UN PASSAT EXTENS

ARISTOTIL: època clàssica

(Estagira, Macedonia 384 a. C. – Calcis Eubea, Grecia 322 a. C.),

És un dels més grans filòsofos de l'antiguitat. Va ser creador de la lògica i la taxonomía, precursor de l'anatomia i de la biologia . Està considerat (juntament amb Platón) como el determinant de gran part del corpum de creencias centrals del Pensamiento Occidental , probas d'aixo n'es la Lógica y el principi de "No Contradicció".

En vers a la psyché humana, Aristòtil creia en la teoria hilemòrfica: ell cria que tots el esers vius estaven formats per dos "parts" una era el cos la part material i l'altre l'ànima ara la espiritual, la forma.

Plató: l'època clàssica

Platón (427 a. C./428 a. C. – 347 a. C.) va ser un filòsof grec molt important en la seva epoca, alumne de Socrates y mestre de Aristòtil, de família noble i de la més alta aristocracia.
Va ser un gran pensador i estudiós de moltes matèries i en moltes àrees.

Ell creia que la psique és el que li dóna vida al cos i el component mes important, i estava composta en 3 parts:

- la part racional: cervell (immortal)

- la part irascible: torax, font de passions nobles (mortal)

- concupisable: abdomen font de pasions innobles(mortal)

Descartes: a l'edat moderna

René Descartes (1596-1650), filòsof, científic y matemàtic francés, considerat com el fundador de la filosofia moderna.

En vers a la psyché , Descartes era dels que creien que l'home estava format per 2 parts: cos (extensió) i ànima (pensament). L'extensió no pensa, el pensament no té extensió. Descartes va intentar resoldre el problema recorrent a l'acció de la "glàndula pineal" (Hipòfisi), zona del cervell on, segons ell, es produeix la interacció entre les dues parts. No obstant això el problema va quedar sense solució, al no poder-ho explicar.