La importància de l'amor

El fet de tenir relacions creatives amb altres persones és un art que s'ha de cultivar i requereix distingir conceptes com "desig", "atracció", "enamorament". Si pensem bé veurem que de fet entre l'Amor i l'Odi existeixen molts graus d'estimació.


Molts teòrics han dit la seva. Busca informació sobre els diferents tipus d'amor que existeixen segons R.Stenberg i la seva concepció triangular de l'amor.

TIPUS D'AMOR:
-Carinyo= intimitat
-Amor romàntic=intimitat + passió
-Amor sociable=intimitat + compromís
-Encapritxament= passió
-Amor fatu=passió + compromis
-Amor buit=compromís

Erich Fromm també té un llibre molt famós L'Art d'estimar. Mira aquest vídeo i busca més informació sobre la seva concepció dels principals tipus d'amor.Pensen el mateix aquests dos teòrics o tenen diferències? Hi estàs d'acord? Amb tots dos? Un més que l'altre?

- L'AMOR, LA RESPOSTA AL PROBLEMA DE L'EXISTÈNCIA HUMANA. L'home té consciència de si mateix, dels seus semblants, del seu passat i de les possibilitats del seu futur. També és conscient de la brevetat i de la seva vida i que ha de morir contra la seva voluntat. Aquesta consciència de la seva solitud el faria tornar boig de no ser per la possibilitat d'unir-se en una forma o altra amb els altres homes, amb el món exterior. La vivència de la separació provoca angoixa, estar separat significa estar aïllat. La necessitat més profunda de l'home és, llavors, la necessitat de superar la seva separatidad i la seva solitud. El fracàs en l'assoliment de tal finalitat significaria

- L'AMOR ENTRE PARES I FILLS. Els nens, al néixer, no poden reconèixer objectes, no tenen consciència de sí mateixos ni del que els envolta. L'única cosa que són capaços de reconèixer és el calor, l'aliment i l'estat de seguretat que els proporciona la seva mare. Però aquest amor incondicional de les mares també té un aspecte negatiu. És impossible produir-lo o controlar-lo, ja que no cal fer gens per a aconseguir-lo ni merèixer-lo. A mesura que la persona es va desenvolupant arriba a una etapa en la qual es converteix en la seva pròpia mare i en el seu propi pare.

- ELS OBJECTES AMOROSOS. L'amor no es reduïx a una sola relació amb una persona determinada, amb un objecte amorós, sinó que cal estimar a totes les persones, al món, a la vida.

- AMOR FRATERNAL És la classe d'amor més bàsica. L'amor fraternal és l'amor a tots els éssers humans. Consisteix en el respecte, la solidaritat i la unió entre totes les persones. L'amor fraternal no fa distincions, és l'amor entre iguals. Però solament s'aconsegueix un amor veritablement fraternal estimant als que són pobres i desvalguts, als quals no necessitem per a les nostres fins personals.

- AMOR MATERN L'amor matern és incondicional. En contrast amb l'amor fraternal i l'eròtic, que es donen entre iguals, la relació entre mare i fill és de desigualtat. El nen necessita tot l'amor i l'ajuda que la mare li proporciona. La majoria de les dones desitgen tenir fills, a pesar que no rebran ress del nen a canvi. És per això mateix, pel que s'ha considerat l'amor maternal com la forma més elevada d'amor.

- AMOR ERÒTIC L'amor eròtic contrasta amb l'amor fraternal i l'amor matern. L'amor eròtic consisteix en la unió amb una sola persona, en canvi els altres dos no estan restringits a una única persona. No obstant això, l'amor eròtic és la forma d'amor més enganyosa que existeix. Molta gent ho reduïx a l'experiència d'enamorar-se i al desig sexual. Però no és així, en l'amor eròtic, si és realment amor, s'ha d'estimar des de l'essència de l'ésser. L'amor deu ser un acte de voluntat, de decisió de dedicar tota la nostra vida a la d'una altra persona.

- AMOR A SI MATEIX El concepte d'amor a sí mateix desperta una gran quantitat d'objeccions. Els que qualifiquen aquest tipus d'amor com narcisisme, si ens estimem a nosaltres mateixos som incapaços d'estimar als altres. Aquest amor és una espècie d'egoisme. No obstant això, això no és així. Si ens estimem a nosaltres mateixos estimarem als altres d'igual manera (ama al proïsme com a tu mateix). Una forma d'estimar no està renyida amb l'altra.

- AMOR A DÉU En totes les religions, ja siguin monoteístas o politeístas, Déu representa el bé més desitjable, el valor màxim d'una persona. Per tant, el concepte de Déu s'ha de començar a analitzar per la pròpia persona que adora a Déu. En cada religió existeix una forma diferent d'estimar a Déu i un concepte de Déu també molt distint. Les diferències més notables s'estableixen entre les religions orientals i occidentals. Totes aquestes formes de concebre a Déu estan històricament condicionades.