domingo, 8 de febrero de 2009

L'art de les emocions

Des de sempre els artistes han intentat expressar el gran ventall d'emocions humanes en les seves obres. Però a principis de segle, a França, Alemanya i Noruega sorgeix l'Expressionisme, un moviment que, tant en pintura, com en literatura i música té una preocupació obsessiva pels estats emocionals extrems: la ansietat, l'amor, l'odi, la gelosia, la por, el sexe, la humiliació i la violència.


Descobreix de qui són els següents quadres.
Comenta què creus que vol expressar l'autor i si segons el teu parer ho a
consegueix.






















El crit, del norueg Skrik


Skrik ens parla dels seus sentiments quan va pintar aquesta obra: "Estava allí, tremolant de por. I vaig sentir un crit fort i infinit perforant la naturalesa". Aquestes frases tremendes ens parlen d'una gran sensibilitat per part de l'autor . La situació personal de Skrik està íntimament relacionada amb aquesta obra: de personalitat depressiva i traumatitzat per la seva relació amb les dones, a qui odia fervorosament i s'ocupa de retratar el més tètricamente possible, en el moment de pintar aquest quadre acabava de sofrir la defunció de la seva mare, cosa que queda plasmada en el cuadre.

Això li va marcar terriblement i és un dels condicionaments que li van impulsar a emetre aquest crit visceral. El que vol expressar aquest quadre queda pales en el rostre agitat del protagonista en primer pla, que és gairebé una calavera que s'estreny el crani amb les mans perquè no li esclati.

Ha triat colors càlids, agitats, com si vulgués expressar la seva engoixa en el quadre. També hi ha dos homes espectants, tots vestits de negre, els quals es queden mirant a l'home que pateix, sense fer rès, com si això refectís el que li va passar al pintor.






















La nit estrellada Van Gogh el 1889

La nit estavellada és una peça mestra del pintor postimpresionista Vincent van Gogh. El quadre mostra la vista exterior durant la nit des de la finestra del sanatori de Saint-Rémy-de-Provence, on es va recloure després d'un dels seus freqüents atacs, encara que va ser pintat de memòria durant el dia.

La part central del llenç mostra el poble de Saint-Rémy sota un cel arremolinat, una vista cap al nord des de la finestra de la seva habitació de l'asil. Els pujols d'Alpilles apareixen al lluny en el marge dret.

Així mateix, el xiprer que apareix a l'esquerre va ser també afegit a la composició.
En aquesta imatge sembla que l'autor vulgi expresar els seus sentimens de soledat, foscor i tristesa, ja que en el cuadre hi ha cases, però cap persona, i fa servir colors foscos

Tothom està dormint, ja que no hi ha cap llum obert.

sábado, 7 de febrero de 2009

Preguntes obertes

Ara que has acabat la unitat, atreveix-te a contestar alguna de les preguntes següents:

La felicitat és un desig possible o impossible de realitzar?

En l'ésser humà, la felicitat en periodes llargs és inabastable ja que l'home, apart de ser un animal racional, és un animal insaciable, sempre volem més, mai en tenim prou. Si per exemple em vull comprar un cotxe i arribo a tenir els diners per aconsegir-lo, després voldré una helicòpter.

Sempre volem arribar a més del que tenim. Encara que això sembli dolent, ja que mai s'arriva a la felicitat, personalment crec que també és bó, des d'un punt de vista social i global, ja que gràcies a aquest concepte d'arribar a més hem aconsegit arribar fins a on estem ara, com que sempre volem més, sempre anem evolucionant, com que sempre volem més, si fa moltísims anys teniem aigua freda per dutxarnos, no ens varem pas conformar amb això, sinò que ara gaudim d'aigua calenta.

Al que em refereixo és a que, gràcies a aquest concepte innat que tots portem dintre, peculiar només en l'especie humana, hem arribat a on estem ara, i segurament arribarem molt més lluny.

Per altra banda, abans he mencionat que l'home no és feliç a llarg termini, però si que ho és a curt termini. Posem l'exemple del coche, si jo aconsegueixo els diners per comprar-me un cotxe en el moment en què em donen el cotxe i el provi si que seré feliç, però al cap d'uns dies me'n cansaré i em voldré comprar l'helicòpter, però si que hi ha hagut un moment en què jo era feliç.

