Reflexionem-hi ! (falta coregir)

EN LLOC DE REFLEXIONAR SOBRE DOS FRASES DEL BLOG, HE REFLEXIONAT SOBRE UNA SOLA I HE REFLEXIONAT SOBRE D'ALTRES TROBADES A INTERNET.

Llegeix atentament aquests cites i comente'n un parell.

“La memoria es una forma de ficció” “La memoria es crea i es transforma constantement, com la imaginació.”

Quan una persona intenta recordar o memoritzar alguna cosa, és imposible de recordar el 100% dels detalls que surtien en aquella imatge, llista etc.

A mesura que el temps passa de forma implacable deixa certs forats en la nostra memòria, els quals el cervell s'encarrega d'omplir amb imaginació, és a dir, com que amb el temps anem perdent records, el cervell substitueix els espais amb blanc per "imaginació".

D'aquesta manera tenim la sensació de totalitat en la memòria.

Aquest procés abans esmentat només passa en la memòria de llarg termini i en menys mesura a la de curt termini. Quan La Rochefoucauld, Màximes diu “La memoria es una forma de ficció”“La memòria es crea i es transforma constantment, com la imaginació.” es refereix a això abans esmentat, la memòria és una forma de ficció, ja que el cervell s'inventa "coses" que ja no recorda i en certa manera és com si s'ho estigués inventant i imaginant per poder omplir els buits, i és ficció perque mai és real al 100%, sinó que en molts casos és invenció nostra.



El hombre, en su orgullo, creó a Dios a su imagen y semejanza.

Friedrich Nietzsche (1844-1900) Filosofo alemán.

Aquesta frase l'he trobat molt bona ja que jo crec que és realment així com va la cosa: Déu no va crear l'homa al setè dia, a la seva imatge i semblança sinò al revés, l'home va crear a Déu a la seva imatge i semblança, a causa de la necessitat de creure en alguna cosa sobrenatural al no tenir prou informació per poder explicar tot allò que passava al seu voltant.



Lo mejor que podemos hacer por otro no es sólo compartir con él nuestras riquezas, sino mostrarle las suyas.

Benjamin Disraeli (1766-1848) Estadista ingles.

Aquesta frase el que vol resaltar és que no els que tenen més diners son mes felissos, en molts casos associem tan els diners amb felicitat i aceptació social que ens oblidem que els amics i la família tenen una importància més gran.

Personalment crec que és més rica una persona feliç amb amics i família que no pas l'home més adinerat del mon.

Els diners el que aconsegueixen és donar-te una imatge distorsionada de com una persona és en realitat, en molts casos aquesta distorsió es tranforma en una màscara per ocultar la seva tristesa utilitzant objectes de gran valor.

El que no saben és la poca durada de la felicitat que otorguen aquets objectes.



Por muy larga que sea la tormenta, el sol siempre vuelve a brillar entre las nubes.

Khalil Gibran (1883-1931) Ensayista, novelista y poeta libanés.

Aquesta dita fa referència a l'esperança, quan parla de la tormenta fa referència als mals moments de la vida pels quals tota persona passa, i quan diu "el sol siempre vuelve a brillar entre las nubes" Aquesta dita el que vol és donar ànims a aquells que ho estan passant malament, ja que el més segur és que tot això passi i després vindran coses bones.

"La memoria es como el mal amigo; cuando más falta te hace, te falla".
es refereix a que la memòria es com un mal amic, ja que un mal amic mai hi és quan més el necessites com la memòria , quan estas parlant amb algú o quan estàs fent un examen la memòria en molts casos és com si t'abandonés, i et quedes dient "ho tinc a la punta de la llengua", cosa que fot molt.

"Cada uno tiene el máximo de memoria para lo que le interesa y el mínimo para lo que no le interesa."
fa referencia a que totes les persones posen més interés per allò que els hi interessa i menys per allò que no els hi interessa, cosa que fa que recordem més coses que ens interessen que no pas les que no ens interessen.



PAGINA ON HE TROBAT LES FRASES I CITES::::: http://www.proverbia.net/