Com enfoquem l'aprenentatge?

Llegeix els següents textos que parlen d'aquestes maneres diferents d'enfocar l'aprenentatge.
Comenta com l'entenen cadascun d'ells. Observes alguna crítica (diàleg / referència) als altres conceptes d'aprenentatge en algun/s text/os?
Pensa amb quin d'ell estàs més d'acord i per què.

(Watson):
Ell creu que l'aprenentatge està en mans de qui ensenya i no en mans de qui aprèn, a més no té en compta les variables ni les preferències del que aprèn. (si per exemple una persona té facilitat per les mates, i dificultat per les llengues Watson no ho tenia en compta) tot està en mans del que ensenya i el que aprèn només ha d'obeïr


Aquesta forma de pensar em sembla una tontaria i dubto que es dugui a terme enlloc, doncs a part de ser una conducta egoïsta per part del que ensenya, que imposa les seves preferències i ideologies sobre "un aprenent", no té en compta les preferències de l'aprenent, cosa que crec que és el més important, ja que una persona estudiarà i farà allò que li agradi i no pas allò que li digin.



(Bandura):
La seva forma de pensar es basa en què l'aprenentatge recau en l'experiència, has d'anar probant i experimentant fins que et surti, s'ha de apendre del errors i dels èxits per tal de millorar.

Trobo que aquest mètode esta bé, pero massa accentuat en la pràctica. Només es basa en la pràctica i l'observació i deixa de banda l'aprenentatge, aspecte fonamental en l'educació i ensenyament en una persona.
A més, aquest mètode en part és molt perillós, perquè si per exemple un a persona vol apendre a ser metge, no es pot basar només en la pràctica ja que juga amb les vides de les persones, se li ha d'haver inculcat abans un mínim de coneixements.

Tambe existeix allò que es coneix com a memòria social, la qual ens ajuda a no haver de comenzar de zero i que evitem errors abans ja comesos.



(Papalia):
Veu l'aprenentatge com a un canvi o innovació dels nostres coneixements, ja que encara que no vulguem sempre estem aprenent, sigui d'una forma voluntària o involuntària, ja sigi mitjansant l'experiència o l'estudi, a més aquests canvis poden ser mesurats.


Aquest mètode és amb el que estic més d'acord i el que em sembla més eficaç, a causa del punt de vista que li dóna a l'aprenentatge.
És amb el que estic més d'acord, a excepció de la part final qua diu "per tant, poden ser mesurats". Jo crec que no es pot mesurar. Si a una persona li fas fer un examen o un test no sabràs amb exactitud els seus coneixemens, ja que hi ha factors que hi intervenen com per exemple el nerviosisme entre d'altres.