser vol reflectir que la memòria no pot guardar gaires objectes.
Ames a l'hora de pintar el cuadre ha utilitzat colors tristos, que donen sensació que està tot mort i que no hi ha moviment, ja que la memòria no és res més que una foto d'un moment donat



Què passa quan poc a poc els records retinguts s'esborren? (Poseu exemples del que observeu al segon quadre)
Compareu ara ambdós quadres. Quines diferències hi podem trobar?


La memòria tendeix a anar perdent els detalls de les coses recordades, en el cas del 2n quadre
tot es veu distorsionat i canviat, el terra de la imatge es veu desfragmentat i el rellotge de butxaca que hi havia a baix a la esquerra ja no hi es, doncs aquest detall s'ha borrat i hi ha objectes que no estan on haurien d'estar. La ment, a falta de informació ho ha desordenat. A més hi ha coses que abans no hi eren (a dalt a la dreta hi a un tronc que abans no hi era) ja que la ment humana quan li falta informacio tendeix a substituir els espais blancs per imatges inventades. També hi ha més aigua que en la 1r imatge, i la tonalitat dels colors també ha canviat.

Hi ha molts objectes que abans no hi eren i molts que ara hi son estan canviats de lloc.

Sigueu agosserats: Per què apareixen objectes nous al segon quadre?.

perquè la ment, a falta d'informacio, omplena els espais en blanc amb imaginació, coses que no han pasat però que la ment posa allà per cubrir els espais en blanc.

domingo, 4 de enero de 2009

Facultats cognitives: memòria (falta acavar un troset)

Comenta la teva opinió respecte els tests.


Com han anat els resultats?
Bé pel que esperava, pero m'ha anat millor el 2n test. En els testos podies copiar si miraves a dalt (cosa que no he fet).
Era un test una mica difícil a causa que hi havia molts noms.



Has après alguna cosa?
que la meva memoria no està gaire bé i l'hauria de millorar, m'aniria bé a l'hora de fer examens.


Què mesuren, la MCT, la MLT o ambdues?
Mesura la memoria de curt termini, ja que això ho mires en un periode de temps curt i un cop fet el test ja no et recordes de res, i si er recordes d'alguna cosa dubto que tornis a fer el test. Per això només mesura la memòria de curt termini


Quin tipus de memòria treballen: episòdica, semàntica, procedimental o declarativa?
episòdica


Busca informació sobre recursos nemotècnics. Comenta quins són els principals, perquè serveixen i, també, quins utilitzes tu més habitualment.

Preguntes obertes

Ara que has acabat la unitat, atreveix-te a contestar:

Penses que el càstig és necessari?

SI I NO, amb això em refereixo a que un càstig raonat i en una certa mesura pot ser útil i favorable per la persona que l'està patint, com a forma de limitació d'accions que no hauria de dur a terme o com una forma d'ensenyament.

El més important a l'hora d'imposar un càstig és conèixer com respondrà el subjecte envers a aquesta imposició, ja que algunes persones responen d'una forma positiva al càstig, els ajuda a millorar i a entendre les limitacions i conseqüències dels seus actes, en canvi hi ha altres persones que responen malament als càstigs i que en alguns casos ho veuen com un fracas, encara que algunes altres persones es revelen en vers al càstig i mostren una conducta evasiva.

Jo crec que el càstic és bo per a la persona en certa mesura: un càstig excessiu pot causar una desmotivació per part del subjecte que el pateix i si el càstig no és prou constant pot provocar que no li faci cap efecte a la persona.

Hi ha persones a qui els afecta molt que els castiguin i n'hi ha d'altres que no tant.

Per altra banda crec que a mesura que es castiga a una persona aquella persona es va "inmunitzant" envers els càstigs, si a algú l'estàs renyant contínuament, arriva un moment que aquella persona ja ho trova normal que s'el renyi i per això al final el càstig ja no serveix per res, els càstigs s'han de fer de forma moderada.

Personalment crec que els càstigs són bons però en una certa mesura i sempre tenint en compte el caràcter del subjecte castigat, doncs a cada persona li afectarà un mateix càstigc de formes diferents.

viernes, 2 de enero de 2009

Com podem millorar el nostre aprenentatge?

Tot sovint ens passa el mateix que el personatge Manolito al còmic de Mafalda.


Com ho podríem evitar?


Doncs aquest nen pot ser que tingui algun problema d'atenció, o simplement que la professora no sàpiga explicar bé, però si fos aixi, més nens haurien aixecat la ma.


crec que això es podria evitar si la professora intentés ajudar els nens que els hi costa més, repetint la lliçó, etc.





Mira les següents suggerències: i .
Sabries explicar en què consisteix cadascuna de les experiències següents per millorar l'aprenentatge? Com entenen l'aprenentatge els protagonistes d'aquestes experiències?


1. tira còmica,
la tira còmica mostra un tipus d'ensenyamen basat en el càstig i en les represàlies, ja que si no estudia tem que li pasi el mateix que a la mosca. No crec que sigui el millor mètode d'ensenyament




2. video de Skinner:la màquina per ensenyar


es Basa en fer l'aprenentatge divertit, ell creu que si la forma d'ensenyar és divertida i entretinguda és més fàcil que un nen aprengui. Aquesta màquina té grans avantatges ja que no s'ha d'esperar a que el profe corregeixi les preguntes, etc.. crec que és un mètode molt interessant per apendre


3. L'entrevista i web sobre aprenentatge visual (mapes conceptuals).




es basa en esquematitzar la informació de manera que sigui més clara i entenedora, i a l'alumne li sigui més fàcil de recordar.




Als estudians els és més fàcil i clar de veure la forma en què es relacionen els fets o aconteixements, també reforça la comprensió ja que els estudiants passen la informacio que els han donat les seves paraules, els estudiants tenen tendència a completar el diagrama i a ampliar-lo, és més fàcil de detectar els errors que hi pugui haver.







Des del teu punt de vista, quins mètodes són millors per aprendre d'una manera més ràpida i eficaç el que ens cal per desenvolupar-nos en la nostra societat ?



personalment crec que el millor mètode és el del mapa conceptual ja que agrupa tota la informació i la relaciona, cosa que fa més fàcil l'estudi, és el que jo faig servir i va força bé.

AQUEST VIDEO NO S'ENTEN GAIRE