Si tenim en compte aquesta pregunta en l'àmbit familiar o social, passa el mateix, sóm feliços en momens concrets, però mai a llarg termini, ja que sempre aspirem a més.

En les altres especies això no passa, per exemple el meu gat es feliç només amb una llauna de menja per gats i un lloc per dormir, i no aspira a res més, no busca el poder tenir més menjar o un lloc més comfortable per poder dormir, sino que amb el que té ja en té prou, ell amb això ja és feliç. En el nostre cas, sempre volem tenir un lloc més comfortable on dormir o un menjar més bo que el que ara tenim, entre moltes altres coses.

El(s) motor(s) de la nostra existència

Cadascun de nosaltres té prous desitjos, il·lusions o motius per animar i orientar la pròpia existència.
Pensa un xic i digues quins creus que són, ara per ara, el desitjos o motius més forts, més importants de la teva vida. Són motius a llarg termini o a curt termini? Per què?


Ara per ara, els meus objectius són, aprobar el batxillerat, intentar millorar com a tennista i millorar com a guitarrista, crec que aquets objectius són objectius de llarg termini ja que no es fan d'un dia per l'altre sino que es necessita molt de temps, dedicació i esforç per tal que es compleixin

Segons Maslow, els individus en anem desenvolupant a mesura que anem cobrint les nostres necessitats.Pensa quina de les necessitats de Maslow podrien cobrir les següents conductes i ordena-les segons la piràmide:

necesitats fisiologiques

menjar tres àpats al dia
dormir 8 o 9 hores diàries
tenir una casa còmode per viure
necesitats de seguretat
estudiar i treballar per aconseguir ser un bon estudiant (per tal de tenir una bona feina el dia de demà)

necesitats d'aceptació social
sentir-se protegit i estimat pel pares
tenir un bon grapat d'amics
necesitats de valoració
ser premiat per una tasca que hem realitzat
necesitats de autorealització
sentir-se satisfet i feliç amb la vida

Desgraciadament "la vida no és un camí de roses" i anem trobant obstacles, desenganys que cal afrontar per millorar i seguir perseguint la felicitat. Però a vegades, utilitzem estratègies inconscients, mecanismes de defensa per tal de no enfrontar-nos directament amb els problemes que ens van sorgint.Sabries distingir quin mecanisme de defensa s'utilitza en aquests casos:


1.Al meu poble hi ha un home que es creu Jesucrist.
identificatiu
2.En Joan està tan dolgut pel seu desengany amorós que diu "no vull tenir mai més cap parella".
repressiu
3.La meva germana li agrada imaginar-se que li passa el mateix que la protagonista de la sèrie.
identificatiu
4.En David és realment molt tímid, però es mostra molt llançat davant la Paula.
represió
5.Un nen de tres anys que acaba de tenir un germà petit no vol menjar més sòlids, nomès beure llet.
regressiu
6.Ens hem discutit amb el meu pare i en el meu somni l'he acabat ferint.
Fantasia
7.Una persona es sent sola però s'aboca amb cos i ànima a ser voluntari de la Creu Roja.
compensació
8.El meu veí tracta de "mentider" a tot quisqui.
repressiu
9.En Cyrano de Bergerac tenia el nas gros, però era una poeta molt romàntic.

jueves, 5 de febrero de 2009

Estem estressats?

La nostra societat ens posa sovint a prova i la sensació d'estrès augmenta a mesura que som més protagonistes de les nostres vides i el nostre camp d'acció augmenta.

Realitza algun test d'estrès on-line 1 2 i valora (enumera dins l'escala de 10) el teu nivell mig d'estrès diari.Consideres que és un estrès normal o més alt o més baix que el de la gent que t'envolta?

1r test::: Su nivel de estres es: MEDIO

2n test::: em surt que estic al nivell baix, al nivell 3

personalment crec que és més fiable el segon test, ja que hi ha més preguntes i que jo em considero un noi tranquil i que no pateix gaire estrés, amb excepcions en moments concrets, examens finals, treballs,...

Explica quines creus que són les causes principals del teu estrès.Com podríem rebaixar la quota d'estrès sense canviar massa la nostra manera de viure?

jo, no considero que tingui estrés, però si l'hagués de baixar més suposo que el que hauria de fer seria fer més exercici físic, ja que fer exercici fisic relaxa, i treure'm feina de sobre, reduir hores d'estudis, o si més no, fer una millor repartició en tota la setmana, fer els deures i tot això amb entelacio